| |
OPERACIÓ DIÀLEG.
 dijous 12/gener/2017 - 03:49  1399  0
L’operació diàleg, segons el govern espanyol, consisteix en dialogar del que ells volen dialogar amb el govern de la Generalitat. Que la Generalitat i el 80% dels catalans vulguin que dialoguin d’una altra cosa no representa cap problema per a ells. I no representa cap problema per a ells perquè el govern de la Generalitat i el 80% som un zero a l’esquerra.
Un zero a l’esquerra – digues-li una colònia – no té drets. Són com vassalls que per a poder obtenir quelcom han d’esperar a que el seu senyor o la seva metròpoli tingui ganes de concedir-li. Si la metròpoli o el seu senyor no vol concedir-li no se n’ha de parlar més, perquè els zeros a l’esquerra, les colònies, no tenen drets. Només tenen dret a suplicar o, com deia el socialista Alfonso Guerra en una definició que és molt exacta de com pensen els imperialistes espanyols – d’esquerra o de dreta – “ya vendrán los catalanes a por alpiste.”
“A por alpiste”. Vejam que diu la wikipedia – versió castellana en honor a l’Alfonso, gran admirador d’Antonio Machado -. Diu: “El alpiste (Phalaris canariensis) es una gramínea anual, de crecimiento invierno-primaveral. Originaria de la región mediterránea, se cultiva para la producción de granos en las zonas templadas del mundo. Es una especie diploide, preponderantemente autógama, cuyas prácticas de producción, requerimientos y ciclo de cultivo, se asemejan a las de otros cereales de invierno como el trigo y la cebada. Es considerado un verdadero cereal, cuyos granos presentan una composición única y una estructura similar a la de otros de la misma familia botánica como el trigo, la avena, la cebada y el arroz. Es la única especie de su género que se cultiva para la producción de granos. Los mismos se destinan, casi exclusivamente, a la alimentación de aves ornamentales y en pequeñas cantidades a la alimentación humana y de animales de cría.”
És a dir que els socialistes espanyols consideren als espanyols animals de granja, una cosa semblan a les gallines. I gairebé pitjor que les gallines. Perquè, que jo sàpiga, les gallines no han d’implorar “el alpiste”. Els hi foten els ous – com als catalans ens foten els calés – i les foten a l’escorxador – qui no recorda la frase que, entre d’altres, van dir i repetir tres progressistes espanyols com Espartero, Azaña i Peces-Barba – de que s’havia de bombardejar Barcelona cada 50 anys?
Si els socialistes espanyols ens miren amb aquest respecte i aquesta simpatia, com ens ha de mirar la dreta oligàrquica espanyola, la que s’ha cregut la reserva espiritual d’Occident, la que es creu amb el dret que al seu imperi no s’hi pongui mai el sol, la que creu que tota Espanya – i de passada els seus habitants – són seus. Per a la dreta espanyola el plantejament és molt clar: pels catalans, simplement, ha de ser considerat un honor ser els seus esclaus. I podem estar-els-hi molt agraïts de que no ens hagin acabat de massacrar, que ens deixin parlar la nostra llengua de gossos i un simulacre d’autonomia per a que puguem jugar a ser una nacioneta quan ells no ens miren.
En aquest contex que ve “del fons dels segles” que diria en Raimon, què és el que es creu que voldran negociar? Quan els Comuns diuen que volen un referèndum acordat està molt bé. El problema és amb qui el volen acordar. El volen acordar amb els que volen que els hi demanem el apiste, amb els que consideren que s’ha de bombardejar cada 50 anys Barcelona o que és un pecat mortal que la gent que viu en un territori decideixi el seu futur.
Hi ha coses que no poden ser i, a més, són impossibles. Espanya és molt perillosa. Per a dialogar ens han de considerar iguals i ens consideren inferiors. Per això hem de tocar el dos volant. Per a poder-nos relacionar amb ells d’igual a igual.
|
Contactes
Registra´t
