|
ESCARABATS
dimarts 16/agost/2016 - 03:24 1375 0
Les islandeses han deixat el pis immaculat, gairebé millor de com estava quan van arribar, tot net i polit i amb la nevera plena. Els viquings ara mateix són gent civilitzada, ja se sap.
Em va fer gràcia que m’enviéssin un mail dient que havien vist un escarbat enorme i que no sabien el que havien de fer. Quan vaig ser el president de la meva escala – que és el càrrec més deshonorífic imaginable – una veïna em va dir que n’havia vist un i que s’havien de prendre mides. Li vaig dir que tot seguit em posava en contacte amb l’exèrcit espanyol, que així serviria per alguna cosa més que per tocar-nos els voravius. La dona es va molestar. Miri, li vaig dir, jo sóc fill de flequers i d’escarabats, formigues i ratolins n’he vist tants que els considero com de la família. Però és veu que no sé qui ha decidit que són bitxos insalubres i que ens els hem de treure de sobre de totes, totes. Potser sí. Ni tant sols els ecologistes defensen les formigues, els ratolins i els escarbats, tot i que es evident que no els hi fa falta perquè s’extingiran molt abans els ecologistes que aquestes tres espècies.
Hi ha escarbats a Islàndia? Segons vaig llegir no sé on si Déu existeix probablement és un escarbat ja que els escarbat no és només l’espècie més diversa sinó la que compta amb més individus. Però, és clar, si un escarabat pot passar l’estiu a Barcelona què coi hi ha d’anar a fer a Reikjavik on si més no a les nits fa un fred que pela? Nosaltres darrerament hem trobat escarabats tant a Vilanova, com a L’Hospitalet, com a Barcelona. Potser tenen una convenció perquè els escarabats eren diversos. Si no vaig malament un dels déus egipcis era un escarbat i els egipcis la sabien molt llarga.
Esperem que elles també hagin trobat el seu cotxe i el seu pis bé, si més no la Marina i jo ens vàrem esforçar a que ho estigués.
|