| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
LA BELLA RETÒRICA DE PABLO IGLESIAS O EL SOMNI ESPANYOL DE PODEM.
 dijous 15/juny/2017 - 03:33  1271  5
Primer, una prèvia. Quan parlo de retòrica ho faig en sentit clàssic i, per tant, sense cap menyspreu. Opino que una de les coses importants que s’hauria de fer a les escoles és que els estudiants fossin capaços de dirigir-se a un auditori amb una certa dignitat retòrica. Ser capaços de construir un discurs coherent, interessant i, si pot ser, bell. Penso que aquest és el cas de Pablo Iglesias i, en aquest sentit, em declaro admirador seu. Formalment m’agraden els seus discursos. No sé si se li pot donar la categoria de gran orador, però que és un bon orador per a mi és indiscutible. I jo no li discuteixo ni regateixo el mèrit que, per exemple, Rajoy no té o Zapatero no tenia, però sí que tenien, per exemple, Felipe Gonzàlez – que ha estat possiblement el més gran ordador parlamentari de l’Espanya contemporània – o José Maria Aznar, que també és un orador amb un talent indiscutible.
Però les paraules dites en un Parlament, més enllà de la retòrica, són importants pel seu contingut. I així com Felipe González i José María Aznar, finalment, van acabar representant el mateix – de fet les reformes més reaccionàries les va aprovar Felipe González – sembla que Pablo Iglesias i Podem són una nova proposta. Una proposta pels nous temps en que la revolució tecnològica i la globalització per força han de tenir conseqüències de tota mena: econòmiques, polítiques, culturals, socials, etc...
L’exemple, però, de Felipe González ens fa ser desconfiats. Jo recordo perfectament quan va guanyar les eleccions i, tot i que jo no el vaig votar perquè sempre he votat partits d’estricta obediència catalana, vaig pensar que, finalment, enterràvem el franquisme i entràvem en una etapa nova. El que va acabar passant ho sabem tots: el PSOE ve esdevenir un partit sistèmic i antidemocràtic en els mateixos àmbits en el que ho és el PP: autodeterminació dels pobles que conformen l’estat espanyol i la monarquia. I pel que fa a les polítiques socials crec que es pot dir que, en general, foren més conservadores que les de l’UCD. En definitiva els socialistes es van voler guanyar l’oligarquia espanyola i han esdevingut oligarquia espanyola. Felipe González torna a ser el botó de mostra del que dic. Podria votar perfectament al PP.
No sé si el discurs de Felipe González i els seus sempre va ser cínic o si s’hi va anar tornant de mica en mica. Jo crec que el discurs, vull dir el contingut del discurs, de Pablo Iglesias és sincer. I també crec el que he dit al principi: crec que la revolució tecnològica i la globalització ens porta a noves formes de fer política. Arreu d’Europa creixen els partits antisistèmics, siguin de dreta o d’esquerra, que no és que s’enfrontin amb les polítiques que és fan, sinó que s’enfronten directament amb la forma de fer política, que és el canvi profund que està venint. En aquest sentit C’s és una cosa estranya perquè sent un partit absolutament sistèmic ha aconseguit el seu espai en una nova era política. Això te a veure òbviament amb el finançament generossíssim que ha rebut, però també amb el talent dels seus dirigents. I ja veurem quin recorregut tindrà: de moment sembla que serveix per aglutinar emprenyats del PP per ranci i corrupte i del PSOE per poc espanyol (?) i per corrupte. No sé si amb això n’hi ha prou per a bastir un partit polític a mig i llarg termini. Jo crec que no, però ja ho veurem.
Tornem ara al discurs de Pablo Iglesias. Ja he dit que em van agradar molt les seves formes parlamentàries, la seva bella retòrica. I vull manifestar sense embuts que també em va agradar el seu contingut. Si jo haguès estat parlamentari hi haguès votat a favor sense pensar-m’ho perquè tot allò que Iglesias em deia sobre l’Espanya que vol construir em va semblar molt suggerent i atractiu. Jo sóc independentista i una persones d’ideologia liberal o sigui que vaig a intentar explicar-me en dues ratlles.
Des d’un punt de vista de l’organització territorial Pablo Iglesias vol un estat espanyol que es basi en la llibertat dels seus pobles per a pertànyer-hi o no. I a partir d’aquesta llibertat intocable vol proposar-nos un estat espanyol en el que totes les comunitats que el formen s’hi sentin còmodes – que aprofundís en Catalunya per la problemàtica actual va estar molt bé, però que anés anomenant una per una totes les comunitats i la seva problemàtica encara va estar millor -. Per a mi la conclusió és obvia: una Espanya construïda des de la llibertat és molt més atractiva que una Espanya construïda des de la tirania. De fet, una Espanya costruida des de la llibertat és l’única Espanya possible i no només pel tema català, sinó pel tema de cada una de les parts que en formen part.
Des d’un punt de vista econòmic, les propostes de Pablo Iglesias van ser social-demòcrates. Com que la social-democràcia és l’altra cara de la moneda del liberalisme i les dues formen la moneda de la democràcia capitalista no hi tinc res a afegir: placet.
Pel que fa a l’increment de la llibertat ciutadana en contra d’un estat cada vegada més autoritari, sento un entusiasme total. No sóc gaire amic de l’estat ni de les administracions. Però quan l’estat i les administracions funcionen per a retallar, coartar, trencar o tots els adjectius que vulgueu les llibertats dels ciutadans, hi estic en contra. Per a la mi la llibertat és el valor suprem de la vida i, per tant, també de la política.
M’agrada el discurs generós de Pablo Iglesias sobre els Drets Humans i, en concret, sobre els refugiats. La Declaració Universal dels Drets Humans és, probablement, junt amb el Sermó de la Muntanya de Jesús, les dues més altes manifestacions ètiques de la història, si més no occidental. I tot allò que ens hi apropi, ens millora i ens dignifica com a persones. I tot allò que ens en allunya ens torna al temps de la barbàrie (Le Pen, Trump, Putin, PP i tants i tants més).
Per tot l’anterior, jo li haguès votat a favor malgrat que, amb el temps, pogués defraudar-me.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
Alarico,
Friday, June 16th 2017, 10:20 AM
parlo bàsicament del discurs de l'altre dia i sobre el discurs de l'altre dia. No conec els defectes i les virtuts de Podem: no n'estic gaire informat. Tampoc no els he votat mai, però de la mateixa manera que en el seu dia vaig anar a sentir a Felipe González i em va agradar, el discurs d'Iglesias em va agradar.
Pel que fa a ell, personalment, no te'n podria dir gairebé res. Ni de bo ni de dolent.
Més enllà d'això, no sé quin partit passaria la prova del cotó que tu proposes respecte del finançament, probablement només LES CUP, ERC i els Comuns.
I encara més enllà d'això ( en un article que he de fer que contrarreplicar una replica teva): veus com amb els partits no hi ha res a fer? Veus com l'única manera és la democràcia directa? Perquè si ni tant sols els nous partits són honrats, ja m'explicaràs com ens ho farem.
I, si, procuro ser un humanista, no sé si sempre ho aconsegueixo, però. Com esdevenir ciutadà o persona és un aprenentatge continu i un camí en el que ens equivoquem moltes vegades.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
