| |
C’S I SOCIALISTES CONTRA LA COMPAREIXENÇA DE JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ.
 dimecres 6/juliol/2016 - 06:27  1409  0
Dels neo-franquistes del PP jo m’ho espero tot. Les seves regles no són les meves regles. Quan fan apologia de la legalitat ho fan sempre per retallar els drets dels altres i després apliquen les lleis com els hi dóna la gana, sense cap mena de vergonya. I per si això fos poc, resulta que els hi dóna un bon resultat perquè les seves pràctiques mafioses contra els independentistes catalans han tingut com a resultat que incrementessin els seus vots tan a Catalunya com a Espanya.
Jo estic convençut que no són en absolut un partit conservador equiparable als conservados britànics, els conservadors alemanys o als conservadors d’Unió
Democràtica. Churchil i Adenauer es van enfrontar a Hitler i Carrasco i Formiguera va morir afusellat per Franco. La família dels Fernández Díaz – com la de la majoria dels dirigents del PP – són descendents d’aquests assassins que van provocar una guerra civil i van afusellar Carrasco, Companys o García Lorca. No entenc com els populars europeus no tenen la decència de recordar tot això i els acullen a la seva internacional que, pel mateix preu, podria acollir els descendents de Hitler o de Mussolini.
Ara bé, jo sóc fill polític de la transició i tot i no haver estat mai socialista – basculo entre el liberalisme d’esquerres i l’anarquisme de dretes, és a dir, soc sempre bàsicament individualista - per a mi el PSOE va significar en el seu moment l’enterrament del franquisme. Quan Felipe González va guanyar les eleccions a la UCD –no recordo ara si el candidat de la UCD era Adolfo Suárez o Calvo Sotelo – vaig sentir que el franquisme quedava mort i enterrat i que un nou horitzó de llibertats faria d’Espanya un país on la concòrdia i el progrés farien niu. Després van anar venint, una a una, totes les decepcions que han deixat progressivament el PSOE a l’altura moral del betum, bàsicament perquè el PSOE no ha optat per ser un partit progressista sinó per esdevenir un partit sistèmic al servei de l’oligarquia madrilenya. Es l’altra moneda del PP sense matisos. Es el partit que ha fet les reformes més conservadores i reaccionàries a l’estat aprofitant-se que controlava els sindicats, sindicats que també han estat bàsicament al servei de l’oligarquia madrilenya perquè les seves èlits fa temps que han oblidat el sentit que tenen els sindicats, començant pel fet de ser independents dels partits polítics i de tot govern.
Però la capacitat que tenen els socialistes de fer-me esfereir és infinita. Ja no és que – en contra dels seus principis fundamentals i en contra dels principis democràtics més elementals – estiguin en contra del dret d’autodeterminacio dels catalans. Es que fins i tot donen cobertura parlamentària al neo-franquista Fernández Díaz després d’haver fet una guerra no ja bruta sinó fastigosa contra l’independentisme català. Cada dia que passa el PSOE neda més en les aigües del neo-franquisme. La conseqüència lògica és que cada vegada té menys vots perquè, per a votar neofranquistes, els espanyols ja voten el PP i no els cal el PSOE. Per això és lògic que a Espanya hagi aparegut una esquerra alternativa a l’esquerra que ha esdevingut franquista, sistèmica i reaccionària. I per això a Catalunya el PSC-PSOE pràcticament ha desaparegut del mapa.
Ja és la segona vegada que el PP, C’s i el PSOE a Madrid juguen a fons la carta antidemocràtica i anticatalana. Del PP és esperable perquè és lògic que es defensin ells mateixos. Del C’s també és esperable perquè és un partit que va néixer justament per enfrontar-se al catalanisme i a la catalanitat. Però del PSOE això no era esperable en absolut. O potser sí. Jo, és que tinc encara alguns amics amb càrrecs importants al PSC-PSOE i penso que tot el PSOE és com ells. Però ja és veu que no. La majoria dels que eren com ells ja fa temps que van marxar. I els que els votaven avui voten ERC o PODEM.
|
Contactes
Registra´t
