| |
Ens perd... la literatura.
 dilluns 13/febrer/2017 - 06:15  2017  0
Tot i això, millor les “armes” de les lletres enllaçades que no pas d’altres que, a més, també fereixen físicament.
Prosa, poesia, si cal enlluernant amb mil i una floritures de collita pròpia; ens acostumem, sense coneixença de l’autor, a fer-nos imatge i semblança segons ens rebel·la en la pròpia literatura exterioritzada i interpretada a cor que vols, a voluntat pròpia i ben mal·leable.
És una “arma” de doble fil, més que no pas arma de foc mortal i sí més aviat navalla punxadora que fereix de mica en mica, que dessagna a poc a poc...
I és que ens perd la literatura. Quan cerquem emmirallar el món i emmirallar-nos en relats i escrits fets a mida d’imaginacions, impulsos i desitjos més o menys primaris.
Quan deixem de banda aquesta literatura, aquestes literatures, escenificadora de quelcom i qui s’exposa ben embolicat com nu i amb llacets de colors a grat dels lectors/es oberts/es a la concreta lletra impresa; deia, quan fa temps deixem de fer-la, ens adonem de la no sé si trista conclusió de què només, simplement, és i era literatura, potser buides paraules que se’n du el vent, només que diu tot o res de nosaltres; lluny de les nostres realitats com tan profunda que és ben endins nostre com inescrutable. Més allò desitjat i imaginat en nosaltres i que transportem vers enfora que no la realitat concreta viscuda passada, present com futura; absurda.
Ens perd, ens perd la literatura, ens presenta davant el món amb un lustre impecable, amb unes formes perfectes i arrodonides, quan la certesa pot ser més cruel, molt més cruel potser, després de tastat, després de tastar-se un mateix, més enllà i molt més enllà de la literatura.
|
Contactes
Registra´t
