|
PARLANT DE POLÍTICA AMB LA MEVA FILLA
dijous 18/agost/2016 - 07:23 1364 0
Quedo amb la meva filla gran per anar al cine i anar a sopar. Anem a veure una pel.lícula d’acció i espionatge en anglès subtitulada al Renoir Floridablanca. La història és si fa no fa la mateixa de sempre: els caps de la CIA que són corruptes i els herois, que també són membres de la CIA però que s’han cregut de debò que serveixen a la pàtria. I cops de puny, potades, trets i persecucions a dojo. Fet i fet podria ser cinema mut perquè s’entendria tot.
Després, al restaurant, la MT em pregunta si jo crec que la CIA és o ha estat alguna vegada corrupta i jo li dic que no en tinc ni idea però que suposo que sí. Opino que la CIA té moltíssim poder. I penso que qualsevol concentració de poder porta aparellada la corrupció, perquè qui te molt poder se n’acaba aprofitant.
Per això la divisió de poders de Montesquieu és tant important, el que passa és que ja probablement en el seu temps era anacrònica perquè només tenia en compte el poder polític. Un anàlisi més profund – premarxista probablement – hagués dut a Montesquieu a preguntar-se què s’havia de fer per tal que no es concentrés el poder social del que acaba derivant el poder polític.
Es a dir, com es construeix un estat en el que l’èlit social trobi un contrapès en la majoria social. Teòricament això s’hauria d’aconseguir a través de la democràcia, ja que la majoria dels ciutadans s’entén que votaran en el sentit de defensar els seus interessos, però el que és fàcilment comprovable és que l’èlit social domina els partits polítics majoritaris i, per tant, finalment la democràcia esdevé un règim al servei d’aquesta elit.
Fet i fet tant la meva filla com jo pensem que la única manera d’aconseguir – si més no formalment – que la majoria social tingui prou força per equilibrar el poder de l’elit social és la democràcia directa, ja que els ciutadans, a diferència de que fan els partits, votaran defensant els seus propis interessos i no d’aquells que els financien, els paguen o esperen rebre tard o d’hora algun favor.
|