|
MAGNIFICA SENTÈNCIA D’UN TRIBUNAL (COLONIAL).
dilluns 13/mar/2017 - 01:12 1465 0
L’inhabilitació del president Mas, la vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau és una magnífica sentència. Demostra que tots som desiguals davant la llei, cosa que és una obvietat per molt que els poderosos vagin dient el contrari. Els que gairebé sempre acaben guanyan ens volen convèncer de que són els portaestandarts de la justícia, la igualtat, la llibertat i tot el que convingui quan en realitat fan mans i mànigues per a continuar remenant les cireres.
Pensar que tots els espanyols som iguals davant la llei perquè ho diu una llei és tant divertit com pensar que tots els espanyols treballen o tenen casa perquè la llei diu que tots els espanyols tenen dret al treball i a una feina digna. Així mateix passa amb les nacions que formen Espanya. Hi ha els nacionals alfa, que és l’oligarquia madrilenya i hi ha els nacionals de les nacions perifèriques que simplement som tractats com uns desgraciats perquè no acceptem de bona gana el seu domini i perquè ens creiem amb drets que van més enllà del pur vassallatge.
La sentència del Tribunal Superior d’Injustícia d’Espanya a la Colònia Catalana – més val que “anem dient les coses pel seu nom”, com canta Raimon – és la típica sentència d’un tribunal colonial i com a típica sentència d’un tribunal colonial s’ha d’entendre. Per això 2 dels seus tres magistrats no són catalans. I per això des de Madrid s’ha obviat la fiscalia catalana. Després de tots aquests retocs institucionals, lògicament, la sentència és d’un colonialisme en estat pur.
I què és el que diu la sentència del tribunal colonial als indígenes. Doncs molt fàcil. Els hi diu que ells no tenen drets nacionals, que ells, com a poble, són un zero a l’esquerra, els hi diu que no poden dir ni ase ni bèstia si és que ells no els hi deixen dir, els hi diuen, en definitiva, que tots els drets deriven de l’oligarquia madrilenya, de l’oligarquia espanyola i que qui no acati aquesta oligarquia esdevindrà molt menys que un vasall, esdevindrà una mena de no ningú, un excomunicat d’Espanya, un apestat polític.
Per tot l’anterior, jo, francament, crec que ens hem de felicitar de la sentència del Tribunal Superior d’Injustícia d’Espanya a la Colònia Catalana. Deixa les coses encara més clares, si no ho estaven prou encara. A Espanya sempre serem uns no ningú, menyspreats, explotats i humiliats. El nostre futur a Espanya és tendir no només cap a la pèrdua dels nostres signes d’identitat i l’espoli econòmic, sinó és tendir cap a la desaparició gairebé física. Queipo de Llano parlava de deixar Catalunya feta un solar. Espartero, Azaña i Peces Barba de bombardejar Barcelona cada 50 anys.
Que davant d’aquesta Espanya brutal encara hi hagi catalans que hi creguin em resulta desconcertant. Però que hi hagi catalans que defensin que els catalans no tenim dret a decidit si volem ser espanyols – o membres de la Unió Europea o el que sigui – em resulta increïble. Un català que no defensa els drets dels catalans a decidir no té cap dignitat política com a català.
|