| |
Un germà que és l'hòstia
 dimecres 13/juliol/2016 - 12:39  2110  1
Un germà que és l'hòstia
Ja és que ni goso fer-li cap crítica personal ni directa ni indirecta.
Tinc un germà que és l'hòstia, en el bon sentit ho dic és clar.
Això de les xarxes socials poden arribar a ser molt indiscretes, o molt discretes segons com; nosaltres fem que ho siguin i conscientment. Concretament em refereixo als Facebook per exemple; qui no en té avui de Facebook?, segur que n'hi ha qui s'estima molt més anar de piulades twiteres...
També els xats, aquest encara n'és un?, són o molt discrets o indiscrets i no sempre els controlem per molt que ho creguem.
Conec de persones que són tant i tant discretes, tant protectores d'elles mateixes, que valguem Déu ni gosar exhibir en el seu Face, si és que en tenen, ni molt menys que una solo foto personal, ni pensament ni opinió, no sigui que la C.I.A. o l'F.B.I. o ves a saber qui o què els empaperi o els hi faci una mala passada del tot irreparable.
I, tants caps tants barrets.
El meu germà no és que sigui dels qui s'exhibeixen especial ni exageradament a les xarxes, tot i tenir un extraordinària facilitat per a acumular amistats de Face; una cosa que mai entendré, com sense ser “ningú” cèlebre ni conegut social pot ajuntar tants “amics” i tantes “amigues” entre familiars i no... Si jo en prou feines supero els 50, d'amics de Face, i em sobren pel cap baix la meitat segurament; digueu-me poc social, també deu ser això.
Tinc un germà que és l'hòstia, no és l'únic germà però sí que és diferent, tots ho som de diferents, potser tots som l'hòstia també a la nostra manera.
Dic que ho és, l'hòstia, perquè té la no sé si dir-ne virtut o facultat de tots, però tots, els dies de la setmana, del mes i de l'any, de desitjar per escrit, a primera hora del matí, en el seu mur de Face tothom que tingui un bon dia acompanyat l'escrit amb imatge d'un esmorzar i un paisatge més o menys idíl·lic, amb alegria i felicitat incitant a aprofitar al màxim els moments que són i se'n van, tot apropant cada dia el cap de setmana com a objectiu a assolir un i altre cop, fins l'esclat de l'arribada inexorable de divendres i de joia dirigit a tots/es qui el llegeixen desitjant franca i sincera felicitat. Sempre hi ha qui agraït o agraïda li respon en consonància i correspondència, complaguts/des, retornant-li les vibracions d'alegria i felicitat...
Ja no en parlo de la moda estesa a la xarxa, i als Face, de tothom felicitar-nos pels aniversaris quan abans ni a casa teva en prou feines ningú se'n recordava de fer-ho.
En fi, ell és així feliç, cofoi de tanta “amistat” i/o ho vol mostrar explícitament a cada moment. Jo, potser, sóc més discret; potser...
Tinc un germà que és l'hòstia, un “boig” a qui ja és més fàcil envejar en la seva “bogeria” que no pas criticar-lo ni recriminar-li res. Tots som producte i conseqüència del què hem viscut i del què hem sobreviscut. Qui sóc jo per a donar lliçons de res ningú?
|
Contactes
Registra´t
