|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Persi
|
|
|
APOLOGIA DE DAVID CAMERON
dilluns 4/juliol/2016 - 02:01 1362 2
Veig que al PUNT-AVUI del dissabte posen un signe de restar a David Cameron, primer ministre de la Gran Bretanya i me’n faig creus. Diuen que li posen perquè ha perdut el referèndum del Brexit. Què volen dir els del PUNT-AVUI, que no l’havia de convocar si no l’havia de guanyar? És que en el fons els del PUNT-AVUI pensen que, des del poder, els referèndum només s’han de convocar si saps segur que els guanyaràs (que és el que pensa Rajoy i tota la oligarquia espanyola)? La veritat és que, per molt que jo em sento des de fa moltíssims anys un nacionalista europeu – i no un nacionalista català, per molt que vulgui la independència d’Espanya – em sap molt greu la postura del PUNT-AVUI davant David Cameron.
En un moment de crisi de valors, en un moment en que pràcticament ningú no creu en la democràcia parlamentària, en un moment en que hi ha molts polítics europeus que ens neguen el dret a l’autodeterminació, en un moment en que se’ns ha volgut acollonir en que si sortíem d’Espanya sortíem de la Unió Europea i també de l’univers, en un moment en el que no ningú no deixa la poltrona li caigui la merda que li caigui a sobre (l’exemple de Jorge Fernàndez Díaz i el tal Alfonso són excel.lents botons de mostra ), la figura de David Cameron em sembla una de les més rellevants no només de la Gran Bretanya, sinó d’Europa i d’Occident. No m’atreveixo a parlar de la resta del món perquè no el segueixo però és igual, és un gran exemple a seguir, un polític admirable i que si el pogués votar el votaria amb la independència del país que es presentés.
Hi ha dues coses fonamentals en David Cameron que jo trobo a faltar en la gran majoria dels polítics europeus: la primera és que és un demòcrata. El seu patriotisme no està per sobre del seu demotratisme, sinó que està al mateix nivell. Això vol dir que es creu de debò allò de Vox populi, vox dei i per això no li fan por les urnes, perquè creu en el criteri dels britànics, voltin el que votin. Te òbviament la seva opinió, però no creu que la seva opinió s’hagi d’imposar sinó que creu que s’ha de consultar les grans qüestions al poble i acceptar la opinió majoritària. La segona qualitat és que és coherent. Ara mateix no té cap obligació de plegar i plega perquè no es veu en cor de capitanejar la Gran Bretanya en un camí que ell creu que és erroni. Això és d’una dignitat política i, per tant, d’un patriotisme colossal, si més no en els temps que corren.
Fa temps vaig llegir unes declaracions d’un exsecretari-general d’un partit social-demòcrata escandinau – ara no recordo si norueg o suec – que deia que la primera obligació d’un partit progressista és evitar el dèficit perquè no hi ha res més antisocial que pagar interesos amb diners públics. Cony, vaig dir, jo a aquest paio, per molt social-demòcrata que sigui, el votaria sense pensar-m’ho dues vegades. Per cert, Suècia va acceptar també en el seu moment fer un referèndum d’autodeterminació sobre Noruega i Dinamarca sobre Islàndia. Amb els conservadors britànics em passa el mateix: jo a Cameron el votaria, per molt que sigui torie.
Que més voldríem que els conservadors, els liberals i els socialistes espanyols o francesos s’assemblessin una mica a aquesta mena de polítics, que suposo que només poden florir als països amb un grau de civilització força més alt del que nosaltres tenim. O no és vergonyant tenir un president del govern a Madrid que estigui per principi en contra dels referèndums i a favor del dèficit públic malgrat definir-se com a liberal de tota la vida? I el mateix pel que fa a Albert Rivera i a Pedro Sánchez, és clar. Quina mena de liberals i progressistes són aquests?
David Cameron és un polític del que ni els britànics, ni els europeus, ni els occidentals, ni la resta del planeta no hauríem de prescindir. Ignoro si és o no especialment brillant -opino que ningú arriba a primer ministre de la Gran Bretanya sense ser especialment brillant, però podria ser l’excepció que confirma la regla – però sí que és especialment demòcrata i especialment coherent. I això ho necessitem.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Persi |
Alarico,
Tuesday, July 5th 2016, 8:52 AM
jo crec en la democràcia directa i, per tant, també sometria a referèndum la pena de mort. No crec que els polítics ens representin gaire i crec que el desenvolupament tecnològic ja facilita el fet que poguem votar cada cosa. Perquè jo en la majoria de coses em sento liberal, però en altres sóc conservador i en altres social-demòcrata, com suposo que li passa a la majoria que no és un bloc ideològic.
Per a mi el tema de dir mentides és molt divertit perquè tots diuen que les diuen els altres i que ells diuen la veritat. Crec que s'ha de comprobar si la Gran Bretanya va millor o pijor després del Brexit. I també és possible que els que defensèsin el Brexit pensèssin que és millor i que s'equivoquèsin. Es el mateix cas que el tema de la independència de Catalunya: jo crec que aniriem millor, tu creus que aniriem pitjor però això no presuposa que ni tu ni jo diguem mentides, sinó simplement que opinem diferent, cosa que és la base de la democràcia perquè si tothom pensès igual no caldria fer eleccions.
La democràcia divideix un pais? Llavors no fem eleccions. Jo crec que això és una falàcia, que el país sempre està dividit - entre homes i dones, entre joves i vells, entre dretans i esquerans - i la democràcia simplement reflexa aquesta realitat i la civilització fa que es respectin els resultats per part de la minoria.
Discrepem profundament en el tema dels referendums però no en el fons. Jo haguès votat REMAIN però crec que els britànics tenien dret a decidir, tu els haguessin fet continuar a la Unió Europea tant si volien com si no.
Per cert, feia dies que no sabia de tu i et trobava a faltar: una abraçada molt forta.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|