| |
LES TERMÒPILES ESPANYOLISTES O 15.000 QUE VALEN MÉS QUE 1.500.000.
 dimarts 4/abril/2017 - 04:06  1310  1
Aquesta gent em fan patir, la veritat. I, sí, malgrat que com a botiflers els considero els meus adversaris polític, reconec que tenen un cert mèrit. Bé, no un de sol, en tenen uns quants. Alguns mèrits heroics i d’altres mèrits surrealistes, tot s’ha de dir.
La seva manera de veure les coses, per exemple, és meritòria. Ells es queixen de que els mitjans de comunicació catalans són independentistes, sobre tot els públics. I els demanen que siguin neutres. Jo no conec cap mitjà de comunicació d’enlloc que sigui neutre. I els espanyols menys que cap perquè els mitjans de comunicació espanyols, tant públics com privats es fan un tip de debatre sobre l’independentisme català, sense que mai no hi hagi cap independentista català per a dir-hi la seva. Són uns debats estranys aquests que fan els espanyols. Tots pensen el mateix i es van donant la raó. A la televisió catalana, en canvi, jo sempre veig que hi ha, com a mínim un no independentista i, a vegades més. Potser els espanyolistes catalans voldrien que els debats a TV3 fossin com a les televisions espanyoles, és a dir, sense independentistes.
Una altra cosa que jo trobo molt meritòria per part seva, en aquest cas per la banda del surrealisme, és que no vulguin que els catalans votem l’autodeterminació. No entenc que hi hagi catalans que neguin drets als catalans. Opino que qualsevol català més o menys racional hauria de voler que els catalans tinguéssim el màxim de drets possible. Però ells, no. Prefereixen que no tinguem segons quins drets, prefereixen que d’altres decideixin per nosaltres, com si estiguessin segurs que els catalans – és a dir, ells mateixos – no fóssim capaços de saber el que ens convé.
I això és quelcom que creua l’heroïcitat quan resulta que els incompliments de l’estat amb els catalans, en infraestructures, per exemple; en finançament de la Generalitat i, per tant, en ensenyament o sanitat, són el que són. No em digueu que no s’ha de ser molt patriota espanyol per a que un català, tot i sabent i constatant que Espanya et tracta com una merda, es continui sentint molt patriota espanyol. El seu patriotisme espanyol és quelcom metafísic, quelcom que està més enllà del bé i del mal. Facin el que ens facin els governants espanyols aquesta gent tindrà penjada la seva bandera al balcó. A mucha honra, es clar.
A mi em recorda aquella colla d’espartans que es van enfrontar als perses a la batalla de les Thermòpiles. Però amb matisos, és clar. Els espartants eren 500 i les cròniques diuen que eren 500. Aquí resulta que són 1500 i les cròniques diuen que són 500.000, per exemple, a la plaça Sant Jaume (ja m’explicaràs com poses 500.000 persones a la Plaça Sant Jaume, però aquest petit detall per a ells no té cap mena d’importància ). En aquest sentit, aquesta gent, els patriotes espanyols de Catalunya no és que siguin uns herois és que esdevenen miraculosos, ja que aconsegueixen que el que Jesús va fer amb els pans i els peixos, els diaris espanyols ho facin amb ells multiplicant els patriotes espanyols com aquell qui no vol la cosa.
Jo l’únic defecte que els hi trobo a aquesta gent – no ser demòcrata potser és normal si hom és espanyolista: tantes dictadures per força han d’arrelar al cervell del poble – és que gairebé sempre estan rabiosos. En general tenen una mala llet considerable. Sembl que la pàtria espanyola els restrinyeixi o que vagin mancats d’amor. D’amor físic vull dir. Pel que fa l’altre, sembla que Espanya els omple.
El contrast entre ells i nosaltres és molt notable. Ells són la quinta columna d’un nacionalisme ranci i imperialista que ens nega tots els drets. Nosaltres estem amb això de la revolució dels somriures que probablement tampoc no té ni solta ni volta però que, si més no és més agradable que anar amb la cara restrenyida i el cor més restrenyit encara. Ells volen ser herois nacionals espanyols. Nosaltres només ciutadans catalans. Tenim una miqueta més de sentit del ridícul que ells.
|
Contactes
Registra´t
