| |
RITA BARBERÀ IN MEMORIAM
 dimecres 23/novembre/2016 - 02:30  1376  0
Per a tots ha estat una sorpresa la sobtada mort de Rita Barberà, exalcaldesa de València, exdona forta del PP a València i senyora que ha remenat les cireres de la política valenciana durant moltíssims anys. Vull deixar clar d’entrada el que tots els que em llegeixen habitualment saben: Rita Barberà estava a les meves antípodes d’entendre la política. Al seu neo-franquista del PP – tenia el carnet número tres del PP a València – oposo el meu liberalisme demòcrata i al seu anticatalanisme furibund, el meu independentisme democràtic. A la trama mafiosa del PP a València – quan jo parlo de València parlo del País València o Regne de València, evitant triar entre el nom fusterià que utilitzen valencianistes i esquerrans i el del Regne de València que utilitzen els blavers i els espanyolistes – jo vull oposar una concepció de la política entesa com a servei públic, moralment intaxable i sempre transparent.
Llegeixo diverses declaracions de membres del PP que venen a dir que, estant el cadàver de Rita encara calent, cal que tots li mostrem un respecte. I ells han aconseguit transmutar aquest pressumpte respecte en un homenatge al congrés dels diputats. Intentaré explicar perquè aquest homenatge, aquest minut de silenci a favor de Rita Barberà impulsat per la presidenta del Congrès em sembla justament una gran falta de respecte, tant per la gent del PP com per la resta dels parlamentaris que l’han dut a terme.
Crec que és fàcil explicar-ho. Per tal de respectar algú has de començar per respectar-te tu mateix. Això vol dir ser coherent amb les teves idees i amb els teus actes. No ser coherent amb les teves idees i amb els teus actes transforma el presumpte respecte en un acte de comèdia, és a dir, en una gran manca de respecte, que és el que jo crec que ha passat avui per part de tots els diputats que han guardat el reconsagrat minut de silenci, mentre que els veritables respectuosos amb la difunta són aquells que, coherents amb les seves idees i els seus actes, no l’han guardat. És a dir, PODEM.
La posició més fastigosa – una vegada més – ha estat la del PP. Després de defenestrar Rita Barberà, després de fer-la sortir del partit, després de tenir-la recluida a un racó del grup mixt del senat, resulta que avui, amb la seva mort, se n’ha enrecordat que l’estimava molt. Ho trobo repugnant. L’infart de Rita Barberà probablement te a veure amb el judici en que estava imputada però també amb l’abandó que havia patit dels seus. I els seus podria ser que avui estiguessin contents perquè els fes por que Rita Barberà fos un segon Bàrcenas i anés escampant al seu damunt la munió de merda que el PP ha escampat a València en els darrers 20 anys.
I després estan els altres, els que no sent del PP avui han guardat un minut de silenci per la seva mort. Només trobo explicable la seva actuació en base a que la decisió els ha agafat amb els pixats al ventre i han pensat que mort el gos, morta la ràbia i que no costava gens quedar bé quan la bitxa s’ha mort. Aquests són els mateixos que van demanar la seva dimissió mil i una vegades i que en el cas de Ciutadans fins i tot la van forçar per tal de pactar amb el PP. Com pot ser que tota una sèrie de partits que es van oposar a Rita Barberà fins a fer-la saltar del PP o fins a considerar-la poc menys que la mafiosa en cap del PP valencià avui, de cop, pensessin que calia fer-li un homenatge? Jo crec que en el seu cas, a banda de l’hipocresia que sura sempre en la política i que fa fer als partits allò que consideren políticament correcte, malgrat que moralment no ho sigui, hi ha una gran covardia, una gran por a ser conseqüent amb tot el que han dit de Rita Barberà. I jo considero que això és una greu falta de respecte a Rita Barberà. I no cal dir que als valencians.
La mort ens ha d’arribar a tots de forma inexorable. Ja deien els llatins allò de mors certa, hora incerta. Jo penso que el que li quedava per viure a Rita Barberà era un via crucis duríssim. Fora del poder, abandonada pels seus, més sola que la una, la seva vellesa no albirava res de bo, ans tot el contrari. No sé si puc escriure que ha estat una sort per ella morir-se en aquest moment o si ho hagués estat morir-se una mica abans, quan encara era alcaldesa de València i totes li ponien. Aquesta és la seva trista realitat.
|
Contactes
Registra´t
