| |
Dolços somnis...
 dimarts 29/juliol/2008 - 11:50  1081  0
M.- Encara despert?
F.- Ja veus... El tic tac del rellotge torna a ressonar al meu voltant i aquí em tens, incapaç de conciliar la son.
M.- Et preocupa res?
F.- No gens. Però el meu cansament ha fugit, com una ombra enmig de la nit.
M.- Penses en ella?
F.- Sí. En aquesta foscor mal il·luminada que és la meva habitació em pregunto en què estarà somiant...
M.- Estàs enamorat, oi?
F.- Saps? He estat tants anys equivocat... pensant que l'amor era una mena de font d'aigua fresca d'aquelles que calma la sed, però condemnada a acabar-se, que em feia por estimar i morir-me de sed quan l'aigua s'acabés. 28 anys i molt de patiment m'ha costat entendre que, si un estima de veritat, l'aigua no sacava mai. I responent a la teva pregunta... sí, estic enamorat. Com mai ho havia estat, enamorat sense condicions, sense exigències...
M.- L'amor ja és això, donar sense esperar res a canvi.
F.- Només em queda estar al seu costat, donant-li el que em surt de donar-li i acceptant el que ella vulgui regalar-me a cada instant. Sonarà a cursileria... però sóc més feliç des de que estem més a prop i la veig somriure més sovint.
M.- Tens raó... és cursi, però també és maco :P
F.- Només vull reglar-li dolços somnis cada nit.
M.- Tu no t'ho creus... però ja ho fas.
|
Contactes
Registra´t
