| |
L’EX-PRESIDENT DEL TRIBUNAL PROSTITUCIONAL DIU EL QUE PENSA.
 dilluns 20/mar/2017 - 02:39  1339  0
Un dels problemes que té Espanya és que els alts càrrecs, mentre ho són, no solen dir el que pensen, si el que pensen va en contra del criteri de l’oligarquia. Una vegada cessen, llavors resulta que un senyor que teníem per reaccionari, anticatalà i orellut resulta ser una persona raonable, procatalana i Intel.ligent. D’alguna manera sembla que els alts càrrecs espanyols només s’atreveixin a pensar quan els jubilen. Mentre están a dalt de la pirámide, curiosament, són “la voz de su amo”. I només és quan un altre ocupa el vértex que s’atreveixen a dir el que pensen que sovint té poc a veure amb el que han fet i sovint fins i tot està a les antípodes.
N’hem tingut tant exemples, que fariem una llista infinita. Tothom deu recordar l’abisme anticatalà que separava el Pedro Sánchez secretari general del PSOE, del Pedro Sánchez aspirant a ser secretari general del PSOE. L’un defensava aferrisadament l’unitat nacional d’Espanya sense ni mitja esquerda, mentre que el segon no sé que diu d’una Espanya plurinacional i dels drets nacionals de Catalunya que ell diu que encabirà a la constitució. Perquè no ho va proposar com a candidat a la presidencia del govern espanyol és una incógnita fácil de resoldre: l’oligarquia espanyola no està per aquestes coses.
Ara hem tingut un segon gran exemple amb l’expresident del Tribunal Prostitucional espanyol, Francisco Pérez de los Cobos, que, en el seu discurs d’acomiadament, li ha dit al govern espanyol que el problema català no es solucionarà a través dels tribunals, sinó amb diàleg i aconseguint una entesa que faci que els catalans ens sentim còmodes a Espanya, si s’escau una reforma constitucional. Cony! Aquest és el senyor que ha dictat ressolucions que fan que el president Mas, la vice-presidenta Ortega i els consellers Homs i Rigau i, més endevant, la presidenta Forcadell, hagin de comparèixer davant els Tribunals com investigats. Brutal.
Perquè Pérez de los Cobos el que ens està dient és quelcom que nosaltres ja sabíem, però que els alts càrrecs institucionals espanyols mai no diuen en veu alta: que el govern espanyol utilitza la llei i les institucions de forma partidista contra Catalunya en general i contra l’independentisme català en particular. Contra Catalunya en general perquè Catalunya fa anys i panys que rep un tracte discriminatori per part del govern sense que ni la fiscalía ni els jutjats no hagin actuat. Contra l’independentisme català perquè se’l persegueix ideològicament i utitlzant qualsevol medi, legal o il.legal, legítim o ilegítim.
El problema és que això als espanyolistes no els dóna resultat. Segons el seu criteri de poble conqueridor, davant de tantes plantufades els catalans en generals i els independentistes catalans en particular, hauríem de baixar del ruc, agenollar-nos davant d’ells, demanar perdó per haver aspirat a ser lliures i retornar al nostre vasallatge secular. Però el que està passant és tot el contrari: a cada plantufada, a cada utilització partidista de la fiscalía, a cada sentència injusta d’un tribunal i a cada utilització ilegítima d’uns mitjans públics ( el botó de mostra més espectacular fou el mafiòs Jorge Fernández Díaz dirigint la policía espanyola en contra nostra ), resulta que l’independentisme català no només es manté, sinó que té una tendència a l’alça. Està claríssim que si els espanyolístes no democràtic puguèssin ocupar Catalunya com ho van fer el 1714 o el 1939 i així tema ressolt. Ja ho sabeu, segons els més progressistes d’ells Barcelona s’ha de bombardejar per anar bé cada 50 anys.
Francament, no crec que Pérez de los Cobos sigui ni especialmente progressista, si especialmente pro-català, però sí que crec que és intel.ligent. Veu el que està passant i s’adona que amb el métode que utilitza l’espanyolisme, l’independentisme català cada vegada será més fort. I tem que arribi un dia que l’independentisme català sigui tant fort que la nostra independencia sigui irreversible perquè es vegin impotents davant nostre per moltes maleses que ens facin. Creu que seria molt més intel.ligent utilitzar la via francesa del bon rotllo i el patois per fer-nos desaparèixer del mapa.
Però els espanyols no són francesos i la seva manera de conquerir territoris no és a través de la persuassió sinó a sang i a foc. És una terra de soldats i de capellans. I tota la seva història es pot resumir en la seva història bèlica. Espanya mai no ens oferirà un pacte igualitari i equitatiu perquè, pels espanyols, això equivaldría a una humiliació i a una derrota en una terra conquerida. Però tampoc ens regalaran la independència. En el seu crani soldadesc pensen que ens l’hem de guanyar com els cubans, els argentins o els veneçolans. I en aquest sentit tothom sap que, per a ells, resultava – i resulta – molt més comprensible l’independentisme basc d’ETA que el catalanisme moderat i pactista deJordi Pujol. La guerra i, per tant, la impossició és el seu món. El comerç i, per tant, el pacte te és el nostre. La meseta estepària és el seu món. La mar és el nostre. Per això som dues nacions tant diferents. I per això és tant difícil que ens poguem entendre.
|
Contactes
Registra´t
