|
LA FI DE LA FI DE LA FI DE LA FI DEL PROCÈS.
dilluns 20/febrer/2017 - 03:26 1409 1
Tinc un amic espanyolista, amb el que ens les tenim dia sí i dia també al xat cat, que cada dos per tres em vaticina la fi del procés. El seu darrer vaticini diu que ara hauran de plegar en Mas, la Forcadell,l’Homs, la Rigau i l’Ortega i, un cop aprovat els pressupostos, haurà de plegar en Forcadell. I que a cada il.legalitat que fem – il.legalitat respecte de la llei espanyola, s’entén – hi haurà una corrua de persones que quedaran inhabilitades. La conseqüència d’això serà que els independentistes ens quedarem sense candidats i per això el procés independentista morirà per asfíxia. Com que no tindrem candidats la gent no podrà votar partits independentistes i com que no podrà votar partits independentistes s’haurà acabat el procés.
No sé.
En un país com el nostre en el que la gent majoritàriament opina que dedicar-se a la política és una bicoca i en la qual els polítics sembla que lliguen els gossos amb llonganisses sembla difícil que no puguis trobar candidats al que convingui, però si ho diu el meu amic espanyolista podria ser.
No se, però, si els meu amic se n’adona que un país en el que la meitat de la població no pot ser candidata a unes eleccions democràtiques hi passa alguna cosa estranya. Afirmar que en un país així hi ha democràcia sóna estrany. Ja sé que això de la democràcia a l’oligarquica espanyola li importa un rave però els que no pertanyen a aquesta oligarquia, potser s’ho haurien de fer mirar. Més que res perquè és difícil que l’oligarquia defensi els interessos de la majoria.
Aquest espanyolista, i malgrat tot amic, cada tres o quatre dies diu que el procés ja ha tocat fons, que ja està dat i beneït, que ja ha begut oli, que te una pota a l’altre barri, etc...I jo que penso que ojalà que els Déus escoltessin els seus designis i efectivament aquest procés dels collons s’acabès d’una punyetera vegada. Perquè potser ell es pensa que els que formem part del procés per activa no estem cansats. Estem cansadíssims, exhaustos. Tant que si no fos perquè l’oligarquia antidemocràtica espanyola no para de tocar-nos els collons dia sí i dia també, probablement ja hauríem llençat la tovallola. Però l’oligarquia espanyola és la més torracollons dels universos i no para de recordar-nos que haver de conviure amb ella és molt més que al que qualsevol ésser humà se li pot demanar. Només cal pensar en un ministre com Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’interior o a un ministre com a Cristóbal Montoro per a adonar-se del que estic dient. No és que siguin uns ineptes i tinguin a l’hora una mala llet inaudita, és que són pura màfia. L’estat espanyol per a ells és una finca privada i els seus habitants vassalls amb el que es pot fer el que a un li surti dels collons, especialment si són díscols, com ara els catalans i, de tant en tant, els bascos.
Hi ha catalans i bascos amb l’ànima de vassalls. Volen que es compleixi la llei, encara que la llei acordi l’esclavatge de part de la població, l’espoli fiscal o el que sigui. A mi això em resulta molt sorprenent perquè va en contra de la lògica més elemental. Sembla que no hi hauria d’haver-hi catalans en contra dels drets dels catalans, amb independència de que a l’hora de votar després votessin blanc o votessin negre. Però, mira, aquí sempre hi ha hagut botiflers i n’hi continua havent. Hi ha catalans que fan una mena d’apologia del vassallatge i ens venen a dir que nosaltres mai de la vida no ens sabríem governar com Déu mana i que més val que deixem les coses serioses en mans de la gent de Madrid, que ells sí que ens saben, com si Espanya excel.lís al món pel bon govern, l’eficàcia, la transparència, la qualitat de vida i totes aquestes coses. Pel que excel.leix Espanya és per la gran quantitat de gent que viu amb l’esquena dreta gràcies als impostos que paguen balears, catalans, valencians i murcians ( Madrid, sí, també paga molt, però viu bàsicament dels ministeris; treu de Madrid la capitalitat d’Espanya i la convertiràs en un erm ).
En fi, que tant els catalans amb ànima de vassalls, com els catalans amb ànima de ciutadans tenim moltes ganes de que s’acabi el procés. Els uns, volen que s’acabi amb un cop de puny de Madrid que posi tots els catalans en fila demanant alpiste. Els altres, volem que es voti i decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. Jo penso que decidir quedar-se a Espanya és masoquista, però hi ha qui pot pensar que no. En tot cas això és una altra història a la que encara no hem arribat perquè els espanyols no ens volen deixar votar.
|