| |
L’ARRIMADAS DIU QUE ENS REPRESENTARIA A TOTS.
 dijous 1/juny/2017 - 06:25  1172  2
L’Arrimadas – com la majoria dels dirigents de C’s – són uns cínics. Els que els coneixem de fa anys ho sabem. I també sabem que en absolut representen la nova política. Entre la política reaccionària de Le Pen i els seus i la nova política de Podem, C’s representa els partits de tota la vida. Van néixer en el marc de l’anticatalanisme, però avui l’únic al que aspiren és a tocar la cuixa del poder – del poder de debò, que a Espanya és a Madrid -, ja sigui de la mà del PSOE o del PP, els hi és indiferent.
No tenen programa. No són ni d’esquerres, ni de dretes. Són catalans i anticatalanistes. Només saben que volen manar i tot i que a Espanya ho tenen magre perquè per molt anticatalanistes que siguin són catalans, ells insisteixen.
De fet, l’única virtut de la que poden presumir és de no tenir casos de corrupció, cosa que te un mèrit molt discutible. En primer lloc perquè, sense haver governat, es difícil haver estat corrupte, ja que no n’has tingut l’oportunitat. I la segona perquè l’honestedat hauria de ser comú a tots els partits i no un mèrit. El mèrit hauria de ser la capacitat d’aglutinar la major quantitat de ciutadans possible, primer, i després un bon govern.
A Catalunya els de C’s cada vegada aglutinen menys gent. El seu discurs anticatalanista – i sovint anticatalà, per molt estrany que sigui que un partit nascut a casa nostra pugui ser anticatalà ( però això de l’autoodi és molt propi dels pobles vençuts ) – ha fet forat entre molta gent vinguda de fora que mai no s’ha acabat d’integrar. Els voten gent que mai no s’ha sentit catalana, que malgrat que porta aquí no sé quants anys, encara no han après a dir ni “bon dia!” i que en comptes d’estar agraïts a un país que els va acollir, li tenen odi. Són gent que Franco va enviar a que ocupés les fàbriques catalanes per a que fessin de tropes d’ocupació sociològiques, culturals i polítiques i fan aquest paper. I no és un paper menor: sense aquesta gent l’independentisme català seria absolutament majoritari. És a dir, que si hem de reconèixer que existia un franquisme sociològic que afectava a les classes altes i mitjanes catalanes, també haurem d’acceptar que existeix un franquisme nacionalista espanyol, lingüístic i cultural del qual forma part bona part dels immigrants que el generalíssimo va fer venir a colonitzar Catalunya. Per ocupar-la i per enriquir els seus aliats de l’alta burgesia catalana.
Aquests són bàsicament els votants de C’s i del PP. No dic que siguin la majoria dels immigrants que van venir d’Espanya. Un dels immensos fracassos del franquisme és que la majoria dels immigrants és van integrar i van esdevenir tant catalans – i tant catalanistes – com la gent que van trobar aquí. I trobat cognoms castellans a les files sobiranistes és normalíssim. I també trobar cognoms catalans als partits espanyolistes, però les majories socio-polítiques són les que són.
I a mi el que em fa gràcia és que Arrimadas digui – com també he sentit dir al García Albiol – que si ells fossin presidents de la Generalitat representarien TOTS els catalans i no només una part del país. Cony ! Com s’ho farien per representar, posem per cas, els independentistes ? I els sobiranistes ? Convocarien i no convocarien un referèndum per a que tots estiguéssim contents ? Vull dir, com es pot representar a oposats en política: representarien els republicans i els monàrquics i assistirien i no assistirien als actes on hi haguès el rei ? I com representarien als comunistes i als no comunistes : socialitzarien i no socialitzarien els mitjans de producció ? I com representarien els feixistes i els no feixistes: dissoldrien i no dissoldrien la resta de partits polítics ?
La democràcia – al revés del que propugnen les dictadures – és el govern d’aquell partit que guanya les eleccions. Per definició, n’hi ha més d’un. I també per definició el programa del partit que guanya és diferent dels partits que no guanyen. I precisament perquè guanya democràticament és el programa que s’ha d’aplicar. La resta potser es podria aconseguir posant els programes de tots els partits en un turmix polític i fent un govern de tots els partits i l’escudella que en sortiria seria indigerible, a banda d’antidemocràtica.
Però, en tot cas, el que sembla que està clar és que a un sistema democràtic li cal són eleccions per a que es posi a tothom al seu lloc. I quan hi ha una gran controvèrsia – com és el cas de l’autodeterminació – sembla lògic i democràtic que siguin, ara sí, TOTS els catalans, els qui decideixin que volen. Però vet aquí que davant d’aquest tema la senyora Arrimadas creu que ser la presidenta de TOTS els catalans equival a ser la presidenta de CAP català, ja que no vol que votem un tema que la majoria de catalans vol votar. Es una manera molt estranya de representat TOTS els catalans no voler saber el que pensen d’un tema central del seu interès, però de més verdes en maduren.
Ara, Albert Rivera, aquest gran bluf de la política catalana i espanyola, diu que el que s’ha de fer és donar-li una potada al procés d’una punyetera vegada. Treure’ns de sobre les urnes per a que la gent decideixi el que vol. TOTA LA GENT. Cony, això sí que és ser demòcrata i el demés són hòsties, no? No sé, sembla difícil que aquesta mena de gent em representi a mi, però si Déu pot quadrar el cercle, per què no haurien de poder-ho fer ells?
|
Contactes
Registra´t
