|
CASANDRA A L’ESPANYA DEL PP
dimarts 18/abril/2017 - 06:00 1439 1
Els mites clàssics tenen una cosa i és que mai no moren. Són mites universals que travessen temps i espais i, per això, a la que et descuides, et topes amb un Hèrcules, un Ulisses o, posem per cas, una Casandra, l’enredadora d’homes.
Ens expliquen els antics grecs que després de néixer Casandra era filla dels reis de Troia – a qui els hi tocaria el rebre, no pels coits furtius de Paris i Helena com explica aquell mentider genial que fou Homer, sinó perquè cobràven uns arancels brutals a tots els grecs que utilitzaven el seu port, que eren pràcticament tots els que volien comerciar amb l’Àsia Menor -. Era filla dels reis de Troia, dic. Quan van néixer, els seus pares van muntar una gran festa al temple i s’ho van passar tant bé que es van oblidar d’ella quan se’n van anar a copular i després a dormir. L’endemà es van trobar que les serps del temple la custiodiaven i que li van donar el do d’esdevenir endevina. Però aquest do, que semblava que havia de ser un gran avantatge, a Casandra li va complicar molt l’existència. I tot perquè va rebutjar l’amor ni més ni menys que d’Apol.lo, que la va castigar de manera que continués tenint el do endivinatori però sent condemnada a que mai ningú no li fes cas. Ella va pronosticar, per exemple, la guerra de Troia i Príam, Hèctor i Paris s’ho van prendre a broma, amb els resultats fatals que tots coneixem.
Tot això no sé si ve massa a tomb amb la Casandra que aquests dies s’enfronta amb el PP i la judicatura espanyola, però com que aquesta noia – que va néixer noi – es va posar com a nom Casandra m’ha semblat que explicar tot l’anterior seria fer-li un petit homenatge.
Casandra ha estat condemnada a un any de presó – amb els antecedents penals corresponents i tots els desavantatges que se’n deriven – per acudits com aquests:
- "ETA impulsó una política contra los coches oficiales combinada con un programa espacial" (29 de noviembre de 2013)
- "Película: A tres metros sobre el cielo, Producción: ETA films. Director: Argala. Protagonista: Carrero Blanco. Género: Carrera espacial" (20 de diciembre de 2013)
- "Kissinger le regaló a Carrero Blanco un trozo de la luna, ETA le pagó el viaje a ella" (5 de abril de 2014)
Deixant de banda que aquests acudits s’haurien de considerar “humor històric” (l’assassinat de Carrero Blanco per a les noves generacions queda gairebé tant distant com el de Juli Cèsar per Brutus i la seva colla ), una de les coses que em sorprèn del debat que s’està tenint aquests dies és el perquè no es considera Carrero Blanco un terrorista. Molt més terrorista que ETA. Va causar més morts tant a la guerra civil com a la repressió posterior i va formar part de l’alt comandament de la dictadura franquista. Si la rebel.lió franquista no és terrorisme en estat pur i dur que baixi Déu i m’ho expliqui. Si el que passa és que els del PP, que són neofranquistes tant ideològics com biològics, continuen defensant el franquisme, qui fa una apologia del més dur terrorisme que ha patit l’estat espanyol són precisament ells.
Sent això així – i no tenint res a veure amb les víctimes civils d’ETA o de les víctimes d’ETA en democràcia – el terreny és molt més favorable a Casandra que no pas a la gent del PP. No és només una qüestió de llibertat d’expressió, és una qüestió de justícia històrica. No és fer apologia d’ETA és fer escarni d’una colla d’assassins que van provocar una matança i una dictadura que va durar 40 anys.
Aquestes coses jo penso que només poden passar aquí. No m’imagino, posem per cas, que cap tribunal alemany castigués a un humorista per venir a dir que llàstima que Von Staufenberg no es va carregar Hitler, ni que condemnés per a aquell que fes escarni de Mussolini a través d’aquells partissans que el van castrar i el van penjar cap per avall.
La conclusió és molt senzilla: ells – nazis i feixistes – van perdre la guerra. Franco la va guanyar i es va mantenir al poder 40 anys. I va arrelar en l’oligarquia espanyola de manera que els seus hereus encara manen. Per això a Espanya hi ha lleis i sentències neofranquistes i no només pel que fa a Catalunya, com Casandra ens acaba de demostrar.
|