| |
20 DE SETEMBRE DEL 2017, UNA DATA CLAU PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: EL DIA QUE L'ESPANYOLISME ANTIDEMOCRÀTIC VA PERDRE ELS PAPERS.
 divendres 22/setembre/2017 - 11:12  972  1
Espanya no ha deixat enrere el franquisme. Aquells que foren l’èlit de la dictadura estant sent l’èlit d’aquesta anomenada democràcia, que és tant orgànica com aquella. El poder no resideix en el poble espanyol sinó en una oligarquia que fa i desfà com li dóna la gana. Utilitza els poders de l’estat com vol i centralitza també el poder privat en quatre mans com a qualsevol monarquia bananera. Morta la II República i l’esperança d’una altra Espanya, avui l’estat espanyol s’assembla més a una dictadura sudamericana que a una democràcia del primer món. Perquè encara que hi pugui haver una alternança bipartidista en el poder, la política i la classe social de l’èlit d’aquests dos partits és la mateixa. Per això el PP i el PSOE, en els temes essencials, pensen igual. I C’s ja sabem que també, perquè són la seva marca blanca.
En aquest marc és molt fàcil entendre el que ha passat a Catalunya en els darrers anys i el que va passar el dia 20. Aquesta gent – l’oligarquia neofranquista espanyola de la que també forma part una part de l’oligarquia catalana – simplement pensen que Catalunya és seva, una mena de solar en el que ells poden fer i desfer el que els roti, amb independència del que pensi o deixi de pensar la gent que hi viu. Per això van guanyar la guerra civil i totes les guerres civils que hi va haver abans. I per això estan plantejant el que ara passa – la voluntat de la gran majoria dels catalans de votar lliurement en un referèndum d’autodeterminació – com una guerra civil que han de tornar a vèncer. Per a ells la democràcia no és quelcom natural, just i desitjable; per a ells la democràcia no és la millor manera de solucionar conflictes col.lectius; per a ells la democràcia és un enorme problema, un enorme mal que cal evitar perquè, si es produís, es probable que ells perdin el poder i això és el que no volen.
I Catalunya i Espanya no són iguals. A Espanya és va poder fer una transició en la qual ens franquistes van continuar tenint tots els ressorts del poder públic i privat. Formalment les coses van canviar – una certa llibertat d’expressió, una certa liberalització de les lleis, etc – però el poder va quedar en mans dels mateixos. No hi vas haver cap ruptura. Tant és així que el cap d’estat va continuar sent el mateix, cosa que no va passar a cap dictadura després de ser enderrocada.
La independència de Catalunya, en canvi, és obvi que portarà una ruptura amb l’oligarquia neofranquista del país. Fins i tot la gent com jo que som gent d’ordre i liberals tenim valors republicans i els l’oligarquia, el franquisme i la corrupció ens produeixen vòmits. Per això he acabat entenent que la lluita per la independència de Catalunya també és una lluita social, perquè també es tracta de treure’ns de sobre una classe social parassitària que fa 80 anys que ens xucla la sang sense escrúpols.
En aquest context que aquesta gent utilitzi els seus tentacles per tal de no perdre el seu poder, els seus privilegis i les seves corrupteles és el més natural del món. Creuen – amb raó – que els prendrem allò que no els pertoca i que fins i tot els podem jutjar per totes les seves malifetes, com s’ha fet als països civilitzats amb els poders polítics dictatorials.
La seva estratègia ja no és dir que compleixen la llei i que compleixen la llei i que compleixen la llei. Ja fa temps que era obvi que no complien la seva llei (només cal veure LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT per veure que és incomplir la llei o el whatsapp de Rajoy demanant-li a Bárcenas que aguantés...). Ara només ho han fet amb més agressivitat i tricornis, a l’estil de Tejero i els seus. I s’han posat en evidència a tot el món i estan fent la millor propaganda per la causa de la nostra independència. Perquè, qui vol viure a un estat corromput da dalt a baix com l’espanyol podent deslliurar-se’n?
Nosaltres hem de continuar a la nostra. Omplint els carrers. No caient en provocacions. Llençant flors. Somrient. No tement res, ni ningú. I anant a votar massivament el dia 1 d’octubre. Ara estic segur de que guanyarem perquè sento que hi anirà una gentada. I perquè no veig ningú, davant de l’agressivitat antidemocràtica espanyola, que es posicioni en contra de fugir-ne. Ja ens queda por per dir-los adéu per sempre. Vencerem !!!!
|
Contactes
Registra´t
