|
SEE YOU LATER, DEAR BRITISH.
dimarts 28/juny/2016 - 03:33 1382 1
Espero en candeletes que en els propers dies, setmanes, mesos i anys es produeixi una gran hecatombe, una catàstrofe social, política, financera sense precedents en la història i que no els fills sinó els fills dels fills dels fills dels fills dels fills dels fills dels fills dels nostres fills paguin per activa o passiva el que ha gosat fer la pèrfida Albion.
Perquè si no passés res, si tot continués si fa no fa, dècima amunt, dècima avall, sentiria una frustració equiparable a la que vaig sentir quan em van fer descobrir que els Reis d’Orient eren els pares. Cony els pares? Però si els pares ni són reis, ni són d’Orient, ni són mags. Hi ha coses que no poden ser i, fet i fet, jo encara continuo creient que els meus reis d’Orient mai van ser els meus pares. Perquè els meus reis sempre van ser màgics i els meus pares, pobres, eren uns menestrals del Raval i poqueta cosa més.
Doncs ara el mateix. No podrà ser que en els temps que venen Europa no caigui en els abismes més profunds, no podrà ser que no hi hagin revoltes revolucionàries i preses de La Bastilla i les decapitacions dels uns i dels altres no siguin el pa nostre de cada dia. No podrà ser que no torni l’estraperlo, que no torni el còlera, la pesta negra, la pesta groga, la pesta blanca i la pesta clapada. No podrà ser que no torni la fil·loxera, que no torni la inquisició i, en definitiva, que no es procedeixi la fi del món.
Francament, quedaria molt decebut si ara, amb quatre tractadets, més o menys maquillats les coses quedessin si fa no fa com ara. Si la pèrfida Albion no fos castigada per haver votat en llibertat el que els ha donat la gana. Si Europa no s’ensorrès en un forat negre sense final etc...Perquè, és clar, si ara resulta que també Europa – la Unió Europea – amb tres o quatre tractades també s’arreglen, ja m’esplicareu quina enorme decepció? Estem afamats d’èpica i ens van prometre èpica de la bona – Homer i Virgili i Mossèn Cinto junts – si Grècia sortia de la Unió Europea. Queda clar que si en comptes de Grècia, que al cab i a la fi més aviat reben, surt la Gran Bretanya, la cosa no s’ha de poder arreglar així com així.
Volem passar per un tràngol immens i apocalíptic. No hem de permetre a ningú que ens el furti ni ens el robi, que també els de la nostra generació som dignes, crec, d’explicar batalletes als nostres néts.
|