| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
NOTES SOBRE “¿A DÓNDE VAS CATALUÑA” DE RAMON TAMAMES
 dilluns 26/juny/2017 - 12:18  1046  4
O ENTRE LA TÍRRIA ALS CATALANS I L’ANTICATALANISME PROFUND.
1
Que una nació, un poble, digueu-li com vulgueu vulgui tenir el seu estat jo considero que és el normal. Que després aquesta nació o poble signi convenis bilaterals amb altres estats i es formin estats confederals o federals, també és normal. I crec que també és normal que aquest poble o aquesta nació que en un moment donat va decidir formar part d’un estat federal o confederal vulgui preservar el seu dret a l’autodeterminació. I això és més així quan més forts són els elements diferencials respecte als altres pobles o nacions que conformen l’estat i quan més se sent maltractada per l’estat federal o confederal. Des del meu punt de vista és el cas de Catalunya que se sent maltractada tant pel que fa als seus senyals d’identitat, com pel que fa a la seva capacitat d’autogovern, com econòmicament.
La visió de Ramón Tamames és la contrària a la meva. Nega que Catalunya sigui una nació o un poble. Per a ell és un simple regió que, com a tal, ha de tenir només drets regionals ( explica al llibre que, quan es redactava la constitució i ell era diputat del PCE – el ponent era Jordi Solé Tura, que considerava que el catalanisme era un moviment polític exclusivament burgès i antiobrer, va afirmar en nombroses ocasions que el títol VIII de la constitució donava massa poder a Catalunya i que això acabaria tenint unes conseqüències nefastes ). Diu que és cert que la llengua i la cultura catalanes es van perseguir durant el franquisme però afirma que ara es fa el mateix amb la llengua i cultures espanyoles a casa nostra ( que hi hagi unes eleccions per a decidir quina política lingüística i educativa s’ha de fer o que hi hagi una dictadura es veu que es indiferent ). I finalment diu que Catalunya mai no ha estat oprimida econòmicament, ans al contrari, que és la regió més pròspera d’Espanya i que si no fos per l’independentisme encara ho seria més.
2
Reconec que l’actitud anticatalanista de Tamames m’ha sorprès. On jo esperava trobar l’actitud d’un liberal progressista amic de Catalunya m’he trobat amb l’actitud d’un jacobí castellanista força tronat. També m’ha sorprès el baix nivell intel.lectual del llibre, que està ple d’errades – i parlo d’errades materials, no d’opinions equivocades- que si mai no són justificables en un llibre publicat, encara ho són menys en un llibre escrit per un senyor que és catedràtic i que jo pensava que era un catedràtic de prestigi de la Complutense de Madrid. Això és una pena i li resta una enorme credibilitat si més no entre els lectors catalans interessats en la història i la política catalana. Transforma el que hauria de ser un llibre de debat i de seducció en un pamflet espanyolista fet amb presses i menystenidor de la nostra història passada i recent.
En el debat independentista que avui tenim a Catalunya – el que tenen a Espanya sobre nosaltres no és ben bé el mateix, com demostra aquest llibre de Ramon Tamames – hi ha polítics i intel.lectuals que sumen i que resten independentistes. No seré jo aquí qui diré quins són els independentistes que crec que en comptes de sumar nous adeptes els resten, tot i que ja ho he fet altres vegades. Dit en genèric, són els intolerants.
Doncs bé, a l’unionisme espanyolista li passa el mateix: tota la producció política i intel.lectual de tots aquells que estàn en contra de que els catalans votem la nostra autodeterminació – a favor o en contra de romandre a Espanya – són una fàbrica de fer independentistes. Per això, el PP deu haver tants o més independentistes que els catalanistes de tota la vida. Per això la caverna mediàtica ha fet tants o més independentistes que TV3 i per això jo regalaré aquest llibre de Ramon Tamames als catalans que encara confien en una Espanya on els catalans ens hi sentim còmodes amb la certesa absoluta que esdevindran independentistes.
Dit d’una altra manera: amb la gent del PP ( i del PSOE i de C’s), amb la gent de la caverna mediàtica o amb segons quins intel.lectuals unionistes no democràtics no és que no és que no els vulguis tenir de conciutadans perquè no et vingui de gust o perquè pensis que els catalans sols viurem millor. Es que directament t’entra pànic i penses que hem de tocar el dos d’Espanya volant, abans de que ens facin més mal del que ja ens han fet.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
M'estranya
Wednesday, June 28th 2017, 7:29 AM
que m'incloguis en el bloc dels que PERSEGUEIXEN als qui no són independentistes. Això bàsica i estructuralment - que és la manera seriosa de fer-ho - ho fa el govern del PP. I tots els espanyols que no volen que es voti són els que seriosament coarten la llibertat de decidir que volem tenir la majoria dels catalans.
Però, que jo sàpiga, ni jo, ni la majoria dels independentistes hem perseguit mai ningú. I sí, efectivament, hi ha independentistes violents i intolerants, però jo diria que d'unionistes violents i tolerants encara n'hi ha molts més (només cal recordar què va passar amb el president Puigdemont quan assistia a un acte antiterrorista ).
Bé, en fi, que crec que a mi justament no em pots acusar d'això.
Dir que podem dedicar el nostre temps a altres coses, està molt bé. Però jo bàsicament et llegeixo articles polítics unionistes o sigui que em fa l'efecte que també t'hi dediques. Poc o molt però sempre et veig parlant del mateix (com jo si fa no fa ).
Potser si se'ns deixés votar tranquilament en un referèndum tot seria més senzill i no hi hauríem de dedicar tantes energies ni els uns ni els altres.
I ja que has obert la capsa de Pandora, a tu, a banda de la política, que t'interesa?
|
|
alarico |
3
Tuesday, June 27th 2017, 5:14 PM
http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/
"Los violentos del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) se nutren de elementos encuadrados en organizaciones con oscuros episodios a sus espaldas. Llevan algo más de un año acosando a los jóvenes 'españolistas' de Sociedad Civil Catalana (SCC), en una inquietante escalada de violencia que ha subido un peldaño en las últimas semanas. El campus de la UAB es, en estos momentos, un polvorín a punto de estallar, con una campaña abierta de los independentistas hacia sus rivales ideológicos. Cada carpa de SCC es inmediatamente destrozada y las paredes del recinto están plagadas de pintadas acusatorias. ¿Pensamiento único versus pluralidad? Lo malo es que la violencia se va adueñando también del día a día de la Universidad, enrareciendo la convivencia entre la familia educativa.
Por si fuera poco, ahora comienzan a aflorar no menos inquietantes informaciones: entre los presuntos agresores de la autodenominada Plataforma Antifascista de la UAB hay varios personajes vinculados a los grupos más radicales de la independencia, articulados en torno al polémico grupo Desperdicis, que ya llevan una década repartiendo violencia gratuita hacia todo lo que no suene a separatismo y una de cuyas últimas acciones sonadas fue la agresión a las chicas de Barcelona con la Selección."
Aquí els únics que han de marxar amb una bona patada al cul són els violents i els intolerants.
Els independentistes aneu sembrant més antipaties a cada dia que passa. De fet la propia sectorial de psicologia de l'ANC ho ha reconegut de forma implicita al presentar una serie de "recomanacions" de quins termes emprar i quins evitar per espantar a més gent.
Apa, a seguir perseguint als qui no pensen com vosaltres, total, la vida són quatre dies i cadascú decideix en que dedica el temps els dos dies que li resta de vida. ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
