| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
L’ATEMPTAT DE LA RAMBLA DE BARCELONA DEL 17 D’AGOST DEL 2017.
 dissabte 19/agost/2017 - 05:16  1444  2
Vinc de passar 15 dies a Suècia i d’instal.lar-me a Vilanova i la Geltrú per a passar-hi el que em queda de vacances. Però justament avui havia de pujar a Barcelona per fer diverses gestions al meu despatx. Un despatx que tinc a la Ronda de Sant Antoni, és a dir, a pocs minuts caminant d’on ha passat el crim. Els crims perquè parlen de 13 persones mortes i un centenar de ferits. Una barbaritat.
Una furgoneta ha atropellat a la part mitja alta de la Rambla tantes persones com ha pogut un atemptat semblant als que hi va haver a Londres, a Berlín o a Niça. Tenim un problema amb una colla de fanàtics, ens agradi o no. Potser estem en guerra perquè ara els atemptats ja són molt reiteratius i em sembla evident que els occidentals comencem a no ser capaços de treure’ns la por de sobre. El “No tinc por” crec que és fals. Tenim por per nosaltres i per la gent que estimem. Aquesta és la veritat. Els terroristes ens han imposat el seu terror, la sensació que en qualsevol moment ens poden fer mal. La sensació gairebé omnipresent de vulnerabilitat.
Jo no tinc ni idea de com es pot arreglar això. No tinc ni idea del que es pot fer per a que la gent de l’anomenat Tercer Món que ha immigrat a casa es pugui integrar a tots els nivells. Ni tant sols sé si s’han d’integrar a tots els nivells. Sembla que han de tenir dret a conservar la seva identitat religiosa, la seva identitat cultural i totes les coses que ells vulguin conservar. Així ho defensen els Drets Humans i així ho hauríem de defensar tots. Però a l’hora sembla que haguem d’aspirar a una societat integrada. I sembla que l’integració i la diversitat són complicades en aquest cas perquè els valors d’uns i d’altres són diferents. Sovint radicalment diferents. A la universitat d’això se’n deia conflicte de civilitzacions. Sembla que la millor solució és la mateixa que la que es va donar amb els espanyols vinguts del sud: els matrimonis mixtos i la voluntat d’integrar-se. Però ni una cosa ni l’altra poden ser imposades.
Jo tinc la sensació que al món els temps i els espais no són unitaris. O dit d’una altra manera. Penso que la història de la humanitat no és igual als diferents indrets. Hi ha pobles que encara viuen a l’edat de pedra i hi ha pobles que viuen en una modernitat tecnològica molt més avançada que la nostra. Això serien els dos extrems i entremig es podria situar cada poble, més a prop dels prehistòrics o més aprop dels supratecnològics. La manera de relacionar-se de cada poble amb el seu entorn i la seva tecnologia condicionen la seva manera de veure el món, els seus costums, la seva moral i les seves lleis. I és per això que des de cada posició en les coordenades del temps i de l’espai neix una escala de valors més o menys igual o més o menys diferent respecte dels altres pobles. Els pobles en situacions materials / tecnològiques semblants tenen uns valors, uns costums i unes lleis semblants. Això fa que els occidentals – fills del cristianisme, en definitiva - compartim uns valors i els musulmans comparteixin els seus. No són els mateixos valors perquè les condicions materials i ideològiques no són les mateixes.
Però jo voldria creure que el que ens separa als occidentals de la resta de civilitzacions del planeta són matisos. Que el gruix de la manera de pensar és el mateix perquè l’home és bàsicament el mateix. Perquè quansevol homo sapiens sapiens sap distingir el que està bé i el que està malament més enllà dels condicionaments geogràfics i de desenvolupament material.
I vist des del revers de la moneda: a tot arreu hi ha gent que odia i que vol fer mal. No hi ha cap poble, cap civilització que en tingui l’exclusiva. No fa pas tant anys a Occident manava un individu que es deia Hitler que va fer forns crematoris per tal d’exterminar els jueus. I s’ha de reconèixer que la política imperialista de moltes nacions d’Occident ha estat i és odiosa. Crec que el mateix deu passar amb els musulmans, cultura aquesta que desconec per a vergonya meva. La majoria dels musulmans deuen ser bona gent, gent treballadora, gent que estima la seva família, els seus amics i el seu país i, al seu costat, gent execrable, com una mena de Hitler, que es creu amb el dret a imposar dictadures, dogmes i matances. I molt patiment entre els seus, primer i entra la resta dels humans després.
Cada vegada que els aquesta gentussa, que aquests indesitjables, que aquesta gent perversa ens fa mal ens hauríem de preguntar què estem fent malament nosaltres. Primer, s’ho haurien de preguntar els musulmans que permeten que aquests crims es facin en el seu nom i no s’hi enfronten d’una manera clara i contundent. I després ens ho hauríem de preguntar els occidentals, que no sé si fem tot el que podem per integrar els immigrants musulmans a la nostra societat, tractar-los fraternalment i no permetre que els nostres estats desenvolupin una política imperialista a casa seva.
Amb el que he dit anteriorment no vull dir que els crims de Barcelona estiguin justificats. Mai cap crim està justificat. Ni els de Barcelona, ni els de Niça, ni els de Mathausen, ni els de Síria, ni els d’enlloc. Tots ens criden per tal de que, com canta Raimon parafrasejant Marx i Rimbaud, siguem capaços de “Transformar el món i canviar la vida”. I fer-lo, fer-la cada vegada més fraternal.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
Tens raó...
Saturday, August 19th 2017, 6:58 AM
m'he oblidat de Cambrils. Això als barcelonins ja ens passa, ens pensem que som el melic del món, tot i que jo ara visc a comarques, concretament a L'Hospitalet.
L'única justificació és que la meva crònica està feta des de molt a prop dels fets que van passar a Barcelona i que van tenir com a conseqüència que em quedès a dormir al despatx. No hi ha cap menyspreu envers la gent de Cambrils ni encara menys envers les seves víctimes.
Pel que fa a l'utilització que pugui fer l'espanyolisme de tot plegat, la veritat és que jo encara no estic en aquesta fase, encara que crec que és evident que ho intentarà. I que el més greu que ens podria passar és que amb l'excusa de l'atemptat utilitzèssin l'estat d'alerta número 5 i despleguèssin l'exèrcit de cara a l'u d'octubre. Però ja dic, a tot això, jo encara no hi he arribat.
Bé, i suposo que hi ha infinites coses més que se m'han oblidat. Però sense mala intenció ehhhh,
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
