| |
LES CUP.
 dijous 9/juny/2016 - 01:43  1859  2
Ja fa dies que vaig escriure aquest article, que no he publicat per manca de temps però també amatent a com acabaria la cosa:
“Criticar LES CUP des de la meva ideologia és tan senzill, tant simple, tant de calaix que em sembla que, per obvi, m’ho estalvio. Coincidim en l’independentisme i suposo que també debem coincidir en la bona fe, però allà on ells es defineixen com “anticapitalistes”, jo em defineixo com a liberal, social-liberal a estones. No tinc clar si el que ells volen és implantar el comunisme leninista, el comunisme llibertari o si simplement el que volen és tocar els collons als que manen, que també és una manera de fer política, molt còmoda per cert, pels que la fan.
Això de “tocar els collons als qui manen” no és de collita pròpia. A una guàrdia a Vilanova vaig haver de compartir hores d’espera amb un advocat que militava a LES CUP i que em va dir que el sentit de LES CUP era tocar els collons a Convergència. Jo vaig entendre que allò era com si els pares militessin a CiU i els fills a LES CUP. I efectivament el pare d’aquest company lletrat era un alt càrrec convergent del Penedès.
La cosa fins ara ha anat de que els pares es feien de CDC – o del PSC, ara ERC – i els fills es feien de LES CUP per tal de porta’ls-hi radicalment la contrària. Com que el pes polític de LES CUP era molt residual en definitiva aquest progressisme prehistòric dels seus fills més aviat els hi feia gràcia perquè així els tenien entretinguts i no emprenyaven gaire.
Però vet aquí que amb les darreres eleccions al Parlament de Catalunya tot ha canviat. A JXSI els hi han faltat un parell de diputats per tal de tenir majoria absoluta i això ha fet que tots els personatges del guinyol indepentista s’haguèssin de replantejar el seu paper. I concretament LES CUPS havia de deixar de ser un partit dedicat bàsicament a tocar els collons a CDC i a ERC i s’havia de convertir en l’aliat parlamentari de la casta catalanista. Poca conya. Havien de deixar de jugar a fer política i havien de fer política de debò. I fer política de debò és avorridíssim: vol dir discutir pressupostos, fer lleis, aprovar decrets i tota una sèrie de coses que la gran majoria troben una llauna colossal.
Si s’havien de dedicar a fer política seriosament i s’havien d’avorrir per força no es podia evitar que, de tant en tant, siguessin com són i, per tant, toquessin els collons a CDC, que és la seva raó de ser. En aquest sentit la decapitació de Mas al Colisseu fou probablement el millor espectacle que LES CUP ens han ofert fins ara. Les sortides de to de diputades i diputats cupaires que jo trobo francament antipàtics i restrenyits són únicament masturbatoris davant el sacrifici de Mas a l’altar de les orgies cupàires. Ara, aquest joc del pressupostos, sembla, més que jugar amb foc, fer el que saben fer: emprenyar ni que ara li toqui al Junqueras per suposo acabar aprovant-los després d’haver fet el borinot uns quants dies.
Tothom defensa la coherència de LES CUP i jo també. Un partit – o el que vulgui que sigui, una cooperativa de partits o d’entitats o d’associacions o del que sigui – que ha nascut amb la voluntat de tocar els collons, ha de tocar els collons. Sinó no seria fidel al seu electorat i això sí que no ho vol ningú.
Una altra cosa és si aquells que ja sabien que els hi tocarien els collons del dret i del revés havien d’haver pactat amb aquesta colla o no. I si hi havien de pactar, crec que no podien esperar d’ells una altra cosa que que els hi toquessin els collons, com diu la lògica aristotèlica. Una altra cosa és fins quan la gent de JXSI estarà disposada a fer el mec per a que els de LES CUP s’ho continuïn passant pipa. Jo crec que o bé es fotran les provocacions cupàires a l’esquena o bé, quan pensin que les eleccions els hi aniran bé, miraran d’espolsar-se els cupàires exhaustos de fer el borinot durant tants dies.”
Ahir el president Puigdemont va donar el pacte d’estabilitat per trencat i ha dit que al setembre es sometrà a una qüestió de confiança. Malauradament no crec que siguem capaços de canviar LES CUP perquè no és madura en tres mesos i perquè la gent més raonable dels cupàires (David Fernández, Antonio Baños) toca el dos i deixa els torracollons cada vegada amb més força. Es cert que tornar a fer eleccions és un risc i en cert sentit també s’haurà fet el ridícul, però més val tornar a passar per les urnes i que hi hagi una veritable majoria per tal d’aconseguir la independència. Allargar la situació actual senzillament és transformar la independència catalana en un vodevil. I ja n’hi ha prou que, com cantava aquell,
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això. “
|
Contactes
Registra´t
