| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
A QUI LI CONVÉ EMPASTIFAR ELS MOSSOS?
 dilluns 4/setembre/2017 - 02:25  1107  1
A mesura que ens atansem a l’u d’octubre estic veient coses que pensava que no veuria mai. No imaginava que hi pogués haver un atemptat terrorista a la Rambla, però encara era menys capaç d’imaginar que el dolor provocat pel terror seria utilitzat com a arma política pels uns i pels altres. I sense cap mena de mania. El darrer episodi d’aquesta pèssima malversació moral és la crítica partidista que s’està fent del cos dels Mossos d’Esquadra.
La primera reacció dels catalans davant l’actuació dels Mossos fou l’agraïment, que es mostrà en públic amb aplaudiments, copets a l’esquena i rams de flors als agents. Això ho vàrem poder veure tots per la tele. Davant d’això l’espanyolisme antidemocràtic català i espanyol va reaccionar i continua reaccionant amb ràbia i, pel que diuen els que hi entenen i els propis interessats, amb manipulacions i mentides pel mig. I a aquesta reacció rabiosa, manipuladora i irracional segueix una rèplica si fa no fa igual per la nostra banda i els Mossos passen a ser la millor policia del món i Espanya i els espanyols una colla d’intolerants que es moren d’enveja de la nostra excel.lència.
I a partir d’aquí ja ho tenim tot empantanegat. Perquè ja no té cap sentit analitzar objectivament l’actuació dels Mossos. L’important passa a ser, per part dels independentistes, fe’ls-hi l’onada com si fossin una mena de Messi i, per part dels espanyolistes contraris al referèndum – o sigui, antidemocràtics – nega’ls-hi el pa i la sal. Així resulta que la CIA que no ha pogut evitar ni els atemptats de les Torres Bessones, ni els de París, ni els de Madrid, ni els d’Estocolm, ni els de Niça ni els de no sé quants llocs més, sí que podien haver evitat els atemptats de Barcelona si els Mossos els hi haguessin fet cas, ves per on.
Fins i tot una persona poc sospitosa d’independentista i el diari del qual segueix una línia clara anti-referèndum com Màrius Carol ha fet notar que la caverna mediàtica, que aquesta vegada ha arribat fins EL PERIÓDICO, diu ximpleries. Ximpleries rabioses i manipulades. Perquè l’atemptat a la Rambla els terroristes no el tenien planificat pel dia 17 d’agost ni per a cap altre dia en concret, sinó que el que volien fer era fer esclatar bombes a diferents indrets de Barcelona i Catalunya. I quan els hi van esclatar, l’assassí de la Rambla va actuar pel seu compte. Ergo cap avís de la CIA era possible. És molt simple. I també és molt simple entendre que els Mossos reben moltíssims avisos i que no poden donar veracitat a tots. I que és lògic que estudiïn conjuntament aquests avisos amb les forces de seguretat de l’estat i d’altres estats.
El que no és lògic és desacreditar la policia catalana amb motius partidistes i des del cinisme per pur. En aquest sentit EL PERIÓDICO i Enric Hernández s’han cobert de merda, ells sabran a canvi de què. L’altre dia llegia justament a EL PERIÓDICO un article de Joan Tàpia que des del govern de la Generalitat s’està intentant atacar la seva llibertat d’opinió. Com ho pot fer això el govern de la Generalitat pobret ? Es que el govern de la Generalitat no te dret a dir que el que diu EL PERIÓDICO està manipulat ? És que davant una manipulació tant matussera dels fets encara els hem d’aplaudir amb les orelles? Perquè senyor Tàpia i senyors de EL PERIÓDICO una cosa és el dret a expressar-se lliurement i el dret a opinar lliurement. I aquest dret l’ha de tenir tothom. Però cap mitjà de comunicació hauria de tenir el dret a manipular les notícies i a dir mentides. Això hauria de ser delicte.
Hi ha coses que estan més enllà d’estar en contra del referèndum, de ser sobiranista i de ser independentista. Una d’elles hauria de ser el dret dels ciutadans a poder anar tranquil·lament pel carrer. Aquest dret ens el garanteix la policia a la que hem armat amb aquesta finalitat. La seva feina és delicadíssima i la situació en la que es troba ara, després dels atemptats del 17 d’agost, encara és més delicada. Hem fet just el contrari del que havíem de fer amb ella. Ens hem comportat com hooligans en comptes d’analitzar serenament el seu treball. Esperem que un dia o altre això es pugui acabar fent.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
