| |
QUINA JOIA TENIR L’ALCALDESA EMBARASSADA...
 dimarts 25/octubre/2016 - 02:05  1403  0
Vivim uns moments històrics a la ciutat de Barcelona i no sé fins a quin punt en som conscients. No es nota amb l’alegria dels ciutadans que per primera vegada a la nostra història tenim una alcaldesa i jo crec que s’hauria de notar. Perquè les dones tenen unes qualitats que nosaltres no tenim i perquè són un gènere emergent enfront el decadent gènere masculí, que ja està de tornada de tot i que vol un bon vi, un bon pa amb tomàquet i un bon partit de futbol. Les senyores, en canvi, als USA i aquí, encara creuen que podran canviar el món. I tenir una alcaldesa que creu que podrà canviar el món és un gran luxe a una ciutat on la meitat dels seus ciutadans és decadent pel seu gènere i alguns més perquè pertanyen a una Europa decadent, dins d’un occident decadent, etc...
Potser el millor botó de mostra de l’emergència femenina és que la nostra alcaldesa estigui embarassada. L’embaràs és el símbol màxim d’un futur cert i d’una esperança d’un futur millor, de la continuïtat de la vida i en el millor dels casos – diguin el que diguin els escèptics que sempre hi són per tocar els collons o els ovaris o el que sigui – per a creure en el progrés.
És una llàstima que l’Ada Colau no sigui monàrquica o, millor dit, que no visquem en una monarquia nostrada i la ciutat no pugui celebrar plena de joia i entusiasme el feliç esdeveniment. M’agradaria molt que el símbol d’aquesta ciutat deixés de ser una Sagrada Família de pedra que mai no s’acaba d’acabar i que representa una família en la que es van practicar estranyes combinacions sexuals per a que nasqués una criatura i ho passés a ser el una alcaldesa embarassada pel seu company – suposo, vaja – que sembla la representació viva d’aquella cançó de Llach que diu “ amb el somriure la revolta...”.
No sé que farà l’alcaldesa després de tenir la criatura. Crec que seria bo que d’alguna manera compartís amb els barcelonins la seva maternitat, que ens en fes fruir, que ens en fes gaudir. En un món on les notícies negatives primen a tots els mitjans de comunicació el contrapès de tenir la principal autoritat de la ciutat esperant un nadó ens reconforta. I la seva imatge és molt més tranquil·litzadora i agradable que no pas aquella de la Carme Chacón passant revista a les tropes estant a punt de parir.
Fet i fet, aquest és el gran secret del perquè l’estàtua del dictador Franco va perdre el cap. No podia suportar que Barcelona – aquesta ciutat que ha de ser bombardejada cada 50 anys per anar bé – tingués una alcaldesa. I que tingués una alcaldesa que s’atrevís a portar una criatura al món ja era inconcebible. Perquè ell era de la colla dels de Viva la Muerte i nosaltres, encara que no la votem, cantarem la vida, com en Raimon.
I si és noi que li diguin Barceloneta i si és noi que li diguin Barcelonet.
|
Contactes
Registra´t
