| |
PER QUÈ HA GUANYAT DONALD TRUMP ( O PER QUÈ HA PERDUT LA HILLARY CLINTON) ?
 dijous 10/novembre/2016 - 04:38  1400  1
Malediccions catalanes a banda, també hi ha alguns altres motius perifèrics que expliquen la victòria de Donald Trump. Nosaltres som el melic dels universos però més enllà de nosaltres hi ha vida.
El principal és la manera com s’escull el president dels USA: si als USA hi hahguès una sola circumscripció electoral resultaria que ha guanyat les eleccions Hillary Clinton per 130.000 vots. O sigui que Hillary ha tret masses vots que no li han servit de res i li han mancat vots que li haguessin servit de molt. Però tot i això crec que Trumb s’equivocarà molt si no veu que la majoria dels electors americans no l’han votat a ell.
Si les eleccions les ha guanyat Hillary però li ha pres el poder Trumb gràcies a la llei electoral nord-americana, potser el que cal preguntar-se és perquè la gent que ha votat Trump l’ha votat tot i ser un candidat que ha fet tot el que ha pogut per presentar-se com un individu perillós, fatxenda i que no donava el nivell per a ser president dels USA.
Simplificant, només hi ha quatre postures polítiques: la reaccionària, la conservadora, la reformista i la revolucionària. Les postures reaccionària i revolucionària són idealistes mentre que les postures conservadora i reformista són pragmàtiques. Tant pragmàtiques que són les que apliquen, als països democràtics, tots els partits sistèmics, de manera que conservadorisme i reformisme es confonen i, al final, els ciutadans la sensació que tenen és que hi ha una oligarquia política que sempre mana i que sempre mana si fa no fa el mateix. Ara d’això se’n diu establishment i és evident que la Clinton hi pertany. Porta tota la vida a l’èlit de la política.
Trump és reaccionari. El seu lema ho deixa ben clar: Fem que els USA siguin tan grans com ho van ser. És a dir, fem la revolució de la contra-revolució i tornem al moment en el que el nostre país tallava el bacallà a tot arreu. Prescindim de totes les reformes que han anat castrant la competitivitat de les nostres empreses, la virilitat del nostre exèrcit, els valors de la nostra església. Aquesta és la contra-revolució que planteja Trumb i que és aplaudida per molts perquè pensen que abans els USA manaven de debò, que les classes mitjanes pintaven molt més que ara, que era impossible que un negre s’atrevís a planta’ls-hi cara (i ja no dic a ser president dels USA ) i les dones es dedicaven a fer de mestresses de casa i de mares.
Per una altra banda, en aquesta vida hom ha de saber pel que serveix i pel que no serveix. Fa molts anys em van explicar que les cúpules dels partits polítics estan formades per tres persones: el líder, l’organitzador i el que media entre els dos, que escolta molt i parla poc ( un polític mediador-escoltador a casa nostra seria en Xavier Trias ).
S’ha de tenir en compte que, des de la perspectiva dels ciutadans, la percepció que es te de les persones que fa cada una d’aquestes funcions és diferent: el líder és aquell que està fet per guiar (to lid és guiar en anglès ) i, per tant, és una persona que te les condicions per a ser seguit. El que escolta i media és percebut com una bona persona però que no té prou ambició o força o nassos per ser qui més mani. I, finalment, l’organitzador és percebut com el maquiavèl·lic del grup, com el malparit, com el que no té escrúpols. I a la gent no li agrada. Fou el cas de Miquel Roca, que era el policia dolent de CDC i ha estat el cas de Hillary Clinton amb el seu marit. Després d’exercir durant no sé quants anys com a el dolent de la pel.lícula voler canviar de rol i agafar el de líder gairebé és impossible. La gent no confia en tu.
|
Contactes
Registra´t
