| |
L’ADA COLAU HO VOL FER TOT TANT BÉ QUE ESDEVÉ LA GRAN ESPERANÇA DE L’ESPANYOLISME.
 dimarts 7/febrer/2017 - 03:05  1332  1
L’alcaldesa Coleu pujoleja. Sembla una rèplica d’aquell Mas de Polònia que deia “Sí, tot i que...”. Justament, aquesta manera de caracteritzar Mas, finalment, ha estat injusta perquè si hi ha hagut algun polític d’ara capaç de prendre grans decisions en el procés independentista ha estat Artur Mas. El que feia la puta i la Ramoneta era en Pujol. I ara la Colau fa el putot i el Ramonet. Com en Pujol però teòricament en progre.
La Colau no te pressa per a que es faci el procés. Diu no te pressa perquè s’han de fer les coses bé. Però ens enganya. No és veritat que a ella l’importi el reconeixement internacional de la república catalana ni res semblant. Se sap – ho sap tothom – que la Colau és espanyolista i que fins i tot aspira a ser presidenta d’Espanya. Per tant, per a ella el referèndum d’autodeterminació no és només cap prioritat sinó que bàsicament l’emprenya i li fa nosa. Ella ja té el resultat que vol: que Catalunya sigui espanyola. I com que el que podria fer que Catalunya ho deixés de ser és un referèndum, no te cap pressa per a que es faci. Però com que això políticament és incorrecte i li faria perdre un grapat de vots d’ingenus que la voten, diu que hem de fer les coses bé.
Què deu voler dir fer les coses bé per a l’Ada Colau? Esperar-se a que Las Cortes ens donin el dret a decidir si volem ser espanyols o no? Si això és així n’hi ha per a llogar-hi cadires, em sembla. Només PODEM i IU defensen el dret d’autodeterminació de Catalunya i, encara, no fan amb la boca petita. D’aquí a que els PODEMITES i els excomunistes tinguin majoria a LAS CORTES falta tant de temps que sembla que quan s’esdevingui tots, fins i tot ella, ja estarem criant malves. I no és això, si més no, en el meu cas. Jo prefereixo no fer-ho tant bé i narinant, narinant, narinant.
La cosa fins aquí no tindria més transcendència que la d’una no independentista intentant-nos donar gat per llebre. El problema és que aquesta no independentista, que fa de tant en tant d’abanderada del referèndum tant que només li manca ensenyar un pit i dur una bandera catalana per semblar la cèlebre revolucionària de Delacroix és, a l’hora l’esperança blanca de l’espanyolisme a Catalunya. I això ja és més greu.
Des d’un punt de vista político-social Ada Colau vol representar la nova esquerra, l’esquerra antisistèmica, ecologista, feminista, trencadora, etc... però des del punt de vista nacional català Ada Colau és una tornada al pujolisme, només que en comptes de l’estratègia del peix al cove, potser ella aplicarà la dels coloms al cel. Tot i que no crec que sigui en absolut una senyora Tocacampanes, ans al contrari. Crec que té les idees claríssimes i m’expliquen els que la coneixen i la tracten que quan mana, mana i no està per romanços. Una cosa és el posat de fada bona davant dels possibles votants i una altre cosa és quan fot un cop de puny sobre la taula i d’amagat qui més qui menys va dient que és una bruixa, tot i que jo penso que segurament no n’hi ha per tant.
Si la Colau fos una demòcrata radical no faria tants escarafalls amb el referèndum català. Vull dir que la Colau només és una demòcrata radical quan les regles de la democràcia radical l’interessen; quan no l’interessen l’actual democràcia sistèmica ja li va bé – al cab i a la fi li ha permés de ser alcaldesa – i, com que mai no ha estat independentista i a més a més es veu que aspira a ser presidenta del govern espanyol, hi ha coses en les que fa un discurs democràtic però en el fons defensa l’actual status quo, és a dir, Espanya, és a dir, l’oligarquia espanyola. Per això a Madrid els tranquil·litza molt més que ella sigui l’alcaldesa de Barcelona que no pas que ho fos Xavier Trias, molt més revolucionari – Trias defensa el trencament del status quo espanyol – que ella en l’aspecte nacional català.
L’alcaldesa de Barcelona no té pressa per a que poguem votar. Els seus arguments recorden als d’AP – actual PP – de Manuel Fraga durant la transició, que parlava de canvi sense ruptura amb el franquisme. Fraga també volia fer les coses bé – pels franquistes, s’entén – i tampoc no tenia gaire pressa per a democratitzar el país. Dit d’una altra manera, deixant de banda el MARENOSTRA de la Dolors Miquel, no tinc la sensació que masses coses hagin canviat a l’ajuntament. No sé si hi ha gaires independentistes que voten els COMUNS, però als que hi hagi, els aixequen la camisa.
|
Contactes
Registra´t
