| |
70... i tants...
 dissabte 6/agost/2016 - 05:08  1659  0
Francesc Pi de la Serra (Quico - 06.08.1942): 70 i tants... per molts anys !
A vegades eixelebrat... a vegades combatiu... a vegades irònic... a vegades crític... i a vegades tot tendre... sempre punyent... ell i les seves guitarres (bluesman):
*** Suau (CD Amunt i avall):
www.youtube.com
SUAU
Suau
com mocador de fil,
com un petó de nen,
brisa de maig,
com xiuxiueig secret,
com avança la serp,
com cau la neu,
com carícia de vell.
Així és la teva pell.
Lluent
com un riure sincer,
com un mirall al sol,
diamant polit,
com l'aura vital,
com rastre de cargol,
lluerna de nit,
com un cometa errant.
Així és el teu encant.
Calent
com el cos enfebrat,
com el cor d'un amant,
volcà encès,
com el baf d'un cavall,
com el foc de Sant Joan,
vent del desert,
com un estadi ple.
Així és el teu alè.
Tranquil
com un racó de pau,
com l'arc de Sant Martí,
xiprer estirat,
com capvespre suís,
com el vent de garbí
movent el blat,
com paisatge pla.
Així és el teu mirar.
Malalt
com un poeta boig,
com arbre que no creix,
guerrer vençut,
com home empresonat,
com roda sense eix,
ocell perdut,
com algú que és ningú.
Així em trobo sense tu.
*** L’home del carrer (amb la veu més potent del País Valencià: Miquel Gil):
www.youtube.com
L’HOME DEL CARRER
Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina,
aquest homenet que res no pot fer,
des d'ara en direm l'home del carrer.
No es lleva mai tard, s'afaita molt bé
–la patilla esquerra, la patilla esquerra–,
esmorza poquet, perquè no en té més;
mireu si ho fa bé, l'home del carrer.
Treu un cigarret, ai no, que no en té;
quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra:
els amics, si el veuen, fan tots el distret...
que poc fumaràs, home del carrer.
Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,
camina de pressa, camina de pressa,
al replà de sota, troba la Roser,
et poses vermell, home del carrer.
La dona no ho sap, ai no, que no en té,
malament que penso, malament que penso,
se li va morir, ja ni sap de què;
això és un pecat, home del carrer.
Obre el seu cotxet, ai no, que no en té;
no té una pesseta, no té una pesseta,
no vol descanviar el seu bitllet darrer...
ja veus quin paper, home del carrer.
A peu va al treball, d'això sí que en té;
molt menys en voldria, mol menys en voldria,
si no hi ha calés, tampoc no hi ha Roser...
ho tens molt pelut, home del carrer.
El cap li fa mal, ai no, que no en té;
abans en tenia, abans en tenia;
un dia el va perdre i no el trobà més...
no tens res de res, home del carrer.
*** Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol:
www.youtube.com
Si algú se sent al•ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
"No hi ha planificació",
això diuen els diaris,
i així ho resa el camperol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos
i la manca de control.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom més o menys la balla,
de l'agost fins al juliol
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Heu d'oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu:
"ha nascut a Barcelona
i per tant és espanyol".
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
El tribunal, dit Suprem
era en mans de falangistes
varen apartar el Garzón
vaja merda de juristes
que els agrada el "cara al sol".
Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
*** Jo sóc Francesc Pi de la Serra:
www.youtube.com
Tan fet gran, només d’alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m’agrada
i vaig pel món amb peus de plom.
Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les
quan les veig em fan compassió.
Aquells que et perdonen la vida
i que et tracten com un drap brut,
mai s’han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.
Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
vosaltres que em teniu mania
que déu us hagi perdonat.
Vosaltres que sou gent senyora
ho mireu tot de molt amunt
i somrieu quan el meu pare
em fa aixecar a les vuit en punt.
Dieu que sóc un trencavides
que no faig res, que no pot ser,
que he de deixar de somiar truites
per estimar calen diners.
Però jo, Francesc Pi de la Serra
fill de Terrassa i Sabadell
de mala rasa no en sóc gaire
però tinc força mala pell.
Em costa anar a dormir a l’hora
que els assenyats n’han fet costum
i el meu pare no s’està d’orgues
i em fa aixecar a les vuit en punt.
*** La cultura (acidesa total):
www.youtube.com
La cultura rima bé amb literatura,
Amb amargura, cura i aventura,
amb pura, caradura i amb censura,
amb futura, obertura i dictadura.
Amb captura, paüra i amb tortura,
Amb pintura, arquitectura i escultura,
Amb clausura, tonsura i vestidura,
Amb pastura, atura i amb verdura.
Amb conjura, cura i musculatura,
Candidatura i caricatura,
Amb cintura i amb magistratura,
Amb criatura, usura i confitura,
Amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada,
Tan perillosa com la dinamita,
Generalment en manca més que en sobra,
Generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto,
Cançons de gust dubtós,
M'ho han dit a voltes,
D'altres han opinat que sovintejo
Amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
Té més a veure amb gana que amb Beethoven,
Sinó proveu d'escoltar-vos la "Quinta'"
Sense ni haver sopat ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
Els que la van desfent sense manies,
Perquè fa raonar i no és rendible,
Els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
Que abans s'ha de menjar, jeure i pair,
Després ja en parlarem si en teniu ganes
Que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard direu que sóc contradictori
Què vull dir amb això? Vostè mateix.
Jo em faig la meva cuina i si li agrada
Si en vol venir a menjar el convidaré
Jo em faig la meva cuina i si tens gana
I m'ho demanes bé, te'n donarė
En fi, per un preu que crec raonable
Podràs mastegar un Sol,
Podràs mastegar un Sol,
Podràs mastegar un Sol, La, Si, Do, Re.
*** Si la merda fos or els pobres neixerien sense cul:
www.youtube.com
Aquí un negre fins fa poc no passava de ser una cosa
exòtica, fora de lloc, nota de color que no fa nosa.
Però ara resulta que n'hi ha bastants
i diuen que es queden a viure entre els blancs...
i els fets han despertat una vella broca llastimosa.
Diga'm, amor, què passaria si jo fos negre de Luanda
i et digués "m'agrades molt, desitjo la teva vianda"
Potser acceptaries o potser tindries por
de que els fills sortissin d'un altre color:
negres i blancs com una vaca suïssa o un ós panda!
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres neixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
Déu nos en guard Rosó! Un negre a la família, ni en pintura.
Abans que això m'estimo més que et facis monja de clausura.
Un negre és que és negre des del neixement
i de nit no es veuen i fan por a la gent.
Però això si, són soferts tenen bona musculatura.
A Cuba vaig sentir una expressió que de tan bona no s'oblida,
me la va dir un negre, un tal Pujol. Diu així, és molt antiga:
"Ay, quien fuera blanco ¡aunque fuera catalán!"
I si algú li pica, que es vagi gratant.
Fora de casa, sovint, a justos per pecadors es castiga.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres neixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
El negre és el color del dol, de la culpa i de la tenebra,
però els nens tenen clar que el seu rei preferit és el rei negre.
També "etiqueta negra" és sinònim de bo,
així com "cinturó negre" pel qui sigui el millor...
i la verge de Montserrat, no pas la verge del pessebre.
El món que trepitgem s'anirà omplint més que una boca de golafre
i les races es mesclaran desprès d'haver passa pel catre.
Els racistes de merda s'hauran de tancar
en una reserva o fer-s'ho mirar...
i lo de la puresa de la raça serà tema de psiquiatre.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
************************* ************************* ********
*** Homenatge a en Quico (17.11’ una excel•lència. 39.48’, 58.09’ ‘etc...entre d’altres):
www.youtube.com
Au... i que les guitarres us acompanyin !
P.S.: 1.- Dedicat al mestre...
2.- i a tota la colla de malparits que van voler arraconar la cançó d'autor... amb connivència... o... amb convergència...
|
Contactes
Registra´t
