|
OBAMA HO HA FET GAIREBÉ TOT BÉ...
divendres 18/novembre/2016 - 03:50 1357 0
Barak Obama ha estat un president importantíssim en la història dels USA. Simplement pel fet de ser negre ja és un president importantíssim. Ha fet que el cent per cent de la població dels USA se senti usenca per primera vegada en la història.
Per arribar a ser president no ho tenia fàcil. Primer al seu partit ho tenia pràcticament tot el contra. I una enorme rival: Hillary Clinton, que no només abanderava les dones sinó l’establishment i, per tant, els militants blancs del Partit Demòcrata. Tothom donava per fet que Hillary seria la candidata però Obama va guanyar contra tot pronòstic. Igual que, contra tot pronòstic, va guanyar la presidència dels USA. Això fou una proesa enorme i per aquesta proesa passarà a la història.
El seu mandat ha estat un bon mandat. Obama és un gran orador i algun dels seus discursos seran recordats entre els millors discursos de l’oratòria usenca. Obama és un orador brillantíssim, de discursos polits i emotius a l’hora. Contrasta amb la brutalitat oratòria de Trump i amb la fredor glacial dels discursos de Hillary Clinton. Els seus discursos van en la línia de Bill Clinton però semblen més treballats, menys espontanis, més clàssics. I si recalco tant l’oratòria d’Obama és perquè un líder és bàsicament un comunicador, aquell que amb les seves paraules i els seus gestos és triat pel poble per a que el representi i per a que el mani. El seu poder de convicció, per tant, és essencial per dur a terme aquesta tasca.
Com a gestor Obama també ha estat bo. En política exterior, ajudat per Hillary Clinton, ha lluitat contra el terrorisme islàmic, ha deturat unes guerres i n’ha començat unes altres. En definitiva suposo que és impossible que els grans imperis no tinguin guerres, ja que tenen interesos a tot arreu. I pel que fa a la política interior el fet d’haver estès la sanitat pública a més de 40 milions de persones és importantíssim. Un estat sense sanitat pública i sense ensenyament públic no és un estat i sorprèn que aquestes alçades encara hi hagi països occidentals que no ho tinguin claríssim.
La derrota més important d’Obama probablement ha estat no aconseguir prohibir el fàcil accés a les armes dels usencs, malgrat les massacres que de tant en tant es produeixen. L’individualisme usenc respon que tot ciutadà te el dret a anar armat per defensar-se però el cas és que aquest accés tan fàcil a les armes no sembla que vagi a favor de la seguretat dels ciutadans sinó tot el contrari. Però els ciutadans no ho veuen majoritàriament així i Obama ha perdut aquesta batalla.
L’error més gran – o un dels errors més grans – fou la humiliació a Trump en un sopar públic i retransmès per totes les televisions del país. Obama va respondre a la provocació de Trumb demanant-li la seva partida de naixement – Trumb deia que Obama no havia nascut als USA i, per tant, no podia ser president del país – ridiculitzant cruelment Trump durant molta estona en el seu discurs. Trump – que està acostumat a ser el gall del galliner – això no li ho va perdonar i, des d’un punt de vista psicològic, probablement aquest és un dels motius de que avui sigui president dels USA. Per tornar-li la pilota a Obama, per tornar-li la humiliació. Penso que a hores d’ara Obama deu pensar que s’ho podia haver estalviat. Que si en comptes d’haver posat el dit a les nafres de Trump no n’haguès fet cap menció no només no li haguès donat cap rellevància, sinó que Trump – i molts blancs amb Trump – no s’haguessin volgut venjar d’ell. Jo crec que en aquest cas a Obama li va faltar la fredor de Hillary per fer el que havia de fer.
|