| |
ELS CIUTADANS COM NOSALTRES (QUE VOLEN DEIXAR DE SER-HO).
 dimarts 14/juny/2016 - 10:43  3811  2
La veritat és que no sé a qui votar a aquestes eleccions. Cap partit no m’acaba de fer el pes. Ja no em crec la ideologia que prediquen. Ja no em crec que, més enllà de solucionar la seva pròpia vida, tinguin massa interès en solucionar els problemes dels altres. Ja no crec que persones que fa anys i panys que es dediquen a la polÃtica ( Homs però també Tardà , per no parlar dels que no m’interessen: la Batet, en Fernández DÃaz etc...) puguin ser altra cosa que conservadors de la seva cadira. I ja no em crec que els nous partits emergents aspirin a res més que a esdevenir partits sistèmics i, per tant, a tenir com a principal finalitat tenir el poder i, si no és possible, viure de l’escó.
L’escriptor irlandès George Bernard Shaw va venir a dir que qui no era socialista als 15 anys era un desastre i qui continuava sent socialista als 50 era encara més desastre. Crec que ell va ser socialista tota la vida. Jo crec que el que volia dir és que qui no és idealista als 15 anys no té 15 anys i qui no esdevé cÃnic a partir dels 50 tampoc no té 50 anys. Als 50 anys ja has viscut tot una sèrie de coses i n’has vist moltes més. I no et queda un altre que desconfiar de tots els predicadors al cent per cent. Creure en unes quantes persones que t’estimes i saber que en l’ordre del temps i de l’espai ets un zero a l’esquerra per molt que unes quantes dones i uns quants amics hagin tingut la caritat de sobrevalorar-te. Tornant a la polÃtica saps – com també va dir Bernard Shaw – que els polÃtics i els bolquers s’han de canviar sovint i pel mateix motiu. Saps que el poder genera abusos i corrupció i penses que això ja no hi ha Déu que ho arregli, si més no en vida teva.
L’eclosió de l’independentisme català i algunes cançons que em toquen la fibra perquè sóc més sensible del que voldria han fet que durant un temps tornès a tenir 15 anys i pensés que, mira, ara això va de debò. Però els nostres polÃtics o bé són cÃnics o bé són ineptes i cada vegada em queda menys paciència. Vull dir que sà que estic disposat a brindar per la independència el dia que la tinguem i a brindar tant com calgui cada vegada que calgui amb allò de SALUT O INDEPENDÈNCIA, però, francament, anar a fer el panoli a un col.legi electoral com interventor, apoderat, repartidor d’entrepants ja és que no. Trobo que a aquests llocs els partits haurien de dur a aquells que es guanyen la vida amb la polÃtica i a les seves famÃlien, que també se la guanyen. La resta anant a votar i anant a fer un tiberi o a la platja o al cinema o fer una bona migdiada o al que ens surti del voraviu complim.
I és que ara mateix, més que no pas menjar-nos el món amb un rajolinet d’oli, en tenim prou amb una llagosta a la brasa, un bon vinet del paÃs i una senyora tendre. Els estoics han passat avall amb els cadà vers excelsos de Sèneca i Ciceró i ara tenim per amics Epicur i la colla i anem a jugar a la brisca cada tarda al seu jardÃ. I els carlins que els mati un altre, si li ve de gust.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
