|
I SI EL QUE DIGUÉS EL MAGISTRAT SANTI VIDAL FOS VERITAT ? - II
dilluns 13/febrer/2017 - 04:46 1397 0
Ens passen tantes coses, que se m'acumulen els articles. El cas és que fa uns dies vaig escriure un primer article amb la meva opinió sobre si el que va dir el magistrat Santi Vidal fos veritat. Però em vaig quedar a mitges ( les embestides espanyolistes no em deixen respirar ) i avui publico la segona part de l'article.
3. Aspectes militars: Catalunya no tindria exèrcit, hi hauria un preacord amb l’OTAN i col.laboració dels catalans en tasques humanitàries, tindríem una fàbrica d’helicòpters i els mossos s’especialitzarien en contraespionatge a nivell internacional.
Cap problema. No m’agraden els exèrcits però entenc que han d’existir i l’arribar a un acord a l’OTAN oferint alguns serveis i rascant-nos les butxaques, em sembla raonable. En definitiva és enquadrar Catalunya en la defensa d’Occident.
4. Assessorament d’un estat no europeu.
No sé quin és aquest estat no europeu, però en tot gràcies per assessorar-nos i ajudar-nos en aquest importantíssim moment. Quan altres pobles vulguin exercir el seu dret d’autodeterminació mirarem també d’estar a l’alçada.
5. Crèdits secrets per valor de 200.000 mil.lions d’euros.
Això vol dir que hi ha entitats bancàries que confien en nosaltres, en la nostra independència i en el nostre futur. Personalment els crèdits em produeixen urticària, però sinó hi ha més remei, millor que hi tinguem accés que no pas que no.
6. Dotació de 400 mil.lions d’euros dels pressupostos de la Generalitat per tal d’organitzar el referèndum.
Normal, la democràcia val calés. La de Madrid, amb una monarquia i un senat que no serveixen per a res, encara més.
Dir que estan camuflats dins dels pressupostos, em sembla un error. Primer, perquè no s’han de camuflars (estem exercint els nostres drets i ho hem de fer a pit descobert ) i, segon, perquè, si es camuflen, òbviament no s’ha de dir (tot i que ara potser els contraris al dret d’autodeterminació es tornaran bojos buscant-los i això ja serà un què ).
7. Acords amb 11 estats europeus com Lituània, Letònia i Estonia que reconeixeran la independència de Catalunya.
Si som prou forts la reconeixeran tots. En tot cas, avui el món hauria de ser un clam per a que els catalans poguéssim votar. I no hauria de ser un treball secret d’un conseller.
8. Contractació d’experts internacions per tal d’adaptar l’administració de la república catalana a les de Finlàndia, Noruega o Dinamarca.
Jo crec que això és una bestiesa. Com deia Pla – quan Jordi Pujol deia que havíem d’implantar a Catalunya una democràcia a la sueca -, a Catalunya e suecs n’hi ha pocs. I ja no t’explico de finesos, noruecs i danesos. Nosaltres som un país llatí, mediterrani, de dret romà, individualista i catòlic. Amb aquests elements hem de construir un estat el més social possible. Però pensar que el que farem s’assemblarà a un país nòrdic, bàltic, de dret germànic i comunitarista, crec que és tocar campanes. No és el nostre camí, crec.
|