| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
LA CONFERÈNCIA DEL PRESIDENT PUIGDEMONT A L’AJUNTAMENT DE MADRID.
 dimecres 24/maig/2017 - 12:43  1172  5
Em fa l’efecte que, pels independentistes, el millor de la conferència del president Puigdemont a l’Ajuntament de Madrid ha estat l’actuació del presidente Rajoy com a teloner, emprenyat com una mona, vermell com un perdigot i amenaçant xulescament ( a alguns gallecs que van a fer política a Madrid, ja els hi passa això, però justament en Rajoy aquesta xuleria era impensable, a ell que tan li agrada amagar-se ).
També han estat molt bé la colla de brètols que han escridassat el nostre president, i vice-presidents, gent que els diaris diuen que són d’extrema dreta, però que en realitat són del PP, perquè la gent d’extrema dreta a Espanya vota al PP, que es va fer a base de franquistes i és bàsicament un partit neofranquista. La història familiar dels principals dirigents ho explica abastament. I les seves bases no són homologables amb les de cap partit conservador europeu.
I que aquesta vegada Rajoy actués com els suposats falangista ens va de conya per aproximar-nos i que el món s’aproximi a la veritat. Aquesta gent de demòcrata no ho ha estat mai. Ho és el mínim indispensable per a conservar el poder i encara fa totes les trampes que te a l’abast.
I el pitjor de la conferència del president ? Doncs el pitjor de la conferència del president, per un independentista, ha estat l’actitud oberta, tolerant, conciliadora i amistosa del govern municipal madrileny encapçalat per la senyora Carmena.
La senyora Carmena – i tots els espanyols favorables al dret d’autodeterminació de Catalunya – són a hores d’ara el principal obstacle per a la nostra independència. És a dir, a una senyora que t’ha deixat casa seva – en el seu cas el seu ajuntament – per a que expressis lliurement la voluntat de tocar el dos d’Espanya, tot i saber que la caverna feixistoide que contamina el Manzanares per totes bandes, se li fotrà a sobre sense cap mena de consideració, tu no tens ganes de deixar-la sola. Te’ns ganes de dir-li, senyora alcaldesa, moltíssimes gràcies pel seu gest i, punt i seguit, dir-li: aquí té els catalans pel que li convingui de forma incondicional.
Els catalans tendim al barroquisme i al sentimentalisme i no m’estranyaria que se’ns posés al cap que de cap de les maneres podem deixar abandonada a la seva sort una senyora tant senyora com la senyora Carmena i, per extensió, tota la gent que des de sempre ha lluitat i lluita per una altra Espanya. I, és clar, aquesta altra Espanya fa tanta patxoca si fa no fa com una Catalunya independent. Amb l’avantatge, a més, de que, teòricament, junts seriem més forts.
Però jo crec que aquesta Espanya millor pels catalans és una entelèquia. Vull dir una entelèquia encara més entelèquia que la Catalunya ideal dels noucentistes catalans i els seus fills i nets (que és el que som). La trista realitat és que la força del PP, és a dir, del neofranquisme, a Espanya és brutal malgrat tots els malgrats. I que el mapa electoral espanyol té poc a veure amb el català. I no només des del punt de vista nacional, sinó també des del punt de vista social o polític. Es possible que a Catalunya hi hagi hagut molta corrupció, com a Espanya, però els GAL o ministres de l’Interior tipus Jorge Fernández Díaz, són impensables a casa nostra, on partim de la base d’una lluita antifranquista fins i tot per la part més conservadora dels partits estrictament catalans.
Dit tot això, crec que l’alcaldesa Carmena, d’alguna manera hauria de ser recompensada pels seus gestos, el seu tarannà, la seva generositat i la seva valentia. I penso que seria bonic que en una Catalunya independent hi haguessin molts carrers amb el seu nom. I amb els nom dels espanyols il.lustres que van fer tot el que van poder a favor del nostre dret a decidir. Cal ser agraït amb els amics.
I també dels espanyols il.lustres en general perquè no hem de voler ser provincians, ni rancuniosos.
I no dius res del discurs del president Puigdemont? Poca cosa. Que va estar molt bé, que va deixar les coses molt clares i que em molesta que gairebé implori diàleg “encara que sigui a l’últim minut de la pròrroga”. President, si tenim dret a autodeterminar-nos, com creiem que el tenim, les coses no s’han de demanar així. Potser dient que estarem oberts a escoltar les propostes del govern de Madrid fins al 30 de juny n’hi havia prou, no?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
Des de l'edat mitjana,
Sunday, May 28th 2017, 8:23 AM
Catalunya i Castella han competit pel domini de la península ibèrica. Portugal els ha importat un rave perquè l'han considerat sempre un país pobre.
D'aquesta competència secular entre els nostres dos pobles ve aquesta mania. Nosaltres, per exemple, diem: de ponent, ni vent, ni gent.
Castella, gràcies a la demografia, es va saber imposar a Catalunya quan aquesta havia estat escuarterada per la pesta i va reblar aquest domini amb diferents victòries militars, que als catalans ens han deixat molt tocats, però no morts.
Aquesta resistència catalana no només a no desaparèixer, sinó a no integrar-se i a esdevenir un país ric i potent no agrada als castellans, que, ja dic, ens han vist sempre com a l'adversari a batre.
Tot això explica l'inimadversió mútua i l'imposibilitat de formar un país confederal o federal. Si fa no fa el que haguès passat si després d'una victòria d'Alemanya sobre França, aquests haguessin format un sol estat, obligat als francesos a parlar alemany, etc....
Saben que per dominar la península necessiten la capitulació total de Catalunya i mai no l'acaben d'aconseguir, malgrat les seves victòries militars No creguis, per a ells també és un drama. Només cal veure la ràbia que ens tenen...
|
|
Persi |
També intento viatjar per Espanya,
Thursday, May 25th 2017, 10:36 AM
i ho faria més si la dona es deixés ( de viatjar per Espanya, vull dir ). Enguany hem anat a Madrid i a Múrcia. I de moment no me'n surto d'anar a Toledo o Astúries, però aniré insistint.
Es molt interessant, explicar com veuen el procès, com ens veuen als catalans i com veuen Espanya des d'allà. Una miqueta, ja ho he anat explicant en alguns articles.
El resum seria que Espanya és un país fascinant, però que, en el fons, als catalans, com a tal catalans, no ens consideren espanyols, sinó un cos estrany dins la seva pàtria. Cosa que no els hi passa amb els bascos, posem per cas i una mica més que amb els bascos i menys que amb els catalans amb els gallecs, als que consideren mig portuguesos.
|
|
Persi |
Consti només una cosa en acta,
Thursday, May 25th 2017, 10:22 AM
respecte als miracles d'una Catalunya independent, jo només sóc una mica menys escèptic que respecte als miracles d'una Espanya millor.
Com que els arguments legals que fem servir sempre són els mateixos, i això ja fa temps que dura, m'hi remeto.
Ara em dedico a llegir llibres d'espanyolistes convençuts, no per a que em convencin de les seves idees, sinó per a que m'acaben de convèncer de les meves. Estic a mitja lectura de A DONDE VAS CATALUNYA de RAMON TAMAMES i de moment em sembla escandalós. Ja en parlaré quan acabi per no prejutjar sense haver-lo acabat de llegir.
Per cert, alguna recomanació de lectura d'algun bon llibre espanyolista que no pugui utilitzar per contraatacar? Crec que el millor que tinc fins ara es de López Burniol, que es diu ESPAÑA DESDE UN RINCÓN. Tu me'n recomanaries algún més?
No saps les ganes que tinc que siguem independents per esdevenir encara més independent de l'independentisme i fins i tot del catalanisme i expressar el meu escepticisme amb tota plenitud.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
