| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de kynliu
|
|
| |
moment especial?
 dimarts 29/juliol/2008 - 01:56  584  7
Recordo molt espacialment, una nit de tardor, deu fer uns 10 anys...
Jo estaba en proces de recuperacio de una malaida depresio, i algu que sabia que Lluis LLach m'agrada moltissim, va tenir la maravellosa idea de comprar entrades pel concert sense dir-me res. Si heu passat per una depresio, no cal que us expliqui les ganes de sortir que es tenen, oi? be, doncs remugant i emprenyada com una mona, van aconsseguir portar-me al concert...era a Ripollet.
Vam tenir la sort de trobar lloc a pocs metres d' ell, desde la primera nota, vaig sortir d `aquest mon, i ja no recordava el meu malestar, be, quasi...
A la mitja part va passar pel meu costat per anar al cameri, i em va reconeixer (l'he seguit per molts escenaris) i no em pregunteu com vaig atrevir-me, pero li vaig demanar una canço, concretament : Au blanca, em va dir que aquesta canço no la habia fet mai a concerts ja que la cantava amb la Victoria dels Angels i que no portava la partitura. Res, dos petons i aixi va quedar la cosa...
No us podeu imaginar el que vaig sentir quan acabat el recital, bisos inclosos, quan ja tota la resta de musics eren fora de l'escenari i nomes quedava ell i el piano, sento que començan les notas de la canço i ell amb el somriure mes dolç que mai he vist, em cantava la canço! Em va fer tan be! vaig plorar com una bleda, pero ho recordare tota la vida...i mai mes la va cantar a cap recital.
Poc despres va morir la Victoria dels Angels, es a dir que deu tenir la canço ben desada dins el cor, igual que la tinc jo.
Pikant, gracies per fer-me recordar un cop mes aquest moment.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jep |
Sí, moment especial
Wednesday, July 30th 2008, 2:45 PM
De vegades estem deprimits, adolorits, desterrats, i no ho sabem... Just avui, anant sol pel mercat de Mollerussa m'he trobat una nena petita d'uns tres anys que, mentre caminava per la vorera, s'ha aturat a mirar per la reixeta d'un respirador d'un sistema de ventilació. La nena, d'origen africà -nena negreta... més mona!- agafada a la reixa amb la maneta a la reixa, intentava mirar pel poc espai que hi havia, tot encuriosida, per descobrir l'origen del soroll. Aquesta imatge d'innocència, m'ha arribat al cor, m'ha fet vibrar. He reconnectat del meu "despiste", crec. El "despiste" del desterrat...
Tal i com vaig sentir un cop, no estem deprimits... estem despistats! Despistats de la vida! Crec que estic reconnectant, i això és bo.
Gràcies per recordar-nos-ho, noia!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
