| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de alarico
|
|
| |
Grà cies lletrats, vosaltres ho vareu fer possible.
 dimarts 22/agost/2017 - 04:00  1611  8
Sense vosaltres no hagués sigut possible l'atemptat a les Rambles de Barcelona. Quina llà stima que entre les vÃctimes no s'hi trobes algún dels que vam impedir la seva extradició.
www.elmundo.es
"El presunto cerebro de los atentados de Barcelona y Cambrils fue expulsado de España, pero nunca llegó a abandonar el paÃs. Abdelbaki es Satty, el imam de Ripoll, fue objeto de una orden de expulsión de España que habrÃa de cumplirse a su salida de prisión, en abril de 2014, según confirman a EL MUNDO fuentes de la investigación. Un juez la dejó sin efecto al recurrir Es Satty la orden por protección de derechos internacionales. La Delegación del Gobierno denegó el recurso, pero el magistrado de lo contencioso le dio amparo y le permitió continuar en España."
Abdelkabi es Satty habÃa sido condenado a cuatro años de prisión por delitos contra la salud pública -es decir, por tráfico de drogas-, y vinculada a dicha condena fue emitida la orden de expulsión. Asà las cosas, a su salida de la cárcel de Castellón I, que se produjo el 29 de abril de 2014 según los datos de que dispone este diario, el ciudadano marroquà tendrÃa que haber sido expulsado directamente del paÃs.
Sin embargo, los representantes legales de Abdelkabi es Satty actuaron por dos vÃas ante esta orden, emanada de Delegación del Gobierno. Por un lado, presentaron recurso ante la propia institución. El motivo que invocaron fue la protección de los derechos internacionales de su defendido, una figura legal habitual.
Según fuentes consultadas en el Ministerio del Interior, la respuesta fue negativa: en septiembre, Delegación respondió que no habÃa lugar a la invocación de ese derecho. Los abogados utilizaron una segunda vÃa: se fueron a la Justicia contencioso-administrativa. Y ahà sà que tuvieron más suerte. El juez que se encargó del expediente admitió los motivos invocados por el letrado del imam y el recurso contencioso-administrativo de Es Satty triunfó, lo que le valió para mantenerse en el paÃs legalmente.
Para afianzar su condición de residente legal en España, los abogados de Es Satty llevaron a cabo una gestión más: solicitaron el asilo de su representado en España, con fecha de 29 de noviembre de 2014. Este diario no ha tenido acceso al contenido y la resolución de dicho expediente de asilo, pero abogados especializados en extranjerÃa sostienen que esta solicitud es muy habitual en casos como el de Es Satty, aunque sea simplemente para legitimar aún más la presencia de un ciudadano extranjero en España."
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
alarico |
Persi
Thursday, August 24th 2017, 11:12 AM
Començo pel final amb una afirmació que penso que tothom comparteix: ni tots els muslmans són són radicals, ni tots els radicals són terroristes.
Dit això, però, es constata un fet: l'ISIS capta als terroristes entre els membres de la comunitat musulmana. Ja siguin nouvinguts, com persones nascudes aquÃ, algún d'ells perfectament integrats, con és el cas dels membres de la cel·lula que va atemptar aquest 17-A.
El que una persona integrada, amb bones notes als estudis, una feina i un pis, decideixi cometre un atemptat desmunta l'argument de que aquestes coses pasen per culpa nostra, que no els sabem integrar.
Aixà que, coincidint amb tu, l'últim responsable de cometre un delicte és de qui el comet.
Ara enem al tema del lletrat. Per començar, jo no generalitzo amb tots els advocats, sino que em refereixo als que van tramitar el recurs a aquest home. Avui llegeixo que al final ha sigut una persona de la que ja coneixem noms i cognoms i a la que han fet una entrevista. Ha dit que ell només feia la seva feina.
Entec que la fiscalia en demana li expulsió, que aquesta sigui acceptada pel tribunal de torn, notificada al delinqüent i que aquest decideixi recorrer, hi està en el seu dret. També entec que un advogat s'en faci cà rrec, i també entenc que al final hi hagi un jutge que revoqui aquesta ordre d'expulsió en base a Jurisprudència Europea més "moderna i social".
Sens cap mena de dubte l'advocat ha fet una molt bona feina, però moltes persones, i jo entre elles, pensem que sense aquest recurs d'expulsió això no haguès passat.
Al final, entre jutges, fiscals, i advocats, aixà com els polÃtics que fan les lleis tenim 15 morts a sobre la taula. Ells no els han provocat, però alguna cosa fa molta pudor quan un traficant que volia passar 120Kg de drogues, acaba condemnat a la presó i amb una ordre d'expulsió i al final es queda aquÃ, i adoctrina a uns joves per a que vagin a matar "infidels".
Només l'atzar ha volgut que no siguessins molts més, perquè ja sabiem la que portaven de cap.
|
|
Persi |
Aquesta vegada crec que has traspassat una
Thursday, August 24th 2017, 7:17 AM
però vull entendre que ho has fet de bona fe.
Només diversos aclariments:
1. Un advocat, quan està nomenat té l'obligació legal de defensar el seu client. No pot no fer-ho a no ser que renuncii a la seva defensa però llavors se li acabarà nomenant un advocat d'ofici que no pot, en general, renunciar a la defensa dels seus clients.
2. En cap tipus de procediment a Espanya les parts - no els testimonis - estan obligats a dir la veritat i, per tant, els advocats tenen l'obligació de defensar allò que diu el seu client i provar-ho si poden.
3. La responsabilitat mai no pot ser d'un advocat que fa la feina que ha de fer de forma imperativa per la llei sinó de l'organisme que pren la ressolució que sigui. Pot ser l'administració o poden ser els jutges. No entenc perquè fas responsables als advocats i no a les administracions o als jutges que, en definitiva, són els que van dictar les ressolucions que s'han de complir.
4. Fas referència als lletrats en general i això és molt lleig i irreal. No parles d'un lletrat concret sinó dels lletrats en general. I ni més ni menys els véns a fer responsables d'una massacre. Jo crec que això tu no t'ho creus i que ho fas per provocar. Però opino que en aquest cas és una provacació excessiva i de pèssima mala fe. No tot s'ha de poder fer. I jo crec que aquesta vegada t'has passat i que faries bé de disculpar-te. Fins i tot crec que el teu escrit pot ser constitutiu de calúmnia.
5. Opinio que se t'ha anat la mà en un tema que demana sensibilitat i anar amb peus de plom. Simplement crec que en el fons i en la forma t'has equivocat.
6. Però al final tu i tothom hauria d'entendre una cosa: els responsables dels crims són exclusivament els responsables dels crims. Ni les administracions, ni els jutges, ni els serveis socials, ni les escoles, ni els pares, ni els advocats, ni ningú més dels que els cometen d'una o altra manera. Per això culpar als advocats em sembla una calúmnia, igual que em sembla una injúria tractar a tots els musulmans com si fossin jihadistes. A banda que no crec que sigui en absolut el que cal fer ara, que és llepar-nos les ferides, pregar pels morts i pels ferits i les seves famÃlies. Després, haurem d'analitzar el que ens passa a tots plegats i intentar millorar.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
