| |
LES DONES SÓN MILLORS GOVERNANTS QUE ELS HOMES?
 dilluns 13/juny/2016 - 11:26  1896  2
Preparant com estic el viatge que a l’estiu faré amb la meva senyora a Islàndia, acabo de llegir el llibre “Crónicas de Islandia” de John Carlin. És un llibre curtet i molt ben escrit. La fascinació que sent l’autor pels islandesos l’autor, però, és tan gran, que hom pensa que quan arribi allà l’illa i els illencs el decebran. L’entusiasme dels altres té aquestes coses, exagera tant que és difícil de compartir. I més si hom intenta tenir una actitud crítica davant el que va veien i observa que, d’una manera o altra, a tot arreu hi ha cebes i alls.
La primera part del llibre és la descripció d’una societat perfecta, d’una societat que té el millor d’Europa pel que fa als drets socials i el millor dels USA pel que fa al suport a la iniciativa privada. La gent lliga els gossos amb llonganisses. Tenen la millor sanitat del món, el millor ensenyament del món i només els manca tenir el Barça i el pa amb tomàquet per ser perfectes.
Però vet aquí que també els islandesos estiren més el braç que la màniga, s’hipotequen pública i privadament i es foten la gran hòstia. Planten cara als governants i decideixen posar el govern del país en mans de les dones. Arriben a la conclusió que les dones islandeses toquen més de peus a terra que els seus marits perquè mentre els mascles vínquings anaven a robar i a violar per mig món, elles es quedaven als poblats i feien que les coses rutllessin.
A mi em sorprèn una mica que quan les coses anaven super bé governessin els homes, francament. No és contradictori? Que quan van acabar super malament governessin els mascles ja s’entén i que les dones hagin d’arreglar els estropicis masculins també, però com s’entén que quan les coses anaven de primera manessin els homes? Penso que hi deu haver alguna cosa que no ens han explicat. Que en realitat les dones manaven però deixaven creure als homes que manaven ells, per exemple.
Ara als USA, per primera vegada, una dona es presenta com a candidata amb possibilitats de ser escollida presidenta als USA. Jo si fos de Minesota o de Dakota la votaria sense pensar-m’ho gens, que consti. La primera raó és perquè en Trumb sembla un ximple i una persona que sembla ximple o que pensi que fer el ximple dona vots és perillós que sigui president dels USA. Com a molt hauria de ser president d’Andorra o d’un consell comarcal però mai del país més poderós de la terra. La segona raó és que ens convé que les dones també tinguin sobre les espatlles la responsabilitat de governar totes les administracions. Si rebutgem les dones perquè són dones perdem el 50% dels possibles governants i això ja és veu que és una idiotesa absoluta. Com més n’hi hagi per triar i remenar, millor.
Ara bé, el que jo no veig gens clar és que una dona per ser una dona ho ha de fer bé o un home per ser un home ho ha de fer malament o al revés. Crec que l’antiga misogínia s’està transformant en una androgínia força idiota. Les dones que creuen que per ser dones són superiors als homes són tant ximples com els homes que creuen que per ser homes són superiors a les dones. Entre les persones hi ha de tot. Dones excel.lents i dones amargades i amb el cervell de canari. Homes excel.lents i homes amargats i amb el cervell d’una formiga. Dones bones i dones dolentes. Homes bons i homes dolents. Ho sap tothom qui viu en societat i no és un fanàtic o una fanàtica.
Jo, ja ho dit, votaria Hilary Clinton. Em sembla molt millor que en Donald Trumb, molt més sensata, sobre tot. Però és que, a més, la societat necessita un plus: que la metròpoli d’occident demostri que les dones poden i han de manar als governs i així que la meitat del gènere humà no és descarti, no per manca d’intel.ligència o de capacitat de treball, sinó perquè té un cony en comptes d’una titola. Ja es veu que això no té ni cap ni peus.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
