| |
ELS POLÍTICS RICS I ELS POLÍTICS HEROIS.
 diumenge 16/juliol/2017 - 05:57  1177  7
III. ELS POLÍTICS RICS I ELS POLÍTICS HEROIS.
(Mt 19,16-30; Lc 18,18-30)
“17 Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:
--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18 Jesús li digué:
--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 19 Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
20 Ell li va dir:
--Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21 Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:
--Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23 Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24 Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
--Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26 Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
--Si és així, qui pot salvar-se?
27 Jesús se'ls mirà i digué:
--Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28 Llavors Pere li va dir:
--Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
29 Jesús digué:
--Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, 30 rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. 31 Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.”
Em passa com a Josep Pla: com més gran em faig, més m’agraden, més m’interessen els clàssics. I la Bíblia és més que un clàssic. És el conjunt de llibres on els occidentals hem après ètica i moral. És el llibre del quan parteixen bona part de tot el que s’ha creat humanísticament a casa nostra.
La història del jove ric és paradigmàtica. S’apropa a Jesús un xicot que és molt bon minyó i li diu que què ha de fer per guanyar-se la vida eterna. Jesús li pregunta si ja compleix tots els manaments i el xicot li diu que sí. Llavors Jesús li diu que vengui tot el que té, que ho doni als pobres i el segueixi. I el xicot no ho veu clar, perquè es veu que era molt ric. De fet, dos mil anys i escaig després cal dir que la immensa majoria dels cristians no ho han vist clar i que han procurat ser més o menys ser bons minyons, donar unes almoïnes més o menys raonables però no perdre gens ni mica de poder adquisitiu.
Per això em meravella que tinguem un nou govern de la Generalitat després de totes les amenaces que venen del govern de Madrid. Després d’amenaçar-los amb que els perseguiran per terra, mar i aire. Després de comprovar que els espiaran i tergiversaran les informacions que treguin inventant-se comptes a Suïssa o on convingui o que miraran de carregar-se la sanitat pública catalana. Em maravella que encara hi hagi catalans que no tinguin por a aquesta gent, tant per la banda dels que els hi donen suport, com per la bande dels que s’hi enfronten. Els que els hi donen suport es veu que els agrada viure en un estat-claveguera, cosa que els dóna una aparencia més roedora que una altra cosa; els capdavanters dels que s’hi enfronten els tenen molt ben posats. Són autèntics patriotes i, mutans mutandis, recorden els apòstols que van abandonar-ho tot per tal de seguir Jesús i predicar la seva bonanova. Ho tenien dificilíssim i molts d’ells van morir ajusticiats, però la seva llavor va germinar i encara germina avui.
Les actituds ètiques són inherents a les persones i, per tant, els seus valors atemporals. La valentia és una virtud i la covardia un defecte i la posició entremitja que ocupem la gran majoria equidistant equival a una situació de mediocritat moral que es fa sumant l’excel.lencia dels uns, la misèria dels altres i dividint per dos.
Tots els capdavanters a favor de que la gent pugui votar tenen una excel.lencia moral exemplar i universal, que no serveix només per a la independència de Catalunya, sinó que serveix per a qualsevol lluita per la dignitat dels pobles i de les persones. Hem d’estar molt orgullosos que el nostre país generi gent així, sense aquest tipus de gent el món no avançaria perquè la por dels poderosos ho colgaria tot.
Però ningú no pot estar a l’heroïcitat i per això aquell que reclama per a ell situar-se en el terreny d’una exigència o d’un risc només mediocre, ni alt ni baix, no se’l pot considerar ni covard o indigne. Simplement pensa que no està preparat per a continuar en una línia capdavantera, cosa que no vol dir que reneguin dels seus principis, ni que el país s’hagi d’oblidar dels seus serveis prestats en un moment tant delicat i difícil de la nostra història. Se’ls ha de donar dues vegades les gràcies: la primera per haver fet tot el han fet fins ara i la segona per dir-li al president Puigdemont que, a partir d’aquí i fins el tram final, no són els més idonis per a continuar avançant.
I qui són els covards ara i aquí. És molt fàcil. Els covards són tots aquells que utilitzen el seu poder de forma fraudulenta i indigna per tal d’evitar que un poble – que és com la resta de pobles del món, ni més, ni menys i que, per tant, te els mateixos drets que tots els pobles del món, ni més, ni menys – pugui votar lliurement si vol ser independent o no. L’abús de poder del poderós sempre és covard, perquè és incapaç d’enfrontar-se al seu adversari o enemic amb les seves mateixes armes, en el nostre cas una votació. Qui no vol que la votació es faci, qui ha fet la llei per evitar que la votació es faci, és més covard que aquell que vol que la votació es faci. I els qui donen cobertura a aquesta imposició també cal considerar-los covards.
Jo estic convençut que entre els capdavanters i els mediocres que els seguim, el referèndum s’acabarà fent. I l’actitud de l’espanyolisme haurà estat tant indigna, tant convarda respecte de nosaltres i dels nostres drets, que crec que el referèndum es guanyarà per una àmplia majoria. Perquè arribat el moment el poble preferirà estar de la banda de la llibertat, la virtud i la valentia que no pas de la tirania, el vici i la por. Tots som conscients de que estem fent història i cadascú sabrà què és el que els hi voldria explicar als seus néts.
Vull acabar aquest article citant tots els membres del meu govern. Probablement el més valent de la història de Catalunya i del que me’n sento molt orgullós. Potser hi ha països on els governants només s’arrisquen per posar la mà al calaix. Ara, a casa nostra, tenim un govern que s’arrisca per alliberar el seu país. Entre tots ho farem tot!!! Visca Catalunya lliure!!!!
President de la Generalitat: Carles Puigdemont
Vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda: Oriol Junqueras
Conseller de Presidència i portaveu: Jordi Turull
Conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència: Raül Romeva
Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge: Meritxell Borràs
Conseller d'Interior: Joaquim Forn
Conseller de Justícia: Carles Mundó
Conseller d'Empresa i Coneixement: Santi Vila
Consellera de Benestar, Treball i Família: Dolors Bassa
Conseller de Territori i Sostenibilitat: Josep Rull
Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: Meritxell Serret
Conseller de Salut: Toni Comín
Conseller de Cultura: Lluís Puig
Consellera d'Ensenyament: Clara Ponsatí
|
| |
Persi |
El PP es va quedar gairebé sol
Monday, July 17th 2017, 2:44 PM
atacant l'estatut i això és història. I recordo que es demanaven signatures a Andalusia "contra Catalunya". Crec que el PP ha caigut en l'irresponsabilitat de pensar que la confrontació amb la Generalitat i, en general, l'anticatalanisme li donava a Espanya els vots que no era capaç de guanyar a Catalunya perquè CiU li ocupava el seu espai.
Una cosa és donar tot el que demani la Generalitat i una altra cosa es oposar-s'hi per principi que és el que va fer el PP. I el que no van fer, per exemple, els socialistes que van tenir una actuació més sensata. No dic més intel.ligent perquè al PP l'anticatalanisme li ha estat molt rentable electoralment, mentre que al PSOE li ha tocat el rebre per totes bandes.
La història és aquesta. I, per tant, no entro en el plantejament general que tu fas. Per cert, els impulsors de l'estatut no foren els independentistes, ni tant sols els partits d'estricta obediència catalana, sinó el PSC-PSOE amb en Maragall al capdavant i recolçats per Zapatero.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
