|
M'agrada...(viure)
dimecres 30/juliol/2008 - 08:59 1202 0
M’agrada veure les coses a través de la música. M’agrada sentir una cancó i tancar els ulls i imaginar. M’agrada deixar que la música inspiri la meva imaginació...
Però encara m’agrada més veure la realitat a través de la música. És a dir, observar el meu entorn mentres escolto música, i sentir-me lluny d’aquest entorn, malgrat ser-hi al bell mig. Això també m’agrada fer-ho sense música, però m’és més difícil, em concentro en qualsevol detall i torno a ser part de la realitat. En canvi, amb la música m’és més fàcil. M’agrada seure en un banc, sola, i mirar el meu entorn. Fixar-me en els que estan tristos, en els que estan feliços, els que estan enamorats, els vells, els nens petits...
M'agrada mirar la natura, el verd dels parcs, les fulles a terra, les gotes de pluja com cauen a un llac... I m'agrada també admirar les gotetes de rosada a la gespa verda. I una de les coses que més m'agrada mirar, és com s'amunteguen tots els ànecs a l'única punteta del llac que no està gelada. El gel del llac és magnífic, no sé quants centímetres deu tenir de gruix, però ben bé 25 o 30...
És com veure una pel.lícula sense pantalla, és com estar dins de la pel.lícula, però sense ser el protagonista de cap escena. És adonar-me de la vida, del moviment i evolució que existeix més enllà del meu nas i les meves preocupacions, és adonar-me que jo també en tinc una de vida, i que mai m'he d'oblidar de viure-la.
Després d'un d'aquests dies en que sento i penso tot això, me'n vaig cap a casa, somrient, i feliç d'estar viva.
|