|
COLOM, COMPANYS, SAMARANCH, FRANCO I ELS DELIRIS CATALANS SOBRE LA HISTÒRIA.
dimarts 18/octubre/2016 - 01:55 1354 0
Una de les coses que em retreuen alguns dels amics espanyolistes contraris al drets d’autodeterminació de Catalunya és que els independentistes catalans manipulem la història. Em sorprèn molt que tots els independentistes catalans – que som una colla i n’hi ha de dretes i n’hi ha d’esquerres i n’hi ha de catòlics i n’hi ha d’ateus – tinguem una mateixa visió de la història. Jo, per la meva banda, no m’atreviria a afirmar que tots els espanyolistes – que n’hi a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya i n’hi ha en contra, a més d’haver-n’hi de dreta i d’esquerra i de catòlics i d’ateus – tenen una mateixa visió. Suposo que n’hi deu haver unes quantes.
Justament per això em fa moltíssima gràcia quan alguns d’aquests amics espanyolistes contraris al dret d’autodeterminació de Catalunya afirmen que nosaltres manipulem la història i tot seguit ens expliquen com va anar la història de debò. No han llegit els clàssics aquesta gent. O no ho sembla. No saben que els historiadors romans republicans escrivien unes coses i els historiadors romans monàrquics una altra. Fins i tot els evangelistes es contraduien a vegades a l’hora d’explicar la vida i miracles de Jesucrist. I per això no hi ha només un evangeli sinó més de quatre que és complementen. Però en el cas de la història de Catalunya la cosa no va així: la història de Catalunya només és una i és la que ells ens expliquen. I la que ells ens expliquen és si fa no fa la que s’explicava als col.legis franquistes que és on la meva generació va estudiar. Ells tenen la veritat i la resta som heretges en història i pecadors mortals contra la pàtria espanyola. Vale.
Jo crec que els llibres de història són bàsicament literatura i filosofia. Ni remotament crec que siguin ciència. L’historiador passa pel tamís de la seva ideologia els fets que te al davant i els narra amb seu gran o petit talent retòric. Per exemple, Ferran Soldevila i Antoni Rovira i Virgili són grans escriptors, com ho és Américo Castro, Pedro Laín Entralgo o Salvador Marariaga. Pretendre una història neutra i científica em sembla tant difícil i pueril com pretendre una religió neutra i científica. En els dos casos l’important és la fe, que com sabem mou muntanyes.
Aquests dies el tema de la història ha despertat l’ànima romàntica catalana – els catalans som barrocs i romàntics sense remei, malgrat que anem per la vida de noucentistes – i ara mateix debatim sobre Colom, sobre Antoni López, sobre Samaranch i sobre Companys. També hi ha moltíssima gent emprenyada perquè l’Ajuntament barceloní ha muntat una exposició sobre Franco al Born amb no sé quines estàtues.
Tot és literatura. I res més que literatura. I el que em sorprèn és que algú pensi que te la veritat absoluta i que els altres són uns heretges enfonsats en la mentida en el millor dels casos i en la manipulació en les pitjors. Ningú no convencerà ningú perquè tots tenim idees pre-establertes i tots defensarem la nostra història a partir de les nostres idees i no al revés. Ningú no està interessar en saber la veritat sinó en guanyar una batalla ideològica o una batalla partidista.
Francament, jo el que faria, tant amb això de les estàtues, com amb el nomenclàtor dels carrers és treure els noms de les persones. Agafaria un diccionari i començaria a posar als carrers noms que comencessin per la A i acabaria per noms que acabessin per la Z. I retirararia totes les estàtues perquè totes les persones som fràgils i no tota la nostra ànima és presentable. Igual que el nostre cos te clavegueres, també en te la nostra ànima. I mentre el món sigui món quan uns lloem les virtuts d’algú, d’altres assenyalaran les seves clavegueres i tothom tindrà la seva raó però la voldrà tenir tota.
No crec que discutíssim el carrer del lliri, de l’hortènsia, del porc senglar o del zinc. I, si més no, crec que ningú, per moltes ganes que hi posés, es podria sentir ofès. O potser sí, perquè hi ha gent que donaria la vida per a poder ofendre’s. Els humans som així, crec.
|