|
LA COMÈDIA DEL PSC-PSOE EN L’INVESTIDURA D’EN RAJOY.
divendres 28/octubre/2016 - 03:24 1503 1
Ho sento però no em crec la comèdia del PSC-PSOE. No crec que el PSC-PSOE sigui, com ha dit Iceta, equidistant a JXSI i el PP. No crec que estigui en un punt equidistant entre l’independentisme i l’immobilisme del PP, PSOE i C’s. No m’ho crec.
Primer perquè, tal i com ho veig jo, l’equidistància entre l’independentisme i l’espanyolisme immobilista del PP és la defensa del dret d’autodeterminació, que és neutre. És a dir, ser partidari del dret d’autodeterminació ho poden ser tant independentistes com espanyolistes. I d’ençà que va començar el procés jo no he sentit ni una sola vegada defensar al PSC el dret d’autodeterminació dels catalans – com sí que han fet els Comuns, per exemple – i sí que els he vist presentant recursos al Tribunal Constitucional contra resolucions adoptades pel Parlament de Catalunya. I, en canvi, no els he vist presentant recursos d’anticonstitucionalitat contra resolucions del govern del PP.
Per tant, considero que el vot negatiu del PSC-PSOE a l’investidura de Rajoy és un acte que els vol fer quedar pel que no són – neutres, demòcrates, catalanistes – quan en realitat el que són és uns hipòcrites, uns comediants i una gent que ens vol aixecar la camisa una altra vegada.
Val a dir que jo no em crec que el vot negatiu del PSC a Rajoy tingui cap conseqüència en la relació entre el PSC i el PSOE. Que més voldríem els catalanistes que la gent del PSC trenqués amb el PSOE i fos un partit catalanista de debò. I no tindrà cap conseqüència per la senzilla raó que tampoc no tindrà cap conseqüència el seu vot negatiu. Només que hi hagi 17 diputats que s’abstinguin, Rajoy serà president i el PSC – que forma part de l’executiva del PSOE – és tant responsable d’aquesta investidura com la resta del PSOE.
Si la disconformitat fos quelcom més que teatre – per ambdues bandes, quedi clar – o bé el PSOE trencaria amb el PSC o bé el PSC trencaria amb el PSOE. Però això sembla clar que no passarà o sigui que no hi ha cap debat seriós sobre la independència del PSC ni per una banda ni per l’altra.
Emmig de tot això com és natural el PSOE es va desfent com un terròs de sucre i al final no el votaran ni els seus militants. A Catalunya els social-demòcrates catalanistes votaran ERC i els social-demòcrates espanyolistes votaran C’s. I a Espanya la gent d’esquerres progressivament anirà votant el PODEMOS a mesura que Errejón faci entendre a Iglesias que per governar a Espanya li cal el centre-esquerra, cosa que se suposa que Iglesias tard o d’hora entendrà.
Perquè jo no crec que es tracti tant de ser revolucionari en les idees sinó en aprofundir i aplicar realment els principis que teòricament ja s’haurien d’aplicar. La social-democràcia no pot fer la mateixa política econòmica que els partits conservadors. I ser demòcrata vol dir ser demòcrata en tots els casos, Catalunya inclòs.
La gent està cansada que els seus representants polítics no el representin i més els de l’esquerra que els de la dreta. Perquè la gent de la dreta que es defensi el sistema i el status quo és normal. Però que la gent d’esquerra voti un partit sistèmic, defensor de l’oligarquia i sovint antidemocràtic és difícil. Per això els socialistes catalans i els socialistes espanyols o fan una profunda revolució dins del seu partit o PODEM se’ls cruspirà.
|