|
Dia de l’Hispanitat.
dimecres 12/octubre/2016 - 01:26 1397 0
És una festa mal triada. Segurament el descobriment d'Amèrica fou la data més important de la història de la Corona de Castella, però, com tu saps, la Corona d'Aragó no hi va participar. Per tant, si som rigorosos, no és una festa nostra.
Dit això, consti que jo discrepo de la versió cupàire que diu que els castellans van massacrar els indígenes. No perquè no els massacrèssin, que sí que ho van fer, sinó perquè, per exemple, els van massacrar menys que els anglesos, que van exterminar les tribus indígenes i les van deixar en reserves. Cal reconèixer que els castellans després de les seves victòries militars s'hi van barrejar i que avui hi ha molts més indígenes a l'Amèrica castellana i portuguesa que no pas a l'Amèrica anglesa i francesa. Però, ja et dic, els catalans, amb aquesta història, que jo sàpigui, no hi tenim res a veure.
Ens obliguen a fer festa tant si volem com sí no. No sé quants ajuntaments catalans s’hi neguen i la delegada del govern central ensenya els ullals. No és pot obligar a la gent a estimar una pàtria que no sent com seva, en tot cas haurien de seguir una estratègia que fes que els catalans finament sentíssim nostra Espanya i l’estimèssim com a pàtria. Això per força ha de començar pel dret a decidir: és difícil estimar un estat que no et deixa decidir si hi vols pertànyer o no.
Per això l’estratègia espanyolista de PODEMOS i de Izquierda Unida em sembla la única que, a mig termini, pot salvar la actual unitat d’Espanya i fins i tot la podria ampliar a Portugal. Només és atractiu un estat que et respecti com a nació i del qual puguis marxar quan la majoria dels teus conciutadans ho vulguin. Però no només això: després s’haurà de construir entre tots un estat en el que valgui la pena ser-hi.
Un estat amb els nivells de corrupció que te l’estat espanyol, un estat amb la taxa d’atur que te l’estat espanyol, un estat amb l’altíssim fracàs escolar que te l’estat espanyol no és, subjectivament, un estat atractiu per a ningú que tingui dos dits de seny. Es molt legítim pensar que tenint un estat propi seria fàcil que no hi hagués tanta corrupció, que la taxa d’atur no fos tant alta, que el fracàs escolar no fos tant alt i que els serveis públics fossin millors. Vull dir que, avui, crear un estat més atractiu per viure-hi que Espanya no sembla cap quimera, precisament perquè Espanya és a la cua d’Europa en tot això i sembla que per poc bé que fessis les coses, tot aniria una miqueta millor.
Precisament per això sembla que la majoria dels espanyols no ens volen per això. Estan tan convençuts que el seu país és un desastre que pensen que el més natural del món és tocar el dos. A sensu contrario, els espanyols que si que són partidaris de la nostra autodeterminació ens envien el missatge de que junts podem construir una Espanya que valgui molt la pena. És una pena que siguin minoria perquè segurament son la darrera oportunitat d’Espanya per reiexir.
|