| |
LA COLAU I EL SEU EMBOLOLAU.
 divendres 21/abril/2017 - 02:56  1341  1
Que Al Kaeda – o com s’escrigui – entrevisti l’alcaldesa de Barcelona és una bona notícia. Demostra que Barcelona és al mapa planetari i això està bé. Més val ser-hi que no ser-hi. Però també demostra que l’alcaldesa del nostre Cap i Casal te fam de notorietat universal, cosa que, fet i fet, ja sabíem, perquè és una senyora que mai no ha apostat per la discreció.
I consti que jo això no ho critico.
Una persona que, finalment, es vol dedicar a la política des del lideratge és difícil que sigui discreta. Ans al contrari: ha de ser indiscreta: ha de cridar l’atenció dels ciutadans per a que la votin. Res més trist que tenir dirigents grisos i fantasmals com els suïssos que es dediquen a fer la seva feina sense que gairebé ningú no els conegui.
El problema està en que la seva indiscreció, el seu pol d’atracció de la mirada pública huria de ser, per anar bé, per l’excl.lència del seu govern. Però ara mateix em sembla que la majoria dels barcelonins, en la seva vida diària, no han notats grans canvis pel que fa al funcionament de l’Ajuntament. La mateixa burocràcia que sempre, la mateixa parafernàlia que sempre, la mateixa supèrbia que sempre – i, a vegades, fins i tot una miqueta més, per allò que ens governen els pijos progres que, sovint, són molt més pijos que no pas progres – i pràcticament cap canvi.
L’únic que jo noto és que hi ha més controls al metro que mai, cosa que a mi em sembla bé, perquè em sembla bé que qui utilitza un servei el pagui (una altra cosa és que potser aquesta gent tant esquerra nosa s’hauria de plantejar si tothom ha de pagar el mateix per un servei o si les rendes més baixes haurien de pagar menys que les rendes més altres, el mateix pel que fa a les multes, llicències, etc...).
Jo crec que a Ada Colau en el fons la política municipal no l’interessa. És una política massa administrativa, massa tècnica, massa poc ideològica. I en realitat el seu fort és l’ideologia, els grans principis, les grans proclames, els grans brindis al sol o a la lluna o a Mart o a qui sigui. I, és clar, en un ajuntament això és complicat perquè estàs cada dia intentant resoldre els problemes més primaris dels ciutadans, el trànsit, la neteja, el transport públic i això mola poc.
Per això és lògic que l’Ada Colau deixi als tècnics la tècnica municipal – els tècnics són els tècnics del PSC-PSOE, que ja va aprofitar CiU i que s’han quedat als comandaments intermedis i són els que fan funcionar l’Ajuntament més bé o més malament des de fa 40 anys, sinó abans – i ella es dedica a parlar dels grans principis. De la democràcia, del feminisme, del dret universal a l’habitatge, de la pau, dels refugiats i del procés.
Però vet aquí que si en tots els àmbits la nostra alcaldesa té posicionaments progres, en el procés la cosa és complica. Diu una cosa que jo crec que és complicada d’entendre. Primer, diu que no és independentista perquè al món de noves fronteres ja no se’n fan. Per a mostra el Brèxit. O les repúbliques balcàniques. O els estats sorgits de la dissolució de l’URSS. Però ella no és independentista: no sé perquè no diu que no ho és, simplement, perquè considera que els catalans viurem millor dins d’Espanya que a fora. Potser és que no ho creu o que encara és més difícil de creure, però suposo que és el que hauria de pensar.
Però que malgrat que ella no és independentista, està a favor d’un referèndum perquè la democràcia és sagrada. Home, vull dir dona, sagrada no sé si és qualificatiu adequat. Deixem-ho en un dret alienable de qualsevol poble. Va, no li busquem tres peus al gats i diguem que és perfecte que la nostra alcaldesa sigui demòcrata. Gràcies, alcaldesa, estem orgullosos de tu!
Després diu que no està gens clar que guanyin els independentistes i que si no guanyessin, no passaria res. Perfecte alcaldesa, els independentistes som demòcrates. Però sí que passaria res. Per primera vegada a la nostra història s’hauria respectat el nostre dret a decidir i això seria un enorme pas endavant com a poble i un reconeixement dels nostres drets.
Però vet aquí que abans d’acabar la Colau es fa un embolau i diu que encara que els independentistes guanyéssim el referèndum això no voldria dir que Catalunya fos independent. Cony, Colau, no fotem! O sigui que tu, progre entre les progres, esquerranosa entre les esquerranoses, m’estàs dient que el vot de la majoria de la gent del teu país seria paper mullat? Cony, Colau, quina democràcia és aquesta? Com pots dir això amb un somrís d’orella a orella i quedar-te tant ample? Com és que a tu, demòcrata entre demòcrates, no et repugna el que acabes de dir?
No és mai hagi confiat massa en tu. Jo ja vaig viure com els progres del PSOE, inclòs el PSC, van esdevenir pijos-progres. I tu, vosaltres, aneu pel mateix camí. És un camí del poder pel poder. És una defensa a ultrança del status quo. I és, en definitiva, una lluita contra la democràcia, que simplement vol dir el poder de la gent, gent que tard o d’hora no necessitarà de dirigents per a governar-se. I les decisions de la qual seran respectes escrupolosament.
|
| |
txeic-tgn |
...
Saturday, April 22nd 2017, 7:38 AM
Abans deia que PSc era una màfia... i posa al Collboni ( o coll dolenti)... quines coses té la Colacau !
Ni una paraula dels ERE's d'Andalusia, Griñan, Chavez, etc... quines coses té la Colacau !
Quants amics i familiars has col·locat Colacao ?
Al seu facebook:
Esperanza Aguirre està declarant en un jutgat. Mariano Rajoy haurà de fer-ho en breu. Artur Mas cada vegada més esquitxat per la trama del 3%. Ignacio González detingut. Marhuenda imputat.
La corrupció pujant en el rànquing de problemes que més preocupen… I tot i així ja res ens sorprèn, ja sabem el que ve ara:
Esperanza Aguire dirà que no en sabia res. Mariano Rajoy dirà que no sabia res. Tot i que va dirigir campanyes per Aznar, encara que va dinar i sopar amb el seu amic Bárcenas incomptables vegades ("Luis sé fuerte”)... ell no sabia res.
Artur Mas dirà que no en sabia res, i que la conversa que s'ha publicat amb el confés Prenafeta entra dins de la normalitat. Però escolteu-la, perquè no és tan greu el que diuen com el que es dona per entès ( "un senyor que vol facilitar ... COSES ... m'explico?"). En aquests silencis i eufemismes, que són ja un codi normalitzat, hi ha l'essència d'un sistema que es podreix.
Encara estem pagant obres amb què van finançar els seus càrrecs i sobresous, els seus còmplices portaveus i les seves campanyes faraòniques.
Hi ha una cosa molt reveladora en la confessió de Prenafeta. No tant en el percentatge, el 3 i fins el 4% de comissió. Això ja ho sabíem. Més aviat en la frase "era l'habitual en el mercat" ... el MERCAT. Aquest mercat que segons Rajoy, Mas, Aguirre, González i Marhuenda, s'autoregula. Aquest mercat al qual han venerat i lliurat els nostres serveis públics, trossejats, privatitzats per beneficar els seus amics ... aquest "mercat", el seu. El dels que es proclamaven "els millors gestors del bé comú".
Davant la indecència, construïm des de baix una democràcia sense silencis, eufemismes ni sobreentesos. Posem els mecanismes perquè la corrupció ni surti impune, ni surti a compte.
Un d'aquests mecanismes és senzill: no votar corruptes ni a qui ha dinat i sopat entre corruptes però que, així i tot, "no en sap res".
|
 |
|
Contactes
Registra´t
