| |
ON SÓN ELS VALENTS DEL BREXIT?
 divendres 8/juliol/2016 - 03:55  1338  0
A casa dels meus pares es sentia una gran simpatia pels britànics. La Gran Bretanya, havent estat un país imperial sense gaires manies humanitàries, ha aconseguit ser vist com un país respectuós amb els drets humans i més aviat progressista. I cau simpàtic potser perquè a tots ens agrada l’humor anglés o perquè han inventat la majoria d’esports o pel que sigui.
La Gran Bretanya és un país amb qui mai no t’hi acabes d’emprenyar del tot. Ara mateix, tu pots estar a favor o en contra del Bréxit – jo estic en contra – però els hi has de reconèixer que han tingut la decència democràtica de fer un referèndum per preguntar a la gent el que volia, igual que van preguntar als escocesos si volien ser independents o no. Es possible que a la Gran Bretanya governin els conservadors però els conservadors anglesos són molt més demòcrates que els socialistes espanyols o francesos; de la mateixa manera que els social-demòcrates escandinaus són molt més liberals – liberal : partidari que els ciutadans siguin el més lliures possible i si pot ser lliures del tot – que els conservadors espanyols o francesos. Per què Déu no m’ha fet britànic o escandinau en comptes de català? Suposo que, ja que deu és bo, només és deu a que volia que fos feliç en qüestions de gastronomia ( la gastronomia britànica i escandivana és senzillament infernal, pobres).
Ara bé, s’ha de reconèixer que els britànics són l’hòstia, no? No és només que pleguin els que van perdre el Brèxit, cosa que és normal perquè aquell que vol portar el seu país a Itaca, si els seus ciutadans decideixen que volen anar a Islàndia, es lògic que digui que ell no vol portar el timó; és que també estan plegant tots els líders del Bréxit i això, si més no vist des de fora, sembla una irresponsabilitat. Es com si aquells que deien que l’ultim que havia de fer el seu vaixell era anar a Itaca i que el que calia era anar a Islàndia, quan han convençut a la majoria de la gent que efectivament calia anar a Islàndia no volessin el timó. Vist des de fora és com si esperessin trobar en el camí tota mena d’esculls, icebergs i monstres marins que faran que la nau vagi de corcoll i prefereixen que la hòstia se la foti un altre.
També és divertit – per no dir tràgic – que ara hi hagi a la Gran Bretanya manifestacions per tal de que es repeteixi el referèndum del Brexit, que potser ara s’haurà de dir Brin, amb l’argument que els defensors de la sortida només van dir que mentides. Cony, com ho saben? Però si encara no han sortit de la Unió Europea com poden saber que els han enganyat. I segon cony – i no menys important – si s’haguessin d’anular els referèndums o les eleccions perquè els que les guanyen diuen mentides em fa l’efecte que s’haurien d’anular totes a tot arreu. Perquè jo pensava que els països de religió protestant eren menys mentiders que nosaltres però ja es veu que no.
Penso que és important que es respecti el resustat del Brexit i que la Gran Bretanya surti de la Unió Europea. La democràcia és això. Qui es va equivocar o qui no va anar a votar que s’ho hagués pensat abans. Això no vol dir que mes endavant, si als britànics els hi convé – cosa que ara mateix encara no saben – puguin tornar a demanar l’entrada a la Unió. Si ho fan serà una entrada probablement humiliant i probablement no aconseguiran tots els privilegis que tenien fins ara. Però també és possible que fora hi estiguin millor i ens facin pam i pipa des Dover durant molt i molt de temps.
|
Contactes
Registra´t
