| |
CONTRA MERCÈ HOMS I ELS PARTITS POLÍTICS ENTESOS COM UNA EMPRESA FAMILIAR.
 dijous 20/octubre/2016 - 12:58  1446  0
La Mercè Homs la vaig conèixer fa molts anys a l’agrupació de Convergència de Ciutat Vella. I tot i que és una dona agradable i intel.ligent no sento cap simpatia política per ella perquè crec que representa molt exactament el que no ha de ser un partit polític o com ho ha de funcionar un partit polític.
Suposo que el seu cas és aplicable a molts altres casos a molts altres partits polítics: l’Ada Colau ha col.locat el seu marit, Pasqüal Maragall, Jorge Fernández Díaz i Carod-Rovira van col.locar el seu germà i la llista infinita, per tant, no estic dient que CDC sigui pitjor que els altres partits sinó igual, simplement explico un exemple que conec i que exemplifica com funciona la política catalana.
El primer que s’ha de dir de la Mercè Homs, perquè és el que explica tota la resta, és que és la germana del Quico Homs. El primer que s’ha de dir de’n Quico Homs és que formava part del pinyol, és a dir, de la colla de joves afins a Oriol Pujol i Ferrussola. La primera cosa que s’ha de dir d’Oriol Pujol i Ferrussola és que era el fill del president Pujol. I la conseqüència de tot el que acabo de dir fins aquí és que a CDC era –i és, és clar – molt important ser amic de segons qui i ser parent de segons qui si realment un es vol dedicar a la política, ja sigui amb un càrrec discret amb un sou raonable a final de mes, ja sigui en càrrecs més importants.
Tant l’Oriol Pujol – fins que va haver de deixar la política per haver estat imputat – com la Mercè Homs sempre s’han guanyat la vida gràcies a la política. Quan vaig conèixer l’Oriol Pujol treballava a la conselleria de la presiència de la Generalitat sota les ordres de l’ennyorat Ramon Juncosa –això de sota les ordres és un dir, perquè a l’Oriol sempre li ha costat molt que el manin – i quan vaig conèixer la Mercè treballava a la Federació de Barcelona ciutat. Abans havia treballat al Port, també a través del partit.
Vaig viure a l’agrupació com la Mercè Homs va esdevenir regidora i en guardo, francament, un pèssim record. La Mercè mai no havia fet política municipal, la Mercè mai no havia viscut a Ciutat Vella, però vet aquí que per obra i gràcia del seu germà, i passant pel davant d’una persona que durant més de 15 anys havia estat portaveu de CDC al Consell del districte i aprofitant-se també del fet del tema de la quota femenina, va anar millor situada a les llistes del que mai no hi havia anat ningú de l’agrupació de Ciutat Vella. Abans, tot i no haver viscut mai al districte, n’havia esdevingut la presidenta. No cal dir que el fet d’estar vivint del partit i de ser la germana del Quico Homs li ho van posar molt fàcil.
Ara ja fa uns quants anys que la Mercè Homs és regidora. No tinc ni idea de si ho fa bé o de si ho fa malament perquè mai no la veig mullar-se. No l’he vist en cap debat ni amb gent d’altres partits, ni amb els veïns; suposo que algun en deu d’haver tingut però s’ha destacat gaire. Sembla que s’intenta que passi el més desapercebuda possible per tal que no es desgasti.
Però no només no es desgasta sinó que va pujant posicions. Ara acaba de ser escollida presidenta de la Federació de Barcelona de CDC. Francament, no crec que a ella li faci massa il.lusió. No crec que la política li agradi ni l’interessi gaire. Sempre em va fer l’efecte que s’hi avorria molt. Però s’havia de guanyar la vida i era el camí més fàcil. No és fàcil guanyar el sou que guanya competint en el mercat de treball, ja sigui a l’empresa privada o opositant a una plaça de funcionari.
És evident que si la Mercè continua sent regidora a aquestes alçades i ha esdevingut presidenta de la Federació de Barcelona del partit algun mèrit ha de tenir, alguna cosa ha de fer bé. Per començar, penso que és una persona que en distàncies curtes és agradable. Però hi ha molta gent que és així i no fa carrera política, tot i tenir moltes més inquietuds polítiques que ella. Crec que el seu principal mèrit és la confiança que genera en l’establishment del partit. El nucli dirigent del CDC sap que la Mercè mai no els traïcionarà i, a més, és dona, cosa que avui es porta.
Fa ja molts anys jo vaig dir a un consell nacional de CDC que em semblava molt bé que els nostres càrrecs públics fossin dones però que fessin el favor de no triar-les dels mateixos barris que els homes. Dit d’una altra manera: no podia ser que el 90% dels alts càrrecs del partit fossin de l’esquerra de l’eixample, les corts i sarrià-sant Gervasi. No em van fer cas i resulta que les dones són d’aquests mateixos barris. Per exemple, la Mercè de Sant Gervasi, malgrat que hagi presidit Ciutat Vella.
Democratitzar els partits vol dir fer fora l’amiguisme, impedir que funcionin com una empresa familiar i fer que tot el territori estigui representat d’una manera proporcional a la població que hi viu. D’això no és que n’estiguem una mica lluny, és que és a unes quantes galàxies de distància. I la història dels Homs, dels Pujol, dels Maragall, dels Fernández-Díaz o dels Carod-Rovira només són un botó de mostra del que vull dir.
|
Contactes
Registra´t
