| |
FIDEL CASTRO IN MEMORIAM II O DEL PROGRÉS EN LES TIRANIES.
 dimecres 30/novembre/2016 - 01:33  1437  0
No cal dir que en tota la dictadura de Fidel Castro es deuen haver produït avenços socials. Però el que no sabem és si aquests mateixos avenços o més no s’haguèssin produït d’haver-hi una democràcia. I, en tot cas, cal recordar que aquest és el mateix argument que ens donaven el franquistes per defensar el generalíssimo: tothom treballava, hi havia pau social, la gent tenia un siscents, hi havia ensenyança i sanitat pública i, per acabar-ho d’adobar, el Reial Madrid guanyava copes d’Europa. I alguns cantants Eurovisión. No sé si els esquerranosos nostrats consideren que tot això justifica la dictadura de Franco. I si no la justifica no veig perquè uns avenços socials gairebé inevitables donat el temps transcorregut haurien de justificar la dictadura de Fidel Castro. Ni l’una, ni l’altra: per a un demòcrata totes les dictadures, sense excepció, són injustificables. I el que cal és aprofundir en la democràcia i no fer-la desaparèixer del tot.
Quan estudiava Dret una amiga que militava a Fuerza Nueva em volia convèncer de les seves raons dient-me que hi ha països on la democràcia no és possible perquè el poble no és capaç de votar amb senderi. Sempre em va cridar l’atenció que qui defensés això fos justament una persona que se sentia súper-orgullosa de ser espanyola i tenia clar que els espanyols eren la reserva espiritual d’Occident i totes aquelles collonades que es deien llavors.
Paral.lelament, hi ha comunistes que diuen que la democràcia a Cuba i a Hispanoamèrica no és possible, per les mateixes raons que aduïa la meva amiga feixista. És a dir, aquests amics comunistes deuen considerar els hispanoamericans en general i els cubans en particular com un poble subnormal incapaç de decidir i de triar els seus dirigents. Que això ho pensi una persona feixista, ja s’entén; però que ho pensi una persona que es considera progressista, és molt fort. És clar que, personalment, jo sempre he dubtat que un comunista sigui progressista. El comunisme i el feixisme són els dos fills bessons de Hegel i, dels dos, probablement és més reaccionari encara el comunisme que priva als ciutadans de la llibertat que atorga la propietat privada. En una societat on tots els béns pertanyen a l’estat i a l’estat només hi ha un partit i mai no se celebren eleccions els ciutadans venen a ser serfs de la gleva, sinó directament esclaus.
A mi no em val l’èpica de la resistència del dictador al seu cau, l’aferrament del dictador a la seva poltrona, defensant-la amb ungles i dents, primer contra el bloqueig usenc i després fent el cor fort davant l’inexorable esfondrament de l’URSS i de totes les dictadures comunistes europees. Primer, perquè l’èpica no em va massa. I després perquè qui de debò va suportar els embats d’aquesta èpica fou el poble cubà i no pas Fidel Castro i la seva camarilla que anaven molt ben servits i als que sobretot preocupava tallar les ales a quansevol revolució popular.
No ploraré per Fidel Castro ni els seus – les llargues cues per veure el seu fèretre, els immensos i dispendiosos funerals en un país pobre i l’immens monument erigit al dictador em recorden tant la mort de Franco, els seus funerals i el Valle de los Caídos que em fan venir basques -. Simplement desitjaré que Raúl plegui d’una punyetera vegada i els cubans puguin triar amb llibertat, igualtat i fraternitat el seu futur.
|
Contactes
Registra´t
