| |
FIDEL CASTRO IN MEMORIAM - I.
 dimarts 29/novembre/2016 - 01:49  1400  0
Estant encara calent el cadàver de na Rita Barberà s’ha mort en Fidel Castro i s’han canviat les tornes radicalment. Aquells que defensaven l’exalcaldesa i deien que sempre s’havia de respectar els morts, haguessin fet el que haguessin fet, ara enviaven Fidel Castro als inferns sense contemplacions i els que posaven el dit a la nafres de na Rita Barberà i dels seus excompanys de viatge, ara venen a dir que s’ha de tenir un respecte per tots els que es moren. Vejats miracle !, que diria el mallorquí Anselm Turmeda tot i amonestant-nos a tots plegats.
Continuo aquest article si fa no fa com vaig començar el primer que vaig dedicar a Rita Barberà: definint-me. I dic que sóc liberal, demòcrata i partidari de que qui tingui el poder polític sigui la societat i no els polítics. Vull dir que estic més a prop de l’anticastrisme que del castrisme. Com molt més a prop de l’antibarberanisme, que del barberanisme, posem per cas. Infinitament més a prop dels dos anti, que teòricament són contraris però que a la pràctica no ho són tant. Perquè en el cas del castrisme hi ha un simulacre de revolució social i en el cas de Rita Barberà un simulacre de democràcia.
Els devots de Fidel Castro diuen que fou un gran revolucionari. Fins i tot diuen que fou el gran revolucionari del segle XX. Mentida. Perquè, com va explicar Trotski, que sí que era un revolucionari i, per ser-ho, fou assassinat, creu en la revolució permanent. I Fidel Castro no va creure mai en la revolució permanent. Com la gran majoria dels que s’han anomenat revolucionaris, una vegada aconseguit el poder, han esdevingut conservadors ipso facto. Tant conservadors que fins i tot han deixat un sucesor seguint les regles estrictes de la monarquia medieval. Ara això està de moda als països comunistes que, per tant, políticament han esdevingut reaccionàries, monarquies feudals.
Així doncs crec que per valorar la trajectòria de Fidel Castro s’han de valorar dues etapes: la revolucionària i la conservadora. La de quan va aconseguir fer saltar la tirania de Batista i la de quan va assentar-se en el poder i va empresonar, perseguir i fins i tot matar a qui no estava d’acord amb les seves idees.
El primer Fidel Castro fou un revolucionari important i necessari. Els USA amb Batista havien convertit Cuba en un immens prostíbul – literalment -, un niu de traficant de drogues i un imperi de la corrupció. Això era insuportable pels cubans que vivien en la misèria i havien esdevingut uns esclaus dels usencs en generals i de la màfia usenca en particular.
El segon Fidel Castro és contrarrevolucionari i conservador. Sobretot es preocupa de conservar el poder. Fa uns discursos enormes – alguns de set hores i escaig de durada – però a l’hora de la veritat no cedeix ni un mil·límetre de poder. I no vol ni sentir parlar de democràcia. I, ja ho dit, engarjola, exilia i assassina els dissidents.
El botó de mostra d’aquest canvi d’actitud de Fidel Castro fou la sort que va patir el primer president de la república cubana revolucionària, el magistrat Urrutia Lleó, que va demanar a Fidel Castro de prohibir la prostitució a Cuba i es va trobar amb una oposició radical del nou dictador. I que jo sàpiga, durant tota la dictadura, en cap moment la prostitució no ha estat prohibida. I Urrutia va acabar exilat als USA subsistint havent de fer, a la seva vellesa, de professor d'espanyol a un institut de Queens.
|
Contactes
Registra´t
