|
L’EVIDÈNCIA DE LA SUPREMACIA BLANCA A CHARLESTOWN O COM UN NEANDERTAL ES POT CREURE SUPERIOR ALS HOMO SAPIENS SAPIENS.
dimarts 15/agost/2017 - 02:36 1044 0
Just acabat d’arribar d’un viatge de 15 dies a Suècia, em trobo que a Charlestown, Virgínia, EEUU. Hi està havent un merder considerable. El motiu és que es veu que quatre ximplets, blancs en aquest cas, es creuen superiors a la resta dels humans i han de sortir al carrer i fer l’energúmen per a que a tothom li quedi clara la seva superioritat racial. La cosa no deixaria de ser una collonada infantil, idiota i neandertal – perquè està clar que aquesta colla, en comptes d’evolucionar involucionen – si no fos perquè un nano que probablement de tu a tu no té ni mitja bufetada s’ha cregut amb el dret i l’obligació moral d’atropellar els contramanifestants favorables a la igualtat humana amb el resultat d’un mort i no sé quants ferits greus i lleus.
A partir d’aquí les coses ja prenen un altre caire.
Surt no sé quin responsable de l’estat de Virgínia o de la ciutat de Charlestown i diu que els supremacistes allà no hi són benvinguts i que el millor que podrien fer és tornar a casa seva ( potser és que a Virgínia i a Charlestown no n’hi ha de supremacistes, que tots venen de fora i els virginians tots són políticament correctes com si fossin angelets polítics ). Després surt en Trump – que no ha nascut justament per la diplomàcia – i després de pensar-s’ho dos dies diu que està en contra de tota violència i que els ciutadans americans, per damunt de races, religions, partits polítics i no sé quantes coses més han de ser americans. Però que Trump ha jugat la carta de l’extrema dreta reaccionària, enfront del progressisme humanista de la Hillary Clinton és tant evident, que és normal que molta gent el consideri responsable en part del que ha passat.
Arribats aquí sembla que hi ha moltes coses que s’han fet i es fan malament. Per exemple, permetre una trobada de supremacistes-nazis no sembla quelcom gaire sensat pel tipus de gent que milita en aquesta mena de coses (els neandertals involucionats) i sembla fàcil preveure que hi haurà aldarulls. Ni tan sols cal que hi hagi contramanifestants perquè ells solets són una barreja de dinamita i bogeria.
Hi ha una cosa prèvia i més difícil, que és educar per a l’igualtat, el respecte, la tolerància i l’admiració dels altres. Això és complicadíssim perquè en realitat tots ens considerem els reis del mambo i, per tant, considerem que la nostra nació és la reina del mambo i la nostra raça la raça superior, etc... I considerem que fem un favor als altres permetent-los viure al nostre costat, considerem que les altres nacions tenen la gran oportunitat d’aprendre de nosaltres i que si les altres races respiren és gràcies a nosaltres.
Aquesta, crec, és la realitat a la que cal donar la volta.
I cal donar-li la volta, primer, perquè és falsa i segona perquè bàsicament genera conflictes. Conèixer la història de la humanitat vol dir saber, per exemple, que els primers homo sapiens eren negres i que aquests homo sapiens negres van fer els invents més importants de la història de la humanitat. Vol dir saber que el canvi de pigmentació de la pell te a veure amb l’adaptació del nostre cos als nous climes on es vàren assentar els homo sapiens sapiens i no te res a veure amb cap mutació del cervell a millor o a pitjor. Vol dir que els humans som iguals i que les diferències són simplement una adaptació al medi.
Quansevol persona que faci un repàs objectiu a la història de la humanitat des de la protohistòria fins ara veurà que hi ha hagut gent admirable i gent detestable de totes les races i de totes les nacions. La gent admirable ens ha servit per avançar a tots i la gent detestable ens ha servit per a retrocedir. El més fort del que ens passa des de les primeres teories racistes del segle XIX fins ara és que els detestables es creuen amb el dret a considerar-se superiors, que el relativisme moral els hi dóna espai per a manifestar la seva ideologia diarreica i que la bona gent s’exclama quan hi ha una desgràcia però no exigeix canvis legislatius i educatius que ens duguin a tenir els Drets Humans com una llei i com un dogma moral. Per això, d’una manera o altra, tots som una mica responsables del que ha passat a Charlestown i que també passa cada dia, amb més o menys virulència, arreu del món.
|