| |
A LA RECERCA DE RAMON LLULL – II. PODEM LLEGIR LLULL?
 dimecres 16/novembre/2016 - 01:48  1310  0
Escriu el nostre etern candidat al Nobel Pere Gimferrer:
“Ramon Llull és l'escriptor català més gran de tots els temps i potser l'únic a qui escau plenament el qualificatiu de geni, que reservem per a les grans ocasions, no pas més d'un per cada llengua. Llull es, tot sol, una literatura, i la simple existència de la seva obra dóna cartes de naturalesa universal a la llengua que fa servir. Llull, dintre totes les limitacions d'una comparació d'aquesta mena, és per a la llengua catalana el que Dante és per a la italiana, Shakespeare per a l'anglesa o Cervantes per a la castellana.
La primera cosa que fa que em pregunti davant aquest contundent paràgraf de Gimferrer és: quanta gent hi estaria d’acord? Quants catalans, quants catalanòfils i quants estudiosos de la literatura d’arreu estarien d’acord en aquesta afirmació de Gimferrer? Tots farien passar Llull, per exemple, per davant d’Auziàs Marc o de Joanot Martorell? Tots farien passar Llull per davant, per exemple, de Verdaguer, Pla, Foix o Espriu? Parlo de literatura perquè Gimferrer parla d’escriptors i de Dant, Shakespeare o Cervantes.
És clar que discutir sobre quin és el millor escriptor de tots els temps d’una època o d’una literatura sembla una mica pueril. Sembla que depèn dels gustos subjectius de cada crític i de cada lector. I tot i que la veu de Gimferrer és possiblement una de les més sàvies entre els nostres crítics potser s’hauria de tenir en compte, per exemple, les poques referències a Llull en l’obra de Joan Fuster.
Jo plantejaria el problema en els següents termes: quina importància donaríem a la literatura de Llull si Llull en comptes de ser el primer escriptor important en llengua catalana hagués viscut dos o tres segles més tard? Quina importància donaríem a Llull si en comptes de ser un escriptor català fos un escriptor de qualsevol altra llengua? Quina importància donen a Llull al món? Quina importància donaríem a Llull si en comptes de la vida èpica que va viure – semblant a la d’una mena d’Ulisses de la cristiandat – hagués estat un escriptor sense una vida tant especial?
Amb els nostres escriptors anteriors a la Renaixença tenim un problema important amb la llengua que utilitzen i la llengua que nosaltres som capaços d’entendre. Em deia en Carles Duarte que aquest problema no és exclusiu del català i que es produeix en gairebé tots els idiomes europeus (l’islandès seria una excepció perquè a Islàndia parlen pràcticament mateix idioma que el que poden llegir a les seves sagues medievals ). La conseqüència d’això és que si hem de llegir Llull, Marc, Martorell els entenem millor traduïts a un altre idioma que no pas en la seva versió original ( la traducció lògicament ha de ser utilitzant la versió contemporània de la llengua en que llegim, sinó es replanteja el mateix problema i amb més dificultats ). Algunes vegades podem trobar versions del català antic al català contemporani i això facilita moltíssim les coses, però sovint aquestes versions no es troben i, per tant, la disjuntiva és o bé no entendre el que llegim (i avorrir els nostres clàssics) o bé llegir-los en un altre idioma.
Crec que el problema anterior pel que fa a la lectura de Llull dels catalans és molt important. I explica per ell mateix – temàtica a banda – el perquè molts alumnes que han estat obligats a llegir Llull a l’escola, l’odien. S’han hagut d’esforçar molt per llegir un text incomprensible i després s’han hagut d’enfrontar a un exàmen que sovint els ha demostrat que, efectivament, no havien estès res. Sembla, doncs, que una manera important de que Llull pogués arribar a ser un clàssic popular seria tenir aquestes versions al català contemporani de les seves obres. Només a partir d’aquí podríem saber si els lectors catalans estem gaire interessats en Llull o no.
Sinó tenim aquestes versions hi ha una barrera que la gran majoria de nosaltres és incapaç de saltar i Llull només és un gran nom, un mite, una patum de la nostra literatura però un gran nom, un mite i una patum innaccesible.
Poder llegir els clàssics d’arreu del planeta i no poder llegir els clàssics de la pròpia llengua, potser és un problema compartit per la majoria de les literatures del món, però no deixa de ser una gran paradoxa. Suposo que a les llengües més potents que la nostra aquest problema està resolt, però aquí l’hauriem d’anar ressolent perquè sinó celebrem aniversaris de grans autors il.legibles per a la immensa majoria de la població.
|
Contactes
Registra´t
