|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de Persi
|
 |
|
SOBRE SI ÉS IGUAL EL REFERÈNDUM SI O SI I EL REFERÈNDUM NO O NO.
dilluns 16/gener/2017 - 03:56 1528 8
Si els catalans volem ser independents hem d’esdevenir un problema per Espanya, per Europa i pel món. Pensar que de bon rotllo tindrem el pas franc cap a la independència em sembla tant ingenu com continuar pensant que els reis mags existeixen. Dissortadament el que existeixen són els estats i els seus interessos. I grans multinacionals que calculen i recalculen i tornen a recalcular què és el que més els hi convé.
En aquest context mercantilista que domina el món capitalista, els drets humans i els drets nacionals sovint queden reduïts a pura estètica, a una carcassa de principis que sonen molt bé a l’oïda però que a l’hora de la veritat no es compleixen si no és que interessa complir-los.
Jo penso que als catalans ens interessa ser independents d’Espanya, com així ho pensen la majoria dels catalans, encara que sigui una majoria petita. Però el que no és una majoria petita sinó una gran majoria és que el 80% dels catalans volen que hi hagi a Catalunya un referèndum d’autodeterminació. I aquest 80% curiosament no només abarca els partits independentistes sinó part dels partits federalistes i fins i tot autonomistes. Hi ha, per tant, una gran majoria social que reclama un referèndum d’autodeterminació.
Quan Soraya Sánchez de Santamaría equipara el referèndum sí o si a la manca de diàleg fa trampa. I quan els socialistes equiparen el referèndum sí o si al referèndum no o no del PP també fan trampa. Davant del problemàtica de l’autodeterminació de Catalunya hi ha tres postures possibles, dues no democràtiques i una democràtica. Les no democràtiques són aquelles que no deixen decidir la gent i que imposen un resultat. I la democràtica és la que deixa decidir a la gent i, per tant, no imposa cap resultat.
El que equivaldria a la postura del PP, de C’s i del PP de mantenir la unitat d’Espanya sense celebrar cap referèndum seria una declaració unilateral d’independència per part dels catalans sense que hi haguès hagut cap consulta a la ciutadania. Imposar la independència és tant antidemocràtic com imposar la dependència. L´únic que és democràtic és preguntar-li a la gent què vol i que la gent voti. Per això la postura del PSOE, del PP i de C’s és autoritària, contrària als drets humans i vergonyosa. I per això no te res a veure amb la postura del 80% dels catalans que no defensem una imposició de la independència sinó que la gent voti. Equiparar les dues postures és fals i manipulador. Referèndum no o no no equival a referèndum sí o si. És tot el contrari.
Això ho sap tothom, com tothom sap que les lleis que no respecten els drets humans no són legítimes. Ara bé, tornant al començament de l’article, pensar que els catalans no democràtics, els espanyols no democràtics i els europeus ens facilitaran que votem és tocar campanes. Els catalans no democràtics tenen por de perdre no sé quants privilegis, igual que els espanyols, que saben que sense Catalunya quedarien empobrits i ningunejats a Europa. I, pel que fa a Europa, pren la postura còmoda de que això és un problema intern i intenta que l’exercici del dret a l’autodeterminació no faci niu en les nacions sense estat europees, a banda que, els estats rics, pensen que el dèficit espanyol ja està bé que el paguin els catalans per a no haver-lo de suportar ells.
En aquest context l’única solució que ens queda és esdevenir un problema tant pels nostres conciutadans no democràtics, com per a Espanya, com per a Europa. I si convé pel món. I lògicament no es tracta de declarar la guerra ningú, ni encara menys d’utilitzar el terrorisme – qui signa aquest article es té per un humanista i es radicalment pacifista – però sí utilitzar les eines que ens va ensenyar Gandhi i que, al cab i a la fi, li van valer a la Índia per a esdevenir un estat independent. Es simple: una vaga general indefinida fins que s’aconsegueixi votar. Fins que Espanya cedeixi fins al punt intermig raonable per a tothom: que els catalans – espanyolistes i independentistes – triin lliurement el seu destí.
Si no fem aquest camí el més probable és que no aconseguim res. Dissortadament vivim a un món on primen els interesos als ideals. En un altre món, la voluntat dels catalans de voler triar el seu destí seria un clam universal. En aquest món, si no fem coincidir els interessos de l’oligarquia amb els interessos de la democràcia és difícil que votem. Quan ells vegin perillar els seus interessos, ja veureu que depressa els espanyols els deixaran votar i ells, els oligarques, correran a fer-se fotos al nostre costat.
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 Persi |
Ja ho veurem,
Thursday, January 19th 2017, 10:33 AM
jo es que voldria fer un referèndum de bon rotllo i sembla que no ens el deixareu fer. I, és clar, no tenim passes alternatives. Jo no estic per la resignació al que considero els meus drets i espero que la majoria dels meus conciutadans també. I això de que en sortirem molt mal parats és una conjetura teva.
Per cert, les revolucions - i fer un referèndum no és una revolució - es fan normalment amb els estòmacs buits i no pas plens. La francesa o la rusa són bons exemples. Si aquí tinguèssim els estòmacs buits Catalunya ja faria temps que seria independent. I, per tant, com pitjor visqui la gent, més independentistes. Ho veig al contrari que tu.
Això no vol dir que jo vulgui que la gent visqui malament. Jo, simplement, voldria que ens deixessin votar sense haver de fer cap moviment de força, com ha passat al Quebec, a Escòcia, a Islàndia o a Noruega.
|
 |
 Persi |
No estem d'acord, és clar...
Tuesday, January 17th 2017, 2:03 PM
1. El Tribunal Constitucional - i tu això ho saps perfectament - és un Tribunal que essencialment no respecta la divisió de poders i, a més, que es constitueix bàsicament segons la correlació dels partits polítics del moment. O sigui que de tribunal independent, res. Pel que fa a la interpretació de les lleis jo crec que ha de ser en el sentit majoritari de la societat. Per exemple, si avui un jutge interpreta les lleis considerant la dona de la mateixa manera que la considerava fa 50 anys, el jutge, encara que l'aplicació de la llei técnicament pugui ser correcta, no ho és socialment. Això també és un tema llarguíssim. El que està clar és que el TC d'independent no en te res.
2. Bé, jo crec que el referèndum ens l'haurem de guanyar i que de bon rotllo no ens el guanyarem. S'haurà de veure fins a quin punt els catalans que defensem l'autodeterminació serem capaços de sacrificar-nos o no. Si no som capaços ens quedarem com estem. A la història de la humanitat els progressos socials, les independències, els drets de les dones no s'han guanyat gairebé mai de bon rotllo. Sovint ha calgut sang. Jo sóc humanista i no vull sang. Però sacrificis per aconseguir un dret sí. La humanitat avança així. Només cal que pensis en la revolució francesa o les guerres de germanies o les independències de les colònies espanyoles. M'agradaria que fos diferent, però no ho és.
|
 |
 Persi |
Alarico,
Tuesday, January 17th 2017, 10:27 AM
1. Jurídicament és discutible que l'estat no pugui convocar a un referèndum d'autodeterminació als catalans. I sobre l'independència de Catalunya, fins i tot als espanyols (com va dir Enric Millo ). Vull dir que el que dius de forma taxativa, simplement, és discutible. Hi ha catedràtics de dret polític espanyols ( no catalans ), que defensen que el referèndum és possible sense canviar la constitució. Ara no t'apunto noms, però si me'ls demanes ja te'ls buscaré i fins i tot jo t'ho explicaré. A la facultat ens deien que el poder no el te la llei, ni qui la fa, sinó qui l'interpreta. Per tant, el PP l'interpreta com vol però un altre partit ho podria fer d'una altra manera.
2. Pel que fa a la vaga general, potser tens raó però espero que no. Jo el que dic és que si els catalans ens pensem que ens deixaran fer un referèndum d'autodeterminació de bon rotllo estem equivocats. I proposo com a solució fer una vaga Si els autodeterministes catalans - independentistes o no - esperem que sense fer cap sacrifici podrem avançar, això si que ho considero d'una ingenuïtat absoluta. I potats a presionar Espanya la vaga general em sembla la solució óptima, ja que descarto tota violència. Si els catalans no tenim esma per a sacrificar-nos gens, tindrem el que ens mereixem, és a dir, res.
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|