|
EL DIA U D’OCTUBRE FINALMENT ENS PODREM AUTODETERMINAR.
dimarts 20/juny/2017 - 03:05 1530 2
Avui divendres dia 9 de juny del 2017 és un dia important per a la història de Catalunya. El president Puigdemont ha anunciat que el referèndum d’autodeterminació promès per més de la meitat dels nostres diputats al Parlament i tant lluitat per moltíssimes generacions de catalans serà el dia 1 d’octubre. I que la pregunta binària que se’ns plantejarà serà si els catalans volem esdevenir una república independent o no.
Hi ha gent que es planteja com s’ho farà la majoria parlamentària que hi ha al Parlament de Catalunya per a dur-lo a terme, tenint com té el govern espanyol i la majoria parlamentària del Parlament espanyol en contra. Jo crec que la pregunta s’ha de fer just al revés: com s’ho farà el govern espanyol per a que no es pugui fer? Amenaçarà de suspensió i sou a tots els funcionaris? Amenaçarà tots els catalans que votin amb la pressó ( potser al centre d’Austràlia hi cabríem sense dificultats )? Enviarà la Guàrdia Civil ( que ningú no sap ben bé per a que serveix i bé podria servir per això ) ? Enviarà l’exèrcit ( que ara que no està ocupat en guerres civils potser es deleix per fer-ho ? Enviarà un exèrcit de magistrats i fiscals per a que ens empaperin a tots ?
El govern i la majoria parlamentària contrària al dret de decidir dels catalans tenen un gran problema i ho saben. Si utilitzen la força, han begut oli. El dret d’autodeterminació català s’acabarà internacionalitzant i, des d’aquesta visió planetària: qui pot negar el dret a autodeterminar-se d’un poble? Les manifestacions de suport als independentistes catalans vindrien d’arreu i la independència seria inevitable.
Per això el govern de Madrid i els seus aliats vol parar el tema per la via administrativa i judicial, és a dir, utilitzant la força però sense que es noti. Però la via administrativa i judicial te un problema molt important: només és útil si una majoria de la gent – en aquest cas de catalans – la segueixen. En el cas que la majoria dels catalans vulguin anar a votar i votin el dia u d’octubre, la via administrativa i judicial és paper mullat.
Per això, la gran diferència amb l’onze de novembre hauria de ser que els catalans demòcrates o, si es vol sobiranistes, que són el 80% de la població vagin a votar. De fet, això és més important que la pròpia independència. Perquè una independència aconseguida amb un percentatge de participació baixa tindrà un suport internacional baix. Els de fora només es mullaran si primer ens mullem nosaltres, com és lògic.
L’estratègia del govern de Madrid i dels seus aliats parlamentaris (i mediàtics i econòmics i tot el que convingui) saben quina és la seva millor estratègia per tal que el referèndum no es faci o, si es fa, fracassi en el sentit que la gent no hi participi o, també fracassi en el sentit de que surti “no” a la independència: en els tres casos és la por.
Però així com generar por en el cas que Catalunya esdevingui independent és tant legítim, com tenir pànic a una Catalunya dins d’Espanya (és el meu cas), sempre que els partidaris d’una opció i de l’altra utilitzin els mitjans adecuats i legals; generar por per a que la gent no posi urnes, primer, i per a que la gent no vagi a votar, després, hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol polític de qualsevol lloc del planeta.
Jo crec que els unionistes espanyols s’haurien de plantejar com volen que els catalans vulguem viure a Espanya si no ens deixen decidir si hi volem viure o no. I que, en cas de voler-ho decidir, ens amenacen amb empaperar-nos a tots, carregar-se la sanitat i la petita autonomia que tenim. Com pot ser atractiu viure a una Espanya que ells han convertit en un estat policial en el que les SS estan treballant al ministeri de l’interior? No veuen que això fa que alguns tinguem pànic de viure amb ells?
Als catalans amants de la llibertat i de la democràcia ens torna a tocar ser valents. Ho haurem de ser tantes vegades com calgui. En aquesta lluita i en altres lluites que tenen a veure amb la dignitat dels pobles i de les persones d’arreu. Per això, sobre tot, conscient de que l’estratègia dels unionistes no demòcrates és l’estratègia de la por, la nostra estratègia, l’estratègia dels sobiranistes ha de ser l’estratègia de la valentia digna. No deixar que els que ens volen espantar i fer acotar el cap – una vegada més – ho aconsegueixin. Poder votar en pau i en llibertat.
I a partir d’aquí que sigui el que la majoria dels catalans vulguin i acatar-ho tots sense ressentiments i, si em permeteu, amb alegria, amb independència del que sigui el resultat. Perquè el pas endavant que haurem fet – i que haurem fet fer a Espanya – haurà estat enorme. I el futur, sigui quin sigui, serà molt més lliure que el passat.
En aquest sentit, vull agrair públicament al president Puigdemont, al vici-president Junqueras, a la presidenta Forcadell, als diputats de LES CUP i als de JUNTS X SI, la seva valentia i el seu compromís personal. El seu gest convocant el referèndum és d’una valentia i d’un coratge evident i ens marca el camí a seguir senzillament votant. Estic molt orgullós de tots ells.
|
|
txeic-tgn |
...
Tuesday, June 20th 2017, 12:11 PM
Alguns pensen que abans que el lliure exercici de la democràcia, és a dir VOTAR, predominen les Lleis...
Primer la democràcia... Segon Una, grande y libre (Una ? Grande ? com no sigui en lladregots ? Libre ?... o coja i prepotent !)
Des de les clavegueres ja ho van intentant... i els més imperialistes: amb amenaces, insults, que vaguerem per espais siderals, que ens aïllarem del tot, que en faran fora de la UE...
Hem de viure dempeus... mai agenollats i molt menys amb gent que no ens respecte... gent que porta incrustat en l'ADN un odi a tot el que faci olor de català... I NO SABEN PER QUÈ ?... bé de fet: és que el que han intentat sempre els manaires de l'oest... (nAmés cal recordar mitíngs de PP, PSOE, etc quan diuen alguna cosa contra Catalunya: es desfan... quasi bé leviten... ).
Via fora catalans ||*|| (ara venen hores de no acotar el cap !)
|
|
|