| |
Papallones a l'estómac
 dimarts 21/juny/2016 - 06:44  3090  0
Es una sensació que feia temps que no tenia, pessigolles a la panxa, com papallones volant dins teu. Ja sabeu a que em refereixo. Quan et fas gran no solen aparèixer, ni ho esperes. Busques altres sensacions. Però de vegades no saps per que però tornen i a més et passa amb qui menys t'ho esperes.
Fa anys que la conec, però mai havia tingut aquesta sensació amb ella. L' atracció que sentia per ella era 100% sexual i ara estic penjat. Pwer ella es diferent. Crec que a ella li agrado més per la meva conversa i per passar una vetllada divertida principalment.
Però després d'aquella nit ja res a ha estat el mateix. Pateixo per ella quan no em truca, espero la seva trucada i em poso trist quan a mitja nit em diu que marxa a casa seva. Sempre havia desitjat que marxessin, es dorm millor sol.
Ja no m'importa si quedem i no fem l'amor. Només la seva companyia ja em satisfà plenament. Ara només penso quan trigaran a marxar les papalllones i deixar de fer cara d'idiota quan em sorprenc pensant en ella.
L'enamorament és una questío purament química. Una reacció amb data de caducitat. Cal disfrutar el moment i acceptar que un cop s'acaba la relació cabvia, es torna racional.
Fins i tot pot ser millor. Només cal esperar.
|
Contactes
Registra´t
