|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Persi
|
|
|
COM ACABARÀ EL PROCÈS? BÉ O MALAMENT?
dimecres 26/abril/2017 - 03:02 1395 9
Primer hauríem de definir què vol dir bé o malament. Jo sóc independentista i, per tant, m’agradaria assolir la independència. Però respecto la gent que no ho és i que pensa que si la assolim el procés acabarà malament. Durant aquests anys, els uns i els altres hem reiterat tant els arguments a favor i en contra de la independència que no cal repetir-los més. Els uns pensem que estarem millor fora d’Espanya i els altres pensen que estarem millor dins d’Espanya. Els uns i els altres mereixem respecte per les nostres posicions i arguments i no es pot dir que qui està a favor o en contra de la independència de Catalunya sigui un mal català o alguna cosa semblant.
Ara bé, per a que el procés acabi bé hi ha una premissa indispensable sense la qual acabarà malament i ens durà a una societat i a una política pitjor. Aquesta premissa indispensable és que el referèndum, que volen celebrar el 80% dels catalans, es a dir, 4 de cada cinc, es celebri. Si no és celebra, perquè l’estat espanyol no ho permet el procés haurà acabat malament. Tant si Catalunya queda sotmesa al jou espanyolista, com si es declara unilateralment la independència.
Des del meu punt de vista el principal responsable de que el procés acabi malament, si és que hi acaba, serà el govern espanyol si és que, finalment, posa suficients impediments per a que no es pugui celebrar. Havent volgut els sobiranistes catalans – independentistes o no – negociar amb el govern espanyol un referèndum pactat i havent-s’hi negat el govern espanyol en rodó desl del primer dia, ell serà el principal responsable del que passi. I les dues coses que poden passar és que per la força se’ns negui i s’intervingui l’autonomia catalana o que es declari unilateralment la independència de Catalunya.
Espero que si Catalunya declarés unilateralment la independència, el primer acord que es prengués fora convocar un referèndum en el qual es ratifiqués o no aquesta independència. I s’actués en conseqüència amb el resultat fos el que fos. Però malgrat això, sempre seria millor un referèndum pactat amb Espanya que no pas aquesta radicalitat política que els espanyols haurien d’evitar, entre d’altres coses per a convence’ns als catalans que a Espanya hi estarem millor, que anant sols pel món.
L’altra opció és que Espanya utilitzi la força per impedir el referèndum. Que utilitzi la policia o l’exèrcit de la mateixa manera que fins ara ha utilitzat el Parlament Espanyol i la judicatura. Si Espanya segueix aquest camí es podria suspendre l’autonomia catalana o no però, fes el que es fes, el malestar social i polític que es viuria a Catalunya seria altíssim i gairebé irrespirable i és fàcil imaginar que hi podria haver una reacció agressiva de l’independentisme, no sé si en el seu conjunt o si només de la part més militant i compromesa.
Jo crec que alguns espanyolistes es pensen que impediran per la força el referèndum del setembre i que els independentistes, amb el cul calent de la panadera que ens hi hauran donat, tornaran a casa i es quedaran quiets. I això és el que no passarà. Els independentistes no es ressignaran a que no passi res i la situació que es pot crear a Catalunya serà perillosa, inflamada i de conseqüències imprevisibles.
Si els espanyols impedeixen per la força que es celebri el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, la nostra societat, que ha estat una societat en la que ha regnat la convivència, la tolerància i la fraternitat esdevindrà una societat crispada, intolerant i difícil; una societat on els adversaris polítics – que els que som avui els que volem i els que no volem la independència – acabarem esdevenint enemics perquè les nostres posicions aniran més enllà de la discrepància en democràcia, serà quelcom més profund, bèstia i dolorós.
El mes de setembre és molt aprop. El govern del PP continua apostant contra el dret de decidir dels catalans i tancant-se absolutament al diàleg. El govern de la Generalitat continua fent passes cap al referèndum sense tenir por de les amenaces, les demandes i les denúncies que li plouen des de Madrid.
Cada vegada el xoc de trens sembla més inevitable. Però no és pot dir que els dos tres tinguin la mateixa legitimitat. El tren dels catalans (del 80% dels catalans) defensa la democràcia i l’autodeterminació dels pobles. El tren dels espanyols (del 80% dels espanyols) està en contra de la democràcia i l’autodeterminació dels pobles. No és, ni de broma, el mateix. És la tolerància contra la intolerància. És la llibertat contra la tirania.
Al govern espanyol cada vegada li queda més poc temps per variar la seva postura. Per apostar per la democràcia, el respecte i l’empatia als catalans. Ha fet les coses trepitjant la dignitat de la majoria dels catalans i, per tant, ha desaprofitat l’ocasió per fer-se estimar i per a que molts catalans creguem en Espanya. Darrerament fins i tot, en comptes de reconeixe’ns els drets, han vingut a insultar-nos prometent-nos inversions que saben que no es faran. Adéu Espanya!!!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Persi |
La pregunta que et faria és:
Saturday, April 29th 2017, 6:36 AM
1. Una majoria de ciutadans poden legislar qualsevol cosa CONTRA una minoria? Si això és així, el dret d'autodeterminació dels pobles no té sentit i per tant la legislació internacional no té sentit. Per a mi, els drets de las majories SEMPRE han de respectar els drets de les minories. Per això l'estat espanyol - o quansevol altre estat - no pot negar el dret d'autodeterminació de Catalunya, perquè infringeix la legislació internacional que salvaguarda aquest dret. Es com si la majoria d'espanyols decidissin, posem per cas, que els negres o els gitanos o els jueus no tenen dret a fer quelcom. La llei no seria legal perquè infringiria el dret internacional.
2. Jo sóc partidari de la democràcia directa i cada dia que passa ho sóc més. Penso que la gent és perfectament capaç de defensar els seus interessos sense intermediaris. Crec .que els partits polítics tal com els hem entès des del segle XIX estan arribant a la seva fi. Per tant, jo crec que es perfectament plantejable un referèndum sobre la pena de mort o sobre qualsevol altra cosa. Una altra cosa és que a mi em repugni que l'estat mati persones. Però, ja dic, jo estaria a favor de que això es votès, com gairebé tot. Per què no?
3. En Miquel Roca - que seria ara més proper a la teva manera de pensar que a la meva - deia que la democràcia la fan els que perden i respecten els resultats. I ve a ser això. Una altra cosa és que la democràcia que tenim avui està en mans d'una oligarquia que és l'única que té prou mitjans per a competir en el mercat de la política i que, naturalment, defensa bàsicament els seus interesos. Per això jo crec que ens sobren intermediaris i que ens cal una igualtat de mitjans de totes les ideologies, cosa que internet facilita molt.
|
|
alarico |
I l'independentisme ajuda al PP
Thursday, April 27th 2017, 4:58 PM
Anem a pams. En primer lloc estic totalment d'acord amb tu que es podria acordar una reforma constitucional que permeti la celebració d'un referèndum. I també estic d'acord amb tu en que aquesta reforma no es vol abordar per cap partit de l'Estat espanyol, tret dels sobiranistes. Crec que aquests dos punts són un obvietat.
El que per mi no és tant obvi és que això es tracti d'un imposició antidemocràtica tal com tu afirmes. Més aviat penso que la celebració d'un referèndum fora de la legalitat sí que és del tot antidemocràtic. I ho és, sota el meu punt de vista, pel fet que sense respecte a la legalitat no hi pot haver democràcia. Óbviament el respecte a la legalitat tampoc no és garantia de democràcia, i d'això en tenim un exemple molt recent en la dictadura franquista.
El independentistes assimileu, de forma interessada, votar amb democràcia. Però tu saps que votar no implica democràcia, ja que només es pot votar allò que està regulat dins el marc constitucional. Per exemple, ara mateix no es podria celebrar un referèndum sobre la instauració de la pena de mort, ja que no seria constitucional (art. 15).
T'imagines a algú agafant-se al mateix argument que empreu vosaltres en relació a la pena de mort? (no ens deixen votar, l'Estat és antidemocràtic).
A qui beneficia sobremanera el moviment independentista és al PP. Un partit marcat per la corrupció, però que no ha patit el càstic que sí que ha patit aquí CDC. S'ha sabut vendre com un partit d'ordre, que no negocia amb els independentistes la integritat de l'Estat. I això compensa tota la merda que li va sortint.
|
|
Persi |
El no al referèndum, ajuda l'independentisme.
Thursday, April 27th 2017, 3:14 PM
I per això jo dessitjo que aquest no antidemocràtic - és fals el que tu dius que no es pot celebrar el referèndum, simplement no es vol que es celebri, que es molt difent; hi ha juristes que t'ho poden explicar i tu saps que es podria acordar una reforma constitucional que no es fa perquè no es vol - duri el màxim de temps possible, perquè és una fàbrica d'independentistes que ens va la mar de bé.
Penso, contràriament al que penses tu, que el referèndum s'acabarà celebrant perquè Espanya i Europa ho veuran, primer, com una necessitat democràtica i, segon, com un mal menor.
Que creguis que els independentistes marxarem a casa després del que nosaltres considerem una imposició antidemocràtica vol dir que coneixes poc els independentistes i els catalans. A començaments del segle XX Barcelona era la Rosa de Foc i la Ciutat de les Bombes. Nosaltres no cedirem i anirem creixent fins que la situació es faci insostenible per Espanya.
Per a mi és molt important que el president Puigdemont hagi dit que el referèndum es farà al setembre d'enguany. Perquè a partir de setembre tot canviarà. Tu creus que marxarem a casa. Jo crec que farem un referèndum perquè hi haurà una pressió social i internacional per a que es faci. No dic que el referèndum s'acabi fent al setembre, però sí que crec que no crec que tringui més de a finals d'any.
Aturar més de dos milions de persones que consideren que tenen uns drets és dificilíssim. Gairebé et diria que només es pot fer amb una dictadura i una repressió brutal. Però el franquisme, desgraciadament per a molts espanyolistes antidemòcrates, ha passat. I, finalment, si el 80% dels catalans volem un referèndum, Espanya no tindrà més remei que fer-lo.
I fixa't, quan arribi el moment, l'única esperança de que Catalunya no esdevingui independent és l'Ada Colau i Podem. La resta de partits espanyolistes a Catalunya només representen un 20% de la població i, electoralment, són indignificants. Per això, cada vegada més, l'enemic a batre no és ni el PP, ni el PSOE, ni C's sinó la Colau.
De tota manera, tinguis raó tu o jo, es un moment històric interesantíssim. I que estic molt content de viure. I de debatre'l amb tu, naturalment.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|