| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
QUAN LA LLEI ES LA PERVERSIÓ DE LA LLEI, SHA DE COMPLIR O NO?
 dimecres 27/setembre/2017 - 06:53  1025  3
Un amic de fa moltíssims més anys dels que puc recordar, de discussions antiquíssimes i profitoses espero que per les dues bandes, excel.lent persona i malgrat això regidor del PP a un poble del Baix Llobregat publica un article citant articles de les constitucions de França i Alemanya que es veu que per a ell neguen el dret de l’autodeterminació de qualsevol part de França i Alemanya. I punt i seguit diu que la negació del dret d’autodeterminació d’una part d’un territori d’un estat és quelcom universal. Que els únics que ens pensem que tenim aquest dret som els catalans.
Home, els catalans una mica especials sí que ho som. Paguem més que ningú i tenim menys drets que ningú. I això ja és ser especial. Anem amb el lliri a la mà i fins i tot quan violen les nostres institucions no se’ns acut res més que repartir floretes. I tenim el mal gust de celebrar derrotes ( espero que deixarem de celebrar l’onze de setembre per a passar a celebrar l’u d’octubre ben aviat, perquè això de celebrar l’onze de setembre és com si els culés celebréssim quan el Madrid ens va fotre una pallissa ajudat per l’àrbitre però en pla bèstia ). No opinaré sobre si Espanya és especial o no: ara no tenim massa bon rotllo i no voldria dir-li coses massa ofensives. Vaig anar als hermanus, jo...
Però el cas és que el meu amic lassalià fa dues trampes – s’hauria d’anar a confessar perquè les trampes són un pecat, o al menys abans ho eren - : la primera és que hi ha un munt de constitucions i legislacions al món que reconeixen directament el dret d’autodeterminació i indirectament gairebé totes a través de l’acceptació de la Declaració Universal dels Drets Humans. La segona que, amb independència del que sigui la llei, els nacions que es volen alliberar d’un estat se n’acaben alliberant.
No perdre massa temps per a desfer la primera trampa: el dret comparat porta exemples a dojo. El Canadà, la Gran Bretanya, Suècia, Dinamarca i moltíssims països més reconeixen el dret d’autodeterminació directament. És una pena que aquestes països, on la gent viu més que bé en general, al meu excompany no li agradin. I, indirectament, la Declaració Universal dels Drets Humans fins i tot està reconeguda per Espanya per la qual cosa sembla que sí que Catalunya, amb la constitució a la mà, tingui dret a autodeterminar-se. A no ser que hi hagi articles de la carta súpermagna que siguin paper mullat (justament els que no interessen a l’oligarquia espanyola).
Però m’interessa més desfer l’altre trampa. L’únic argument que estan utilitzant els espanyolistes és que l’aplicació de la llei no permet el referèndum d’autodeterminació. Això és directament fals: depèn de com s’interpreti la llei ( hi ha prestigiosos catedràtics de dret constitucional que afirmen que el dret d’autodeterminacio dels catalans és constitucional, perquè sent els catalans espanyols, són sobirans per a decidir sobre el futur polític de la part d’Espanya on viuen; a banda del que ja he dit abans de la Declaració Universal dels Drets Humans, que es veu que als espanyolistes antidemocràtics els produeix urticària.
La cosa és que Espanya, posem per cas, te constitucions des de l’any 1812. Vull dir que té constitucions, sempre que no té dictadures o guerres civils, que també en té unes quantes de l’any 1812 ençà. En totes aquestes constitucions – i en tota la legislació no constitucional – la unitat d’Espanya està recollida per la llei si fa no fa amb la mateixa contundència que ho fa la constitució actual. Però el cas es que des de l’any 1812 ençà Espanya no ha deixat de perdre nacions i més nacions i més nacions, que han esdevingut nous estats. Quantes n’ha perdut? Posem 20 ? Posem 30 ? Posem 40 ? No em vull entretenir a comptar-les però són moltíssimes. Només cal pensar en Hispanoamèrica, en Filipines o en el Sàhara.
Des del punt de vista de la llei espanyola – tant com l’interpreten els espanyolistes antidemocràtics – totes aquestes independències són il·legals. Però això no ha suposat cap trauma per a les noves repúbliques, que han continuat fent la seva vida i deixant que Espanya s’anès llepant les ferides. Tampoc – i això és important en el nostre cas -, que jo sàpiga, Espanya ha anat a cap tribunal internacional per tal de declarar il·legal l’independència de cap d’aquests països. Suposo que era conscient de que faria la de riure i que més li valia callar. I fins i tot amb el temps ha acabat reconeixent aquestes repúbliques il·legals com aquell que no vol la cosa.
Això ens ha de dur a una reflexió sobre el sentit que ha de tenir una llei. Una llei, per tal de ser útil, ha de solucionar un problema i ha de donar una satisfacció social a aquells que se’ls hi ha d’aplicar. Pel contrari, una llei el que no ha de fer és crear problemes i insatisfacció a aquells que se’ls hi ha d’aplicar. Perquè si la llei no només no és útil sinó que és contraproduent el que acaba passant és que el poble se la salta perquè no li serveix. Això és així des de sempre. Les lleis injustes generen revoltes. Les lleis que creen conflictes socials, provoquen revoltes socials. I aquestes revoltes socials creen noves lleis més adecuades, més útils i més justes.
Obeir una llei injusta – radical i notòriament injusta – és mesell i només és propi de súbdits. Nosaltres no volem ser súbdits de ningú. Ni del rei d’Espanya, ni del president de la república catalana. Nosaltres volem ser ciutadans amb tots els ets i uts. Perquè la política és bàsicament cosa nostra, perquè som nosaltres els qui hem de decidir quines lleis ens governen i quines no. Perquè no podem tolerar que se’ns tracti com serfs de la gleva al segle XXI. Per això votarem sobre l’autodeterminació de Catalunya. I per això, una vegada l’haguem assolit, votarem sobre moltíssimes coses més.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
Alarico,
Wednesday, September 27th 2017, 12:57 PM
el meu parer, després de veure hores i hores de les vostres televisions, de mentides n'he vist unes quantes, com per exemple que trias tenia comptes a suïssa i, en fi, gaire objectius no m'ho sembleu.
No sé què passarà aquest diumenge. Sí que sé que el govern espanyol ha quedat tocat a fora i a dins d'Espanya. Més del que ja ho estava pels seus mil casos de corrupció.
Pel que fa a Catalunya, avui hi ha més independentistes que fa Déu dies i el botó de mostra pot ser L'Hospitalet on hi ha més estelades que mai.ç
No sé que passarà el dia u, tot i que jo crec que es votarà. Passi el que passi, hi ha hagut un trencament moral amb Espanya que jo crec que ja és irreversible. Com que tot això ara ho anem vivint dia a dia, ja veurem què és el que passa diumenge i que el passa la setmana que ve.
Crec que abans de cantar victòria hauries de ser més prudent - t'ho dic amb el respecte que saps que et tinc - perquè de moment només hem arribat al xoc de trens, no al desenllaç del problema.
O sigui que continuarem...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
